Presentació

Història del visat col·legial

El visat col·legial dels arquitectes, al llarg dels 70 anys que han transcorregut des de la seva implantació a Espanya, ha complert una funció d'innegable valor com a instrument de control de l'activitat edificatòria. Com a mínim, ha vetllat amb eficàcia per la qualificació professional i per la formalitat documental exigibles en el sector, la qual cosa, en absència, fins avui, d'altres mecanismes legals, i sense oblidar el seu important paper ordenador en l'àmbit de la deontologia professional, suposa una contribució objectiva al foment de la qualitat, que no es pot desconèixer en la realitat del nostre país.

També és cert que la seva coincidència d'origen amb la mediació col·legial obligatòria en el cobrament de la retribució dels arquitectes -i la seva relació directa, per tant, amb el suport econòmic dels col·legis-, així com la diversitat de continguts i de procediments que el visat ha adoptat a diferents demarcacions col·legials, han pogut donar una visió equívoca del veritable objecte i utilitat social del visat. De tota manera, podem afirmar que aquella utilitat inicial s'ha mantingut en els seus aspectes bàsics i que, des de la nostra cultura professional, el visat continua essent un mitjà apte, com a mínim, per a la normalització, la prevenció de l'intrusisme o la dissuasió de les males pràctiques. I tot això sense oblidar altres facetes resultants o derivades de l'exercici del visat i el seu suport organitzatiu, com per exemple el seu valor inestimable com a font estadística de l'activitat edificatòria o la seva funció documental com a arxiu únic dels projectes d'arquitectura.

Reflexions sobre el significat del visat col·legial

Ara bé, l'evident evolució tècnica de la construcció en una perspectiva tan fortament caracteritzada per la transformació del marc legislatiu (la Llei d'ordenació de l'edificació i el seu desenvolupament en el context de la liberalització de l'economia i de la diversificació autonòmica), fa que replantejar-se aquesta mateixa utilitat bàsica i la seva actualitat com a condició imprescindible per a la vigència del propi visat en un futur immediat no es pugui ajornar més.

Un cop alliberat de tota connexió amb qüestions secundàries de pur interès econòmic i distingit del seu camp respecte a allò que haurà de correspondre al control tècnic o de qualitat pròpiament dit, ara és el moment de restituir al visat col·legial la seva funció genuïna, d'acord amb les competències administratives de la institució col·legial com a corporació pública d'adscripció obligatòria per a l'exercici de la professió, amb la certesa que això no només resulta obligat per imperatiu legal, sinó que a més serà la manera més certa i segura de ratificar la presència del visat en aquesta etapa del procés edificatori. Es tracta de verificar quin és el visat possible i necessari; és a dir, aquell que, essent conseqüent amb els objectius institucionals dels col·legis i assequible segons els mitjans disponibles i el cost suportable per la professió, serveixi de manera efectiva als objectius de qualitat i de garantia que la societat demana i el legislador imposa en el procés edificatori, i sense que impliqui duplicació innecessària d'altres controls preceptius, tot això dins del degut respecte envers la normativa reguladora del visat col·legial.

El visat col·legial avui

És necessari partir del concepte del visat que s'estableix a la norma estatutària, és a dir: acte reglat de control col·legial amb efecte de validació, davant de les administracions públiques, dels treballs de professionals realitzats pels arquitectes en l'exercici privat de la seva professió.

Pel que fa al seu abast i contingut, serveix com a referència a la configuració del visat plasmada a la Normativa Comuna del Consell Superior des de la seva versió inicial de 1975, en termes que ha aplicat el Tribunal Suprem en reiterades sentències (la darrera del 2 de maig de 1997). Aquesta fórmula, segons la versió que figura ara al projecte dels nous Estatuts Generals dels COAS i el seu Consell Superior, avui pendent d'aprovació, contempla com a continguts preceptius del visat col·legial els aspectes següents:

Article 32 de la Llei 2/1974 de col·legis professionals (modificada per la Llei 7/1997)

  1. Acreditar la identitat de l'arquitecte o arquitectes responsables i la seva habilitació legal per al treball de què es tracta.
  2. Comprovar la suficiència i la correcció formals de la documentació que integra el treball, en especial el compliment de la normativa tant general com col·legial sobre especificacions tècniques i sobre requisits de presentació d'acord amb l'objecte de l'encàrrec professional rebut.
  3. Efectuar les constatacions que al visat encomanin les disposicions legals o reglamentàries vigents.
  4. Vetllar per l'observació de la deontologia, la competència lleial i altres regles d'una pràctica professional correcta.

Aquesta proposta vol sistematitzar l'aplicació del visat d'acord amb el criteri d'homogeneïtat i de rigor objectiu que requereix la seva naturalesa d'acte reglat de control i, en aquest sentit, les constatacions que es consideren obligades i suficients a cadascun dels tres epígrafs o conceptes transcrits són les següents:

Acreditació de l'autoria responsable:

  • Habilitació actual: col·legiació i absència de circumstàncies inhabilitants (penes o sancions, incompatibilitats legals, incapacitació).
  • Reconeixement de signatura.

Suficiència documental segons l'objecte del treball i d'acord amb la normativa (estatal, autonòmica o col·legial, si escau) d'aplicació:

  • Composició
  • Especificació (detall)
  • Consignacions obligatòries segons les normatives tècniques d'aplicació

Comprovacions de legalitat o d'altres:

  • Segons disposició autonòmica legal o reglamentària.
  • Segons convenis o encàrrecs de les administracions territorials competents en l'àmbit col·legial de què es tracti.