COAIB - Sala de premsa - Notes de premsa

COMUNICAT DE PREMSA

Martínez Lapeña i Elías Torres reben el Premi Nacional d'Arquitectura 2016.

Palma, 30 de maig de 2018

La candidatura d'aquest estudi havia estat presentada pel COAIB en considerar que, després de més de quaranta anys d'exercici professional, la seva obra "ha escrit algun dels capítols imprescindibles de la història recent de l'arquitectura espanyola, oferint de forma continuada exemples construïts que il·luminen el nostre paper en la societat com a arquitectes, demostrant en aquests moments de sotsobre l'especificitat de la nostra disciplina. I la necessitat de la mateixa".

Els arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur van rebre ahir a Madrid el Premi Nacional d'Arquitectura corresponent a l'any 2016 en mans del secretari d'Estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge del Ministeri de Foment, Julio Gómez Pomar.

El Premi Nacional d'Arquitectura, dotat amb 60.000 euros, està promogut pel Ministeri de Foment, que concedeix el guardó a proposta d'un jurat compost per destacats professionals, sota la presidència honorífica del ministre de Foment, Íñigo de la Serna Hernáiz.

L'acte de lliurament, celebrat en el Museu Nacional Centre d'Art Regna Sofia (MNCARS, va comptar amb la intervenció dels arquitectes Rafael Moneo Vallés, president del jurat, i Billie Tsien, membre de la American Academy of Arts & *Sciencies i National Medal of Arts 2013, qui va realitzar la Laudatio dels guardonats.

També van assistir a l'acte el president del Consell Superior del Col·legis d'Arquitectes d'Espanya, Lluis Comerón; la degana del Col·legi Oficial d’*Arquitectes de les Illes Balears, Marta Vall·Llossera; i el president de la Demarcació d'Eivissa i Formentera del COAIB, Iván Torres, entre uns altres.

Vall·Llossera va manifestar que “el patrimoni arquitectònic actual queda avalat amb premis d'aquesta categoria”, mentre que Torres va expressar l'orgull que representa pel COAIB que un els seus col·legiats d'Eivissa obtingui tan alta distinció.

El jurat va reconèixer la trajectòria professional d'aquests arquitectes, “autors d'una extensa obra en una dilatada carrera conjunta que aviat complirà cinquanta anys de col·laboració ininterrompuda, al llarg de la qual han abordat projectes de tot índol, des de la perifèria més problemàtica fins als seus encàrrecs internacionals, en els quals van ser pioners al nostre país.

Pel COAIB, la presentació d'aquesta candidatura es justifica també perquè en l'obra de Martínez *Lapeña i Torres, “sigui el que sigui el programa o la ubicació, sempre acaba sent recognoscible la seva autoria. Des dels primers habitatges unifamiliars construïdes a Eivissa, fins a la intervencions més compromeses en edificis històrics, totes elles mostren –en major o menor mesura- alguna cosa que transcendeix d'alguna manera el programa específic i manifesta un llenguatge arquitectònic personal que les identifica".

"Si a això li afegim la seva dedicació igualment continuada a la docència al llarg d'aquests anys, poc més es pot afegir per justificar la candidatura que presentem", explicava l'escrit presentat pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears.

Estudi arquitectura Martínez Lapeña/Torres

José Antonio Martínez Lapeña, Tarragona, 1941. Cursa la carrera d'aparelladors a Barcelona, on es gradua en 1962 i, a continuació, estudia arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), i obté el títol d'arquitecte en 1968. Aquest mateix any forma una associació professional amb Elías Torres Tur, que es manté fins avui. Martínez Lapeña exerceix com a professor de Projectes en la ETSAB de 1969 a 1971 i de 1978 a 1983, a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallés (ETSAV) de 1983 a 2008 i, des de 1998, ensenya en la ETSA Ramon Llull. En 2001 i 2008 és professor del Màster d'Arquitectura en la ETSA Pamplona.

Elías Torres Tur, Ibiza, 1944. Estudia a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), graduant-se en 1968, igual que Martínez Lapeña, amb qui immediatament estableix el seu estudi professional. En 1993 obté el doctorat en aquesta mateixa escola. Ha exercit com a professor de projectes i arquitectura del paisatge a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona de 1969 a 2014. A més, ha estat professor convidat en universitats nord-americanes, com la UCLA i la Universitat d'Harvard. Elías Torres va publicar en 1980 la Guia d'Arquitectura d'Eivissa i Formentera. I, entre les seves obres més recents, es troben Hagués preferit convidar-los a sopar (2006) i Llum zenital (2005). També ha estat guardonat amb el Premi Ramon Llull en 2008.

D'entre la seva extensa obra cal destacar: els Jardins de Vil·la Cecília a Barcelona (1986, Premi FAD d'Arquitectura), l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre a Tarragona (1988, Premi FAD d'Arquitectura), diversos edificis d'habitatges en la Vila Olímpica de Barcelona (1992, Premi FAD d'Arquitectura), el Museu d'Art de Kumamoto a Japó (1992), la Plaça de la Constitució a Girona (amb J. Esteban, A. Font i J. Montero, 1995), la restauració del Parc Güell a Barcelona (1993), les escales de la Granja a Toledo (2000), Premi Manuel de la Devesa de la VI Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme, l'Esplanada i Pèrgoles Fotovoltaiques del Fórum Universal de les Cultures, Barcelona (2004, Premi Especial de la Biennal Internacional d'Arquitectura de Venècia), la renovació de l'Albereda d'Hèrcules a Sevilla (2008), el Centre Cultural del Carme a Badalona (2012), el Passeig de la Ria a Huelva (2016).

A més, han restaurat l'Església de l’Hospitalet a Eivissa (1984), el Castell d'Eivissa (amb X. Pallejà i S. Roig, 1991), el Monestir de Sant Pere de Rodes (1990), el Castell de Bellver a Palma (1993), les Rampes al Castell de Castelldefels (amb M. Usandizaga, 1993), el Passeig de Ronda de les Muralles de Palma (1991-2017), la Casa Vicens de Gaudí (amb Daw Office, 2017).

Entre els habitatges unifamiliars construïts destaquen la Boenders (1982), la Gili (1987), la Vicent Marí (1994), la Costa (2003) i Ca Cocons (2010), totes elles a la illa d'Eivissa.

També obres d'interiorisme com la Ferreteria Torres-Guasch a Eivissa (1985), la Llibreria del Centre d'Art Regna Sofia a Madrid (1989) o el Portal de l'Església de Sant Gaietà a Palma de Mallorca (2009). Entre els seus dissenys de mobiliari urbà, l'equip d'arquitectes compta amb peces tan reconegudes com el fanal Lampelunas (Premio Delta d'Or ADI-FAD 1986) o la marquesina d'autobusos Pal·li de Barcelona (Premio Delta de Plata ADI-FAD 1988, amb J. L. Canosa).