- Inici >
- COAIB >
- Sala de premsa >
- Notes de premsa >
- 190305
COMUNICAT DE PREMSA
El Govern i el Col·legi d'Arquitectes aposten per un urbanisme transformador que inclogui els canvis socials en l’entorn.
Palma, 5 de març de 2019
La Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern dels Illes Balears, amb la col·laboració del COAIB, ha organitzat avui una Jornada sobre urbanisme de gènere i disseny urbà integrador: “La ciutat, amb ulls de dona”.
 |
| Marta Fonseca, Helena Cardona, Lluis Corral, Marta Vall·Llossera i Cristina Llorente. |
El Govern dels Illes Balears i el Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) aposten per un urbanisme que aspiri a ser una eina de transformació, que permeti la introducció de canvis no sols arquitectònics, sinó també socials en l'entorn.
“La ciutat és, al cap i a la fi, el marc en el qual transcorren les relacions socials i no pot ser indiferent a aquestes”, ha precisat el director general d'Ordenació del Territori del Govern, Lluis Corral, durant la seva intervenció aquest matí en la Jornada sobre urbanisme de gènere i disseny urbà integrador: “La ciutat, amb ulls de dona”.
Aquesta jornada, organitzada per la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern dels Illes Balears en la seu del COAIB, han participat les arquitectes Martha Fonseca, Helena Cardona, Cristina Llorente, a més de la doctora en Geografia, Sociologia i Ciències Polítiques, MªAntonia Carboner.
Corral ha recordat que l'actual Llei d'Urbanisme de les Illes Balears, aprovada al desembre de 2017, estableix un marc normatiu que ha de permetre, precisament, que l'urbanisme proporcioni solucions al desenvolupament sostenible de les ciutats. Igual que la Llei d'Accessibilitat Universal de Balears de juliol de 2017 que garanteix la igualtat d'oportunitats en l'accés a tots els serveis públics.
“S'ha passat d'una dimensió purament edificativa a una dimensió molt més àmplia, garantint aquesta accessibilitat universal, aquesta resposta adequada a tots els ciutadans, independentment de la seva situació vital”, ha afirmat el director general d'Ordenació del Territori.
La degana del COAIB, Marta Vall·llossera, ha reclamat per la seva part que les arquitectes "hem d'ampliar la nostra presència en tots els àmbits de la professió: des de la innovació, l'experimentació, la construcció, la teoria, la crítica, l'acadèmia o l'urbanisme".
L'arquitectura, segons ha explicat, és un camp professional en el qual les dones s'han incorporat tardanament. A Espanya, la primera arquitecta titulada va ser Matilde Ucelay per l'Escola de Madrid en 1936 i des de llavors l'alumnat femení ha anat incrementant la seva presència a les Escoles d'Arquitectura fins a superar el 50 per cent.
"No obstant això, tant al nostre país com en la resta d'Europa i del món, la presència i el reconeixement de la dona en el camp de l'arquitectura continua sent minoritari", ha recordat.
Vall·llossera ha destacat que aquesta jornada és una reflexió sobre com amb una planificació i un urbanisme responsable i integrador es pot aconseguir una ciutat i un territori que s'adapti i que acompanyi a les persones en les tasques quotidianes i en el desenvolupament de la seva vida de manera justa i equitativa.
“Es tracta que el planejament situï a la vida quotidiana en el centre de les seves polítiques treballant des d'una visió integradora que doni resposta al conjunt de la societat tenint en compte la seva diversitat de gènere, edat, origen, funcional, econòmica i social”, ha assenyalat Vall·Llossera.
En opinió de la degana, l'objectiu principal de l'urbanisme actual hauria de plantejar-se sota els paràmetres de sostenibilitat entesa com l'equilibri entre objectius d'eficiència econòmica, igualtat o justícia social, així com de conservació i protecció del medi ambient.
