En aquest començament d'any, en aquest reinici d'activitat, en aquesta renovació i col·locació a la línia de sortida per emprendre noves cotes i assoliments professionals, em vull posar de nou en contacte amb tu. Després dels múltiples missatges telefònics amb els millors desigs d'esperança, salut i triomf, és el moment de transmetre't quelcom més, fets, perquè és amb ells que feim camí, encara que també amb il·lusions, anhels i reptes, perquè són aquests els que marquen el camí que es vol seguir.

D'entrada, ens trobam gairebé alliberats -només queda Eivissa, que inicia el final del seu trajecte- de les diferents moratòries i suspensions temporals dels planejaments a causa d'unes ordenacions territorials insulars que ens havien de marcar el nou camp de joc en què actuar el proper decenni. El nostre col·lectiu va fer front a aquesta situació amb enteresa, posant el bé comú -que n'havia de sorgir més endavant- per davant dels interessos particulars que aquestes actuacions li menyscabaven en el moment present. D'aquest esforç, per una banda, i interès i il·lusió, per altra banda, ens resta una certa sensació de frustració de, simplement, haver estat als llimbs.

Aquestes noves normatives s'han centrat, fonamentalment, en una limitació del creixement i en aspectes proteccionistes de caràcter general, amb especial incidència en el sòl rústic, marcant alhora pautes i directrius per als planejaments municipals. Això indica allò d'essencialment positiu -que no és poc-, d'aquestes ordenacions, que justifiquen per si mateixes la seva raó de ser. Malauradament, algunes actuacions puntuals a Mallorca poden ser el contrapès negatiu a aquests aspectes generals. La seva aprovació definitiva de manera directa, la qual cosa ha impossibilitat qualsevol actuació, ens remet a l'al·legació inicial que el Col·legi va presentar, en la qual ja advertíem, entre d'altres coses, de l'existència d'aquesta porta del darrere.

Aquest retorn a la "normalitat" amb la recuperació de l'important camp de treball que suposa l'habitatge plurifamiliar s'ha traduït, com és lògic, en un augment de la nostra activitat productiva. Però conscients que és una recuperació d'una normalitat aliena a la situació -anòmala i no desitjable- de la conjuntura prèvia a les moratòries (o fins i tot, de manera singular, dels seus efectes).

Tot això s'ha produït en un temps en què l'activitat de la nostra institució ha estat especialment intensa, traducció literal d'allò que el conjunt de persones que n'assumim el govern, ens plantejam com a fi bàsic. I no estic dient objectiu complert -més o menys-, i floretes per a tothom. No. Estic dient que, davant d'unes comeses marcades, aquestes s'han pogut dur a terme gràcies a la inestimable tasca del magnífic equip humà i professional amb què compta el Col·legi, ja que sense ells totes les nostres intencions i voluntats quedarien en ben poca cosa. Per això, primer de tot vull expressar el meu -nostre- agraïment a tots i totes, sabent que de nou enguany els demanarem tota la seva col·laboració.

En aquest any 2005 es duran a terme millores a totes les seus col·legials. La seu de la Demarcació d'Eivissa patirà una petita reforma i la de la Demarcació de Menorca realitzarà la transformació necessària i adquirirà un local per emmagatzemar els arxius que actualment l'ofeguen i, així, minven el desenvolupament normal de la seva activitat. Per últim, s'acabaran les obres de la seu central, que tots hem patit, tant els qui sou usuaris directes dels seus serveis com els qui hi treballen i que, gràcies a l'esforç de tots plegats, no ha interromput en cap moment els seus serveis per tal que l'atenció necessària al col·legiat no se'n ressentís. La compensació vindrà ara, amb una millora indubtable i important d'aquest lloc de trobada, coneixement i activitat que suposa Ca la Torre. El mes de març podrem celebrar, entre tots i amb tots, la reinauguració de la reforma integral que hi hem dut a terme i que suposarà una posada a punt de tota l'edificació en què s'assenten la Demarcació de Mallorca i la nostra Central Col·legial. Tot això s'ha pogut realitzar sense haver d'acudir a cap préstec, amb l'establiment, en el seu moment, de les oportunes previsions i aportacions al llarg del temps, de manera que no impliqués un esforç superior per part dels col·legiats i que s'utilitzessin les millors èpoques de bonança econòmica per fer-ho. En definitiva, han estat les contribucions pretèrites dels col·legiats les que ho han fet possible.

Voldria que la referència a l'activitat duta a terme en aquest any que just s'ha acabat fos més explícita, però començant per un acte no per més senzill, menys important o emotiu. Em refereixo al nomenament com a col·legiat d'honor del COAIB de Jörn Utzon, el nom del qual està indissolublement unit a Mallorca després de 35 anys de residència a l'illa i de les dues obres que hi ha deixat -els seus propis habitatges-, que el sobreviuran i que són lloc de pelegrinatge d'arquitectes des de fa ja molt de temps. Les tres llargues hores de conversa que vam mantenir en el seu apartament de Helsingør, juntament amb la seva dona i el president de la Demarcació de Mallorca, van ser realment entranyables. La seva gratitud pel nomenament i envers el Col·legi només és una petita expressió de la qualitat humana que acompanya el seu reconegut quefer professional.

El cicle dedicat a Utzon va marcar una fita en les activitats culturals, però també ho va ser la impressionant exposició a sa Llonja de l'última obra de Miralles/Tagliabue, sense oblidar les conferències de figures de l'arquitectura com Ferrater, García Solera o Winy Maas (MVRDV). Hem sabut combinar cultura i professionalitat a, entre d'altres, jornades com les d'Ordenació Territorial o les d'Arquitectura Escolar, o d'altres amb un caràcter més formatiu, com les del Curs de Perits o les dedicades a la instrucció en noves normatives tècniques (baixa tensió, sismorresistent, etc.), superant totes elles el centenar d'assistents. Així mateix, continuen el seu recorregut tant els premis d'arquitectura de les demarcacions, dels quals enguany s'han exposat els d'Eivissa i presentat els de Mallorca a Costa Nord, com les adjudicacions de les Beques d'Arquitectura.

També he d'esmentar la promoció que el Col·legi continua fent davant les administracions per tal que els encàrrecs als arquitectes es realitzin mitjançant concursos d'arquitectura o d'urbanisme i no per adjudicació directa. Aquesta actuació continuada ja ens situa a primera línia a escala nacional i actualment ja són les pròpies administracions les que es posen en contacte amb nosaltres perquè col·laborem en la seva organització. Aquest darrer any se n'han dut a terme diversos: biblioteca de la Universitat, IBAVI a Calvià i a Maó, centre escolar a Inca, el Born, etc. Normalment, ha suposat la realització d'exposicions dels projectes que s'hi han presentat, acompanyades de debats o de presentacions per part dels guanyadors. La generació de borses de treball amb adjudicació posterior de projectes per als finalistes d'alguns d'aquests concursos suposa un efecte multiplicador dels mateixos. La continuïtat per a l'any que comença està assegurada, ja que en aquests moments estan en ple desenvolupament els concursos per a un centre educatiu a Puigpunyent i un centre polivalent a Santanyí, així com el del propi palau de congressos de Palma; encara que també se n'estan organitzant d'altres de nous, com els dedicats a un centre escolar i a un recinte firal a Manacor, o a l'ordenació de la reforma integral de la Platja de Palma, entre d'altres.
D'altra banda, voldria comentar la constitució, a la fi, d'una delegació a les Illes Balears, amb suport col·legial, d'una ONG com és Arquitectes sense Fronteres, fet que permetrà donar sortida a inquietuds socials de col·legiats de cara al tercer o al quart món. També vull esmentar els viatges que van realitzar a la primavera les demarcacions d'Eivissa, al Marroc i la de Mallorca, a Basilea, que aquest any tindran continuïtat.

Pel que fa a les publicacions, vull destacar una presència social més activa, tant davant dels mitjans com davant de les institucions, per la defensa de l'arquitectura, l'urbanisme, l'ordenació territorial, el patrimoni, el medi ambient i la professió. Convenis, etc. són d'altres manifestacions de l'activitat realitzada.

Però ara no ens podem aturar.

Les línies d'actuació principals de cara a aquest any que comença es podrien concretar de la manera següent:

 Potenciació de la deontologia professional mitjançant la creació de l'Oficina d'Informació Deontològica, amb la qual fer front a la problemàtica que s'origina en el seu entorn, contemplant una tasca de prevenció, de mediació i de defensa dels interessos professionals.

 Potenciació dels aspectes tècnics i tecnològics mitjançant la consolidació i obertura als col·legiats de l'Àrea Tècnica, que es configura com un departament de consultoria de suport a la tasca professional. Aquests dies deus haver rebut un fullet explicatiu, en què es descriu el contingut dels serveis que ja estan disponibles a la web del COAIB (normativa, utilitats, publicacions, etc.) i com s'accedeix a les consultes particularitzades tots els dies laborables. Però això només és el principi. Val la pena que entris en aquesta nova secció, a www.coaib.es, i que l'exploris una estoneta. Aquesta nova eina -d'autoservei- de la qual ens dotam, s'ha realitzat pensant, sobretot, en els col·legiats que teniu el despatx lluny de la seu central, a la part forana o en una altra illa.

 Potenciació de la informàtica professional i de gestió, amb la finalització i posada en funcionament, en els propers mesos, del nou projecte informàtic que s'ha desenvolupat i provat aquests dos darrers anys. Aquest projecte suposarà una posada al dia imprescindible de tota la informàtica de gestió i, alhora, un extraordinari salt cap endavant, ja que amb la incorporació de tot allò generat fins ara situarà la institució en una posició puntera i oberta. Després vindrà, d'immediat, la signatura electrònica i el visat telemàtic, amb la qual cosa es donarà continuïtat a aquesta aposta per una tecnologia a la qual no ens podem sostreure i a la qual es dediquen grans esforços i mitjans. L'any vinent es completarà, per ara, aquest camp d'actuació mitjançant la nostra incorporació a un procés d'interconnectivitat amb els organismes que entrin en el procés, per tal de fer realitat, de manera gradual, els certificats, cèdules d'habitabilitat i llicències municipals obtinguts amb un procés absolutament telemàtic.

 Potenciació de les comunicacions perquè les diferents activitats estiguin cada cop més a prop de tots. La posada en marxa, aquest mateix mes, de tota la tècnica que suposa la videoconferència ens permetrà la connexió entre les diferents seus de manera que la insularitat començarà a deixar de ser un problema en l'accés als actes que es puguin desenvolupar, independentment d'allà on es generin i de l'illa on es visqui. Alhora, l'obertura a allò que es pugui realitzar a altres comunitats suposarà un altre avanç important per poder ser en tot moment en el centre de la formació i del coneixement.

 Potenciació de l'Àrea Cultural, amb la culminació del procés iniciat fa dos anys. La creació de la revista digital com a alternativa més viva, directa i immediata de la tradicional revista col·legial d'arquitectura, suposarà l'aspecte més innovador i important d'aquesta àrea, però sense oblidar-ne les línies existents, de les quals destacaria l'impuls que es dóna a les publicacions i el reenfocament del taller d'estiu, que havia esdevingut més una activitat per a estudiants que no per a professionals, per tal que, sense perdre el caràcter avantguardista del coneixement, a partir d'ara se centri en allò que als arquitectes els pugui resultar interessant incorporar a la seva formació global.

 Potenciació de les activitats de la seu central. La reinauguració de Portella ens permetrà recuperar i impulsar la nostra sala d'actes, amb tots els mitjans tècnics que s'hi han incorporat: visuals, de traducció simultània o de videoconferència, com ja he esmentat anteriorment. Però també la planta noble per a les exposicions i, sobretot, la biblioteca, que en la seva nova ubicació, més propera a tots, volem transformar en un centre de documentació especialitzat i actiu vinculant-lo a d'altres (universitaris i socials) que situïn de nou la nostra institució, també en aquest camp, en el lloc que li correspon. Així mateix, l'ampliació d'horaris d'obertura a l'horabaixa suposarà un al·licient més gran i més oportunitat d'ús i de profit de ca nostra.

També et voldria informar sobre dos temes generals d'importància vital per a la professió: el procés de Bolonya i el Codi Tècnic de l'Edificació, el desenvolupament i evolució dels quals, des del Consell Superior, intentam seguir de prop.

El procés de Bolonya, que, com saps, es tracta de la política comuna voluntària adoptada pels països de la Unió Europea amb un objectiu de convergència, mobilitat, competitivitat d'estudiants i professions a través d'un espai comú europeu d'ensenyança comuna, amb un horitzó d'aplicació per al 2010 que el Govern espanyol ha avançat al 2007. De fet, ja ha aprovat quatre reials decrets sobre equivalència, suplement i convalidació de títols i sobre un sistema comú de crèdits, i estan en vies d'aprovació -per als propers mesos- els més importants, referents a les titulacions de grau i postgrau. L'únic interès d'això seria la convergència amb els títols europeus, però davant l'interès afegit per part de l'Administració de concentrar les titulacions reduint la diversitat actualment existent, s'han obert apetències per a diverses professions que hi veuen la possibilitat d'ampliar les seves competències d'activitat. I el nostre camp, el de l'edificació i el seu entorn, és precisament un dels més atractius i atraients. Per tant, en la seva defensa ha d'estar la nostra posició.

Pel que fa al Consell Superior, en col·laboració amb la Junta de Directors de les escoles d'Arquitectura, va aprovar, en el ple del mes de juliol passat, una proposta de dues titulacions de grau: la d'arquitecte i la d'enginyer civil de l'edificació, i una altra de cicle llarg, suma de les anteriors. La primera de les titulacions de grau, de 5 anys de durada, seria la que mantindria les competències que la LOE assigna als actuals titulats arquitectes, mentre que la segona, d'enginyer civil de l'edificació i de 4 anys de durada, seria la que assumiria les competències que la LOE assigna als actuals titulats enginyers, enginyers tècnics i arquitectes tècnics o aparelladors. El manteniment de les assignatures urbanístiques dins de les matèries a cursar per a l'obtenció del títol d'arquitecte ha de garantir la competència en el camp de l'urbanisme. El títol de cicle llarg, el d'arquitecte / enginyer civil de l'edificació, tindria sis anys de durada i les competències de totes dues titulacions de grau.

D'aleshores ençà, les escoles d'aparelladors han proposat una titulació d'enginyer d'edificació de 4 anys i competències plenes en matèria de tecnologies d'edificació i direcció d'obra, però com a titulació independent de la d'arquitecte. El Consell Professional s'ha manifestat en termes semblants, però sense renunciar encara al títol d'"arquitecte tècnic". Darrerament, els enginyers de camins han llançat una proposta, clarament d'ingerència en el nostre camp d'activitat, amb la creació de 4 titulacions de grau de 4 anys de durada, que són les d'enginyer civil en fonaments i estructures, en construcció i edificació, en hidràulica i en transports, urbanisme i territori; plantegen com a títol superior de màster, el d'enginyer de camins, canals i ports amb 2 anys més d'estudis des de qualsevol de les enginyeries de grau anteriors.

Després del canvi de Govern nacional, aquest procés ha passat de les mans d'ANECA a ser gestionat directament per la Direcció General d'Universitats, per la qual cosa es tornen a moure les propostes i, per tant, es replantegen les posicions. I a això ens dedicam al Consell Superior. Probablement el mes vinent s'aprovarà la relació de les diferents titulacions possibles, encara que també s'havien anunciat per a començaments d'any les aprovacions dels decrets de grau i postgrau i encara no s'han produït.

Pel que fa al Codi Tècnic de l'Edificació, l'elaboració del qual va anar a càrrec d'excelsos catedràtics i de grans experts en les diferents matèries, la qual cosa va donar lloc a una magna recopilació especialitzada de més de 1.500 folis en lloc de procedir a elaborar les bases i continguts mínims i necessaris per a la redacció d'un projecte d'una obra de característiques normals, les tipologies i dimensions de la qual afegissin, en un procés lògic, complexitat a aquest projecte base. El seu rebuig des del Consell Superior, que ha plantejat i assolit la introducció de múltiples modificacions, ha comportat actualment que, en opinió de la Comissió Tècnica establerta pel Consell, la part I -de caràcter generalista- ja sigui acceptable, mentre que la part II -amb continguts específics- s'estigui millorant substancialment, a base de reduir-ne les dimensions (abans de Nadal ja ho havia fet en un 25%), corregint taules i quadres, i solucionant errors, malgrat que encara és un text al qual no s'ha realitzat la necessària correcció mitjançant una lectura transversal.

Mentre, el seu text es va remetre a les comunitats autònomes perquè presentessin esmenes fins al 20 de desembre. La Secretaria General del Ministeri de l'Habitatge s'ha compromès a establir uns convenis -incloent-hi suport econòmic- amb el Consell Superior, fent costat a la Comissió Tècnica abans esmentada, per completar l'estudi i revisió detallada dels textos, així com per a l'elaboració d'uns procediments específics en desenvolupament del CTE segons tipologies, començant pels d'habitatge, que són els de major entitat per a nosaltres. Tenint en compte l'interès per part de l'Administració per aprovar el Codi com més aviat millor, s'ha sol·licitat, per poder realitzar tot això, un termini mínim de tres mesos per procedir a la seva aprovació i de 18 mesos més per a la seva entrada en vigor. En aquests moments encara no s'ha concretat el calendari d'actuació.

En cas que es produeixi qualsevol avanç important en algun d'aquests temes, tan transcendents per a tots nosaltres, no dubtis que en rebràs informació amb la celeritat i mitjans que el cas requereixi.

No vull oblidar el record commogut per a Félix Gili, Cristóbal Malberti, Andreu Munar i Victorino Tolós, els companys que també han marxat amb l'any.
Per acabar, malgrat la totxana que he deixat anar, si vols conèixer o comentar algun altre aspecte o qüestió professional, recorda que la raó de ser del meu correu electrònic és justament aquesta (decano@coaib.es).

Amb els meus millors desigs per aquest any que comença, rep la meva cordial salutació,

Luis Antonio Corral Juan
Degà del COAIB