L'àmbit professional és perfectament vàlid per englobar la formació permanent.
De fet, és necessari i fins i tot interessant plantejar-nos una formació d'impossible conclusió i un col·legi que, amb capacitat previsora i amb sensibilitat envers els arquitectes i la societat a què pertanyen, faciliti els mitjans necessaris per tal que aquesta formació sigui possible i, d'aquesta manera, col·laborar en la funció social del nostre exercici professional.
La fascinant -i un poc desequilibrada- situació, aquesta estupenda i complexa possibilitat d'atendre creativament diferents projectes amb requeriments molt diversos, és una de les qüestions que, sens dubte, dóna peu a l'interès de la nostra professió. Ara bé, dia rere dia el ventall de les possibles activitats professionals desplega noves facetes i amplia moltíssim el camp laboral, per a la qual cosa exigeix una refermança dels criteris bàsics i una xarxa de coneixements complexos i en renovació constant. El sector de l'arquitectura, de la construcció i del planejament urbanístic és receptor i generador de canvis.
La complexa societat on vivim i la riquesa pel que fa a les possibilitats en el camp professional de l'arquitectura exigeixen sempre revitalització, actualització i, ben sovint, especialització del coneixement.
En el nostre ofici és fonamental tenir -i educar permanentment- un sentit d'integració. Aquesta integració ha d'arribar mitjançant la formació i la posada en pràctica en l'activitat professional diària. La formació contínua ha d'anar enfocada a permetre'ns comprendre conceptualment la complexitat de l'activitat professional arquitectònica.
Precisament en una societat que és cada cop més complexa i exigent, ens enfrontem al repte d'exercitar la nostra activitat d'una manera integradora. Integració de coneixement i d'acció enfront de la diversitat de conflictes que envolten el projecte, la professió.
En definitiva, es tracta de formar-nos un caràcter propi, una manera integradora d'actuar i d'exercir la professió d'arquitecte.