En el BOIB núm. 186 de data 22 de desembre de 2009 se publica la Llei 8/2009, de 16 de desembre, de reforma de la Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears per a la transposició de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.

La seva finalitat és aconseguir nuclis urbans que corresponguin als objectius de potenciar l’atractiu dels espais comercials, de dotar d’equipament de proximitat els consumidors i d’evitar sobrecàrregues en l’ús de determinades infraestructures i espais públics.

Les qüestions més importants d’aquesta llei, des de l’òptica de la pràctica professional, resideixen en l’establiment d’un nou marc legal, basat en la lliberalització del sector, que regulen els objectius de l’ordenació territorial de determinats equipaments comercials, com també l’ordenació urbanística dels usos comercials, vinculant l’activitat comercial tant amb el planejament territorial (plans territorials insulars i plans directors sectorials) com amb el planejament urbanístic, sigui aquest municipal (plans generals o normes subsidiàries de planejament) o de desenvolupament (plans parcials o plans especials) A continuació s’indiquen els aspectes que més incideixen o poden incidir directament en la nostra activitat professional, i que són:

- La derogació expressa del PDS d’Equipaments Comercials de les Illes Balears (Decret 217/1996, de 12 de desembre) i de la Llei 8/2005, de 21 de juny, de mesures transitòries per a l’atorgament de la llicència autonòmica de gran establiment comercial (article 30)

- Per als nous polígons o sectors urbanitzables no serà d’aplicació la reserva mínima de l’1% de sòl per a equipament comercial de l’annex del Reglament de planejament (Reial Decret 2159/1978, de 23 de juny), que queda desplaçat segons l’apartat 1 de la nova disposició addicional quarta afegida per l’article 25.

- Per als polígons o sectors urbanitzables que no tenen el pla parcial definitivament aprovat s’estableixen les següents limitacions, segons l’apartat 2 de la nova disposició addicional quarta afegida per l’article 25, i que són:

- si són d’us residencial, turístic o mixte: només se permet qualificar un màxim del 10% de la superfície de sòl destinada a ús residencial (plurifamiliar o unifamiliar) per a ús comercial al detall.

- si són d’ús industrial o de serveis: només es permetran els establiments comercials a l’engròs.

Queden exceptuats els polígons o sectors en zones turístiques, sempre que els planejaments d’ordenació i de desenvolupament ja estiguin adaptats als corresponents plans d’ordenació de l’oferta turística (POOT’s) i, en el cas de Menorca, al Pla territorial insular; tampoc no serà d’aplicació a les reserves estratègiques de sòl, regulades per la Llei 5/2008, de 14 de maig, d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl per a habitatges de protecció pública.

- La prohibició expressa d’establiments comercials en sòl que no tengui el caràcter i la condició d’urbà consolidat, cosa que haurà de certificar l’Ajuntament mitjançant el model de l’annex de la llei, quedant exceptuats els directament vinculats a explotacions agràries, ramaderes o forestals que s’hagin d’ubicar necessàriament en el medi rural i en els casos que estableix la legislació urbanística general (article 1).

- La definició del concepte de gran establiment comercial (article 5), en funció de si la superfície útil d’exposició i venda és superior a: Mallorca: 700 m2; Menorca i Eivissa: 400 m2; Formentera: 200 m2

Aquests límits seran: 2.000 m2 (Mallorca); 1.500 m2 (Menorca i Eivissa); 400 m2 (Formentera) si se tracta d’exposició i venda, exclusivament, d’automòbils i vehicles de motor, de maquinària, d’equip industrial, d’embarcacions, d’aeronaus, de mobles de tot tipus, de material de construcció i d’elements propis de cuina i bany.

- Als efectes de tramitació de la llicència autonòmica de gran establiment comercial (article 8), la lletra b) estableix la documentació relativa al projecte, que haurà d’estar visat.

- La consideració de l’equipament comercial com a element bàsic i estructurant del sistema general d’equipaments (article 23) i el mandat als plans generals municipals de la regulació de la densitat comercial (apartat 1) i de la sostenibilitat del model territorial (apartat 2)

- El règim transitori de l’actual planejament urbanístic i la seva vinculació (article 28), permetent que els plans puguin continuar la seva tramitació si ja han superat la fase d’aprovació inicial, sense perjudici de la seva obligació d’adaptar-se a la llei.

Finalment, indicar que l’annex de la llei inclou el contingut del certificat de l’ajuntament sobre l’adequació del projecte de gran establiment comercial al planejament i a la resta de normes de competència municipals.

S’adjunta el text de la Llei, en ambdues llengües oficials.