El 26 de març passat la Comissió Insular de Patrimoni Històric i Artístic del Consell d'Eivissa i Formentera va acordar declarar la caducitat de l'expedient d'incoació de bé d'interès cultural (BIC) de les cases projectades per l'arquitecte Josep Lluís Sert i construïdes (1963-1971) a la Urbanització de Can Pep Simó, a Santa Eulàlia des Riu i la Casa Schmela (Santa Eulàlia, 1969) de l'arquitecte Erwin Broner. Aquesta caducitat suposa la desaparició de les mesures cautelars de protecció que, fins que no es produís la declaració de BIC, protegien aquestes edificacions del seu enderrocament i de l'execució d'obres que suposessin la pèrdua dels seus valors arquitectònics. Així mateix, suposa la impossibilitat d'instar novament la incoació de l'expedient de BIC fins a transcorreguts tres anys.

Davant d'aquest transcendental acord adoptat per la Comissió Insular de Patrimoni Històric i Artístic, que pot suposar la pèrdua definitiva o l'execució d'obres irreversibles en aquests edificis que actualment, i malgrat la seva no-declaració de BIC per part del Consell Insular d'Eivissa-Formentera, constitueixen i formen ja part del nostre patrimoni arquitectònic, la Junta de Govern del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears ha acordat fer públiques les consideracions següents:

1.- La sol·licitud davant el Consell Insular d'Eivissa-Formentera d'incoació de l'expedient de BIC de les cases projectades per l'arquitecte Josep Lluís Sert a la Urbanització de Can Pep Simó i de la Casa Schmela de l'arquitecte Erwin Broner, van ser instades per acord de la Junta de Govern del COAIB de 25 de setembre de 1998.

2.- A aquest acord es van adherir nombroses entitats públiques i privades que van avalar la declaració de BIC. Entre d'altres: la Fundació Miró, el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya, les juntes dels diferents col·legis d'arquitectes d'Espanya (Aragó, la Rioja, Bilbao, Astúries, Andalusia, Lleó, etc.), les escoles superiors d'arquitectura (Granada, València, Valladolid, Navarra, Las Palmas de Gran Canària, etc.), el Fòrum Unesco, el Docomomo Ibérico, etc.

3.- El mes de gener de 1999 la Comissió Insular de Patrimoni Històric i Artístic del Consell d'Eivissa-Formentera, amb informes previs favorables, va acordar per unanimitat incoar aquestes declaracions. Aquest acord d'incoació, de conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1998 de Patrimoni de les Illes Balears, suposa la protecció dels béns fins a la seva declaració definitiva de BIC o, per contra, la seva denegació motivada.

4.- Per tant, davant l'acord adoptat d'incoació de l'expedient de BIC o de bé catalogat per part de la Comissió Insular de Patrimoni Històric i Artístic, la finalització del procediment ha de ser declarant o denegant el BIC -de manera motivada-, i no és possible, com ara ha succeït, sense la sol·licitud d'algun interessat, la declaració de caducitat de l'expedient pel mateix òrgan que en el seu dia va aprovar-ne la incoació. La inactivitat de la pròpia Administració que ha instat un procediment no pot ser el motiu de la seva declaració de caducitat.

5.- Per això, davant aquest greu acord, inexplicable i sense fonament, adoptat el 26 de març passat per la Comissió Insular de Patrimoni Històric i Artístic del Consell d'Eivissa-Formentera, la Junta de Govern de la Demarcació a Eivissa-Formentera del COAIB ha interposat, sense perjudici del dret d'acudir també a la resta d'actuacions jurídiques a què la llei empara, un recurs d'alçada davant del Ple del Consell Insular, sol·licitant la immediata suspensió de l'esmentat acord i la posterior finalització del procediment mitjançant la declaració de BIC de les cases projectades per l'arquitecte Josep Lluís Sert a la Urbanització de Can Pep Simó i de la Casa Schmela de l'arquitecte Erwin Broner.

6.- Finalment, aquesta Junta de Govern del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears vol fer constar públicament la seva oposició total a l'acord de caducitat de la incoació de les declaracions de BIC abans esmentades pres per la Comissió Insular de Patrimoni Històric i Artístic del Consell d'Eivissa-Formentera, i la seva oposició a la pèrdua de la protecció que això suposa per a unes obres que formen part indiscutible del nostre patrimoni arquitectònic.

Palma, 2 d'abril de 2004