Amb motiu de les tasques dutes a terme tant per l’Agrupació d’Arquitectes Experts Pericials i Forenses (AAEPF), com per l’Oficina d’Informació Deontològica (OID), arran d’haver comprovat que alguns peritatges i dictàmens emesos, tant en casos de procediments civils com de procediments penals, no reunien les condicions d’objectivitat necessàries "fet que es produeix amb major freqüència quan els dictàmens esmentats s’aporten amb les demandes i obeeixen a la designació dels perits de les parts", el Comitè Executiu de la Junta de Govern del COAIB considera oportú exposar les consideracions següents:

Quan emeten un informe, un dictamen o una certificació pericial, tots els arquitectes s’han d’ajustar amb escrupolositat molt estricta a tot un cos normatiu vigent.

És cert que aquesta problemàtica es dóna amb menys freqüència entre els perits que estan donats d’alta a l’Agrupació d’Arquitectes Experts Pericials i Forenses (AAEPF), ja que els dictàmens que elaboren estan circumscrits a les determinacions de l’article 341 de la Llei 1/2000 d’enjudiciament civil (LEC), perquè aquests membres de l’agrupació coneixen bàsicament allò que estableix la secció 5a del Dictamen de Perits d’aquesta llei que regula el seu procediment d’emissió (articles del 335 al 352).

En referència al mateix tema, també s’han pogut observar dictàmens pericials a petició d’una part, en què l’arquitecte que els subscriu encapçala el dictamen manifestant que és membre de l’Agrupació d’Arquitectes Experts Pericials i Forenses, quan no és veritat.

Tampoc no es pot oblidar que la designació judicial de perits, regulada a l’article 341 de la Llei 1/2000 abans esmentada, implica de manera expressa que els membres d’aquesta agrupació, quan són designats, tenen el reconeixement institucional del COAIB.

A les certificacions pericials, als dictàmens i als informes realitzats per arquitectes que actuen com a perits designats per les parts, és on s’ha observat, en diverses ocasions, la manca d’objectivitat necessària que exigeix l’article 335 de la Llei 1/2000. En aquest sentit, no hem d’oblidar que els informes a petició d’una part que acompanyen la demanda judicial adquireixen la condició de dictamen pericial.

La funció del perit arquitecte està emmarcada clarament dins de la funció social pròpia d’aquesta professió i queda afectada pel Reglament de Normes Deontològiques d’Actuació Professional dels Arquitectes i, concretament, està subjecta en la seva condició de perit a l’article 12 d’aquest reglament, que es transcriu a continuació:

Art. 12.- L’arquitecte s’haurà de comportar amb honradesa i veracitat en totes les seves actuacions professionals. Quan actuï en missió d’expert, de perit o de jurat, o quan, en alguna de les seves diferents esferes d’actuació, hagi d’expedir qualsevol mena de certificació, fonamentarà el seu criteri en aquells fets provats que així ho justifiquin.

Independentment de l’article 12 del Reglament Deontològic abans esmentat, els arquitectes que exerceixen la funció de perits cal que tinguin present el punt 2 de l’article 335 de la Llei 1/2000, que es transcriu a continuació:

Art. 335.2.- En emetre el dictamen, el perit ha de manifestar, sota jurament o promesa de dir la veritat, que ha actuat i, si s’escau, que actuarà amb la màxima objectivitat possible, que pren en consideració tant el que pugui afavorir com el que sigui susceptible de causar perjudici a qualsevol de les parts, i que coneix les sancions penals en què pot incórrer si incompleix el seu deure com a perit.

Les sancions penals en què pot incórrer un perit en la missió de dictamen pericial, tant si és designat per una part com si la designació és judicial, estan regulades al capítol VI del Codi Penal del Fals Testimoni vigent, articles 458 al 462, que es transcriu a continuació:

Art. 458.1.- El testimoni que falti a la veritat en el seu testimoniatge en una causa judicial ha de ser castigat amb les penes de presó de sis mesos a dos anys i multa de tres a sis mesos.
2.- Si el fals testimoni es dóna en contra del reu en una causa criminal per delicte, les penes han de ser de presó d’un a tres anys i multa de sis a dotze mesos. Si com a conseqüència del testimoniatge es dicta una sentència condemnatòria, cal imposar les penes superiors en grau.
3.- S’han d’imposar les mateixes penes si el fals testimoni té lloc davant de tribunals internacionals que, en virtut de tractats degudament ratificats d’acord amb la Constitució espanyola, exerceixin competències que en deriven, o si es realitza a Espanya en declarar en virtut d’una comissió rogatòria remesa per un tribunal estranger.

Art. 459.- Les penes dels articles precedents s’han d’imposar en la meitat superior als perits o intèrprets que faltin a la veritat maliciosament en el seu dictamen o en la seva traducció, els quals, a més, han de ser castigats amb la pena d’inhabilitació especial per a professió o ofici, ocupació o càrrec públic, per un termini de sis a dotze anys.

Art. 460.- Quan el testimoni, el perit o l’intèrpret, sense faltar substancialment a la veritat, l’alteri amb reticències, inexactituds o silenciant fets o dades rellevants que conegui, ha de ser castigat amb la pena de multa de sis a dotze mesos i, si s’escau, de suspensió d’ocupació o càrrec públic, professió o ofici, de sis mesos a tres anys.

Art. 461.1.- El qui presenti deliberadament testimonis falsos o perits o intèrprets falsiosos ha de ser castigat amb les mateixes penes que estableixen per a ells els articles anteriors.
2.- Si el responsable d’aquest delicte és un advocat, un procurador, un graduat social o un representant del Ministeri Fiscal, en una actuació professional o en exercici de la seva funció, s’ha d’imposar en cada cas la pena en la meitat superior i la d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, per un termini de dos a quatre anys.

Art. 462.- Queda exempt de pena qui, havent prestat un fals testimoni en una causa criminal, es retracti dins el termini i en la forma escaient, i manifesti la veritat perquè tingui efecte abans que es dicti sentència en el procés de què es tracti. Si com a conseqüència del fals testimoni s’ha produït la privació de llibertat, s’han d’imposar les penes corresponents inferiors en grau.