Palma, setembre de 2006
Benvolgut/Benvolguda col·lega,

Ja fa massa temps que no em poso en contacte directe amb tu. De fet, era una assignatura pendent des de principis d'any, moment que sembla el més oportú per fer-te arribar el que ha estat l'any anterior per a la nostra professió i la nostra institució i, fonamentalment, per comunicar-te les nostres intencions -les de l'equip que governa actualment el Col·legi- de cara al futur immediat, el que aleshores comença.

Pendent, sí; però n'era ben conscient. El repàs del passat obliga a pensar en tots els esdeveniments que han succeït i sabia que, per fer-ho, havia de fer front a un fet personal, al pitjor que li pot passar a algú en aquesta vida. Un fet que em resultava infranquejable i que m'ha dut a deixar passar els dies. En aquest parèntesi de tranquil·litat que suposa el curt estiu que ens concedim, i sense excuses d'activitat, no he pogut evitar asseure'm davant del full en blanc i escriure't.

Crec que és el moment adient. Quan tots som conscients que a l'agost acabem i que ara, després de "l'estiu", tornem a començar. És veritablement el moment del canvi d'etapa. Quan llegeixis aquest escrit, ara que tens les bateries recarregades i a l'inici d'un nou periple en la teva vida professional, et podràs permetre un lleuger repàs del que ha estat immediatament anterior i sobretot tenir una idea d'allò que ara començam.

Fer un comentari sobre el que hem realitzat és una manera concisa de traslladar-te alguna cosa d'allò que suposa la Memòria Col·legial Anual -sobre l'activitat duta a terme per la nostra institució en tots els seus fronts-, que s'elabora i presenta cada maig a l'Assemblea General, complint amb els preceptes estatutaris, per al seu coneixement per part dels col·legiats. L'escassa afluència a l'assemblea impedeix que la majoria de nosaltres coneguem què es fa i, el que és pitjor, què ens ofereix el nostre Col·legi per a un millor desenvolupament i evolució en la nostra tasca d'arquitectes.

Aquest fet ens ha dut a prendre la iniciativa de publicar la memòria, amb un enfocament senzill i un cost mínim, de manera que, fent-te-la arribar, puguis disposar de la informació que conté, incloses les dades estadístiques que tant d'interès desperten entre els mitjans de comunicació i en la societat en general. En aquests moments s'està maquetant, per la qual cosa espero que aquesta carta, en aquest aspecte, sigui només un complement.

Així doncs, en mirar enrere he preferit obviar tot allò que podràs conèixer gràcies a aquesta publicació i he centrat la mirada en els compromisos adquirits. Per fer-ho, he pensat que el millor era rellegir la meva carta anterior, on et parlava de les intencions futures mitjançant la potenciació de diverses àrees, i veure què s'ha fet.

En aquella ocasió esmentava sis punts:
- la deontologia professional, mitjançant la creació de l'Oficina d'Informació Deontològica;
- els aspectes tècnics i tecnològics, mitjançant la consolidació i obertura als col·legiats de l'Àrea Tècnica;
- la informàtica professional i de gestió, amb la finalització i posada en funcionament del nou projecte informàtic de gestió i, a continuació, la signatura electrònica, el visat i altres utilitats telemàtiques;
- les comunicacions, mitjançant la videoconferència, perquè la insularitat no suposi un problema a l'hora d'accedir als actes que es duguin a terme, independentment d'on es generin i de l'illa en què es resideixi;
- l'Àrea Cultural, amb la culminació del procés iniciat ara fa dos anys,
- i les activitats de la seu central, amb la reinauguració de Portella, recuperant la milloradíssima sala d'actes, la planta noble per a les exposicions i la biblioteca i la disposició de noves aules.

I no podem sentir-nos insatisfets, ben al contrari. Entre totes aquestes previsions, només podem fer una objecció: en l'àmbit cultural, la revista i el taller d'estiu continuen un necessari procés d'evolució i de maduració d'idees per poder obtenir allò que tots desitjam. La resta d'aquest punt més tots els altres suposaven uns reptes grans i essencials, que un any i mig després són tangibles i importants realitats, i que en diversos casos han superat àmpliament l'àmbit i l'abast del que havíem proposat en un bon principi.

Però les consecucions no s'acaben aquí. Vull destacar un altre pilar que ens sembla fonamental: consolidar tota l'activitat de formació contínua, bàsica, en un concepte de col·legi al servei i profit dels seus col·legiats, mitjançant la creació de l'Escola COAIB, amb gestió pròpia, que aglutinarà tots els cursos que s'imparteixen des de les diferents àrees col·legials, amb la promoció de l'ampliació d'àmbits temàtics i la sistematització de nivells, programes i calendaris. La connexió amb les dues grans escoles de formació col·legials, la Sert de Catalunya i la Fundació COAM de Madrid, juntament amb els CAT del Consell Superior, a més dels cursos propis que aquí generem, són cabal suficient per a la necessària entitat de la nostra Escola COAIB. Després del concurs que vam convocar, s'està ultimant el programa per al seu desenvolupament, s'ha cobert ja la plaça de director i s'ha fixat el mes de gener vinent per a la seva definitiva arrancada.

I tot plegat sense deixar de banda les activitats que ja realitzava abans el Col·legi, així com les corresponents als nous camps d'actuació que s'han creat. L'evolució gradual i contínua de la nostra entitat per poder donar resposta a allò que, en tots els àmbits, se n'espera, és una màxima que no podem obviar. Les solucions a les noves necessitats ens han de proporcionar cada vegada un col·legi millor. El col·legi que tots plegats desitjam. Al darrere hi ha l'esforç i l'activitat de molta de gent. Personal de la casa, col·laboradors externs i arquitectes. Des d'aquí, vull donar el meu agraïment i reconeixement a tots, en una tasca que es realitza dia rere dia i que acaba oferint un panorama del qual tots ens podem sentir orgullosos.

El visat telemàtic és una altra realitat que ja s'ha iniciat i que ha despertat molt d'interès entre el nostre col·ectiu, si ens basam en la quantitat de companys i de col·laboradors que estan realitzant els cursos de formació a través d'una programació intensiva i continuada a les tres illes. El suport institucional, des del Govern, per aconseguir ajudes de fons europeus, a través del Govern Central, ha estat total. Les ajudes obtingudes permeten tant a la nostra institució com als despatxos d'arquitectes, de fer front a tot això sense que el factor econòmic resulti determinant. L'última passa de tot el procés informàtic, la connectivitat, requereix no només les eines -que s'estan desenvolupant-, sinó també partenaires amb què comunicar-nos. En primer lloc, l'Administració. Hi estem treballant. L'hi hem d'involucrar. Les hi hem d'involucrar, a totes, les locals, les insulars i les autonòmiques, per aconseguir que les nostres relacions amb elles permetin el suport digital i, fonamentalment, el procés telemàtic.

La posició del Col·legi d'apostar i d'involucrar-se per aconseguir que els encàrrecs de l'Administració es realitzin mitjançant concursos d'arquitectura continua essent de les més fortes a escala nacional. Una simple ullada a la Memòria t'ho confirmarà. Un fet diferent, l'alienació estranya d'uns terrenys públics (de l'ètica i legalitat de la qual no han de ser garants els col·legis, sinó els polítics en què la societat s'ha volgut representar), mitjançant un concurs d'empresa constructora amb projecte inclòs, el de Can Domenge, ens va dur, en contra de l'actitud habitual del COAIB d'inhibir-se d'aquesta mena de fórmules que no permeten la lliure participació dels professionals, a intervenir, després de la petició d'empara d'alguns arquitectes que hi volien participar o hi participaven. El comunicat que des de la Junta de Govern us vam transmetre aclarint per què ho havíem fet, juntament amb el resultat -pel que fa a l'àmbit arquitectònic, que és el nostre-, avalen una actuació difícil, però que vam considerar que no podíem eludir, i encara més complexa quan els mitjans de comunicació hi van incidir.

Aquest mateix aspecte, el de la incidència dels mitjans, va acompanyar també el tema de GESA, la qual cosa ens va obligar -un cop les instàncies polítiques competents van haver pres les seves decisions, per tal que no se'ns pogués acusar d'interferències- a convocar una roda de premsa en què vam aclarir tota una sèrie d'afirmacions realitzades per alguns mitjans i que no s'ajustaven a la realitat. Si és un tema que creus que no va quedar prou explicat, hem penjat a la pàgina web del COAIB un escrit, compendi de tot plegat, en què s'expliquen tots els detalls gràfics suficientment il·lustratius.

En alguns moments, la funció social que hem de complir com institució es fa molt complicada i comporta un gran esforç, però no ho podem eludir. El prestigi del Col·legi està en joc. Hi ha qui pot pensar que callant no es posa res en joc. És cert, és clar, però si callem no hi ha res de res. A la roda de premsa esmentada una periodista va preguntar si aquest prestigi institucional no havia minvat i, abans que ningú no ho fes, un altre periodista va respondre que havia passat justament el contrari. Que el posicionament i l'actitud del COAIB potenciava aquest crèdit i reputació de què gaudeix la nostra entitat, quelcom que poques més poden evidenciar. S'han realitzat i es realitzen moltes intervencions en defensa de l'arquitectura i de l'urbanisme, i de la imatge pública de la professió; totes elles contribueixen a enfortir aquest prestigi i aquesta presència activa continuada.

Però la institució la fem entre tots plegats. Cadascú amb la seva aportació. I alguns de manera singular. Antonio Fernández Suau, company nostre que, després d'una dilatada trajectòria professional, ha decidit retirar-se, ho ha fet de manera exemplar, amb la cessió de la seva àmplia biblioteca al Col·legi, cosa que ens enorgulleix i que, en nom de tots els col·legiats, li vaig agrair i aquí ho torno a fer.

El grau d'activitat professional global dels arquitectes es manté o fins i tot incrementa contribuint a una plena ocupació, evidentment amb el seu corresponent ventall d'intensitats, per part dels col·legiats, la qual cosa suposa una dada positiva a tenir en compte.

L'acumulació de noves normes que s'han d'aplicar als nostres treballs professionals es troba en un moment àlgid. Quan encara no n'hem assimilat una, ja n'arriba una altra. Si a lleis, decrets i instruccions nacionals, autonòmiques i insulars, afegim els nous planejaments o les seves contínues modificacions, poc temps ens queda, després d'estudiar-les, per aplicar-les. Però així és la nostra professió. El seu caràcter generalista fa que ens plogui des de gairebé tot arreu. I amb un paraigua no n'hi ha prou. Per això cada dia és més necessari connectar sinergies.

I ara, ja sense possibles dilacions, a partir del dia 29 d'aquest mes de setembre ens toca aplicar una primera fase del Codi Tècnic de l'Edificació. Hem realitzat cursos sobre el tema, sempre amb una gran afluència de col·legiats, i se'n continuaran organitzant, ja que d'aquí a 6 mesos l'haurem d'aplicar en la seva totalitat. Pel que fa als tres Documents Bàsics que hem d'aplicar ja, et vull recordar que al Col·legi, el mes d'agost, es van posar en venda reduïts a l'ús d'habitatge, elaborats pel Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes, cosa que en simplifica enormement l'aplicació en el nostre camp d'actuació més gran. Des del CSCAE s'està ultimant l'elaboració de la resta de punts aplicats a l'ús de l'habitatge, així com un nou plec de condicions adaptat al CTE. Des d'allà també estem intentant que aquesta documentació tengui el reconeixement del Ministeri de l'Habitatge, seguint les pautes que imposa el propi decret. L'Àrea Tècnica del Col·legi, com de costum, té assumida la problemàtica i la preparació necessària per intentar solucionar els problemes que et puguis plantejar.

La Llei del sòl autonòmica, que semblava que s'aprovaria d'immediat, ha quedat de nou aparcada. Malgrat la necessitat imperiosa de comptar-hi (som l'única Comunitat que no la té i alguna ja va per la segona), crec que és del tot encertada la decisió del Govern de no plantejar-ne l'aprovació si no és mitjançant un consens previ entre les forces polítiques, tenint en compte el caràcter bàsic d'aquesta legislació. Això permetrà, a més, fer-ne relectures i aportacions que les presses haurien obviat. El Col·legi, com no podia ser altrament, ha estat aportant, i ho continuarà fent, les seves observacions per escrit, alhora que ha participat en debats i ha fet reunions amb els autors i responsables de la Conselleria.

En canvi, sembla que sí que s'aprovarà -ja està en procés parlamentari- la nova Llei de sòl estatal. Estem posant-nos en contacte amb els ponents adequats -al més alt nivell- per poder dedicar les nostres Jornades d'Ordenació Territorial d'aquesta tardor, les cinquenes, a aquest tema.

També voldria donar-te un mínim d'informació sobre l'evolució última del procés de Bolonya, tema de gran importància per a la professió. Aquest procés, que com bé saps s'ocupa de la política que han d'adoptar els països de la Unió Europea amb un objectiu de convergència, mobilitat i competitivitat d'estudis i de professions en un espai comú europeu d'ensenyament, i que té un horitzó d'aplicació per al 2010, a Espanya es pretén ultimar l'any vinent. Però la realitat és que el procés apareix ara alentit després del canvi de la ministra d'Educació. Els primers plantejaments realitzats pel nou equip són francament positius per als interessos professionals dels arquitectes. Han anunciat que desisteixen de la intenció de l'equip anterior d'establir perfils de professions (entre les quals havien definit la dels geògrafs amb competències per al planejament -quelcom que no tenen avui dia- i que entrava de ple en conflicte amb els nostres interessos en aquest camp de la professió, actualment exclusiu per a arquitectes i enginyers de camins). En aquests moments no sabem si aquest procés de convergència entre els títols europeus serà de nou aprofitat per part de l'Administració per concentrar titulacions i reduir la diversitat actualment existent, ja que això és el que va obrir apetències en diverses professions que hi veuen la possibilitat d'ampliar les seves competències d'activitat. I, com ja t'indicava a la meva carta anterior, el nostre camp, el de l'edificació i el seu entorn, és precisament un dels més atractius en aquest sentit. Des del Consell Superior, com és la nostra obligació, la nostra posició s'ha de centrar en la defensa dels nostres camps competencials.

No vull oblidar un record, commogut, per a Francisco Muñoz, Rafael Pomar, Alejandro Villalba i Jaime Villalonga, companys que ens han deixat, cosa que em porta de nou a l'inici de la carta. La incongruència de la vida també m'ha pres el meu fill Pau, que no va tenir ni temps de col·legiar-se entre nosaltres, una cosa que -si tens un fill ho entendràs- m'hauria fet immensament feliç. Clar que avui en tindria prou a tenir-lo amb mi.

Res més.

Salutacions cordials,

Luis Antonio Corral Juan
Degà COAIB