COMUNICAT DE PREMSA

El nebot de l'arquitecte José Ferragut dóna el seu arxiu professional al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears.

Palma, 10 d'abril de 2018

 

180410
La degana, a la seva esquerra el nebot de Ferragut i diversos membres de la junta directiva del COAIB.

 

L'autor d'obres com l'església de la Porciúncula o l'edifici de Gesa és un dels professionals de referència del segle XX a Mallorca. El material, una vegada catalogat, estarà a la disposició dels col·legiats i estudiosos de l'arquitectura.


José Ferragut Canals ha donat al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) l'arxiu professional del seu oncle, l'arquitecte José Ferragut Pou, que conté bona part dels projectes que va redactar durant l'exercici de la seva activitat professional i altres documents, com el llibre de registre dels seus encàrrecs i les fitxes de referència dels mateixos, el seu arxiu de correspondència i una maqueta del monument de na Burgesa de Palma.

Actualment, el COAIB està procedint a la catalogació i inventari d'aquesta donació de manera que, en un futur, pugui estar a la disposició dels col·legiats i estudiosos de l'arquitectura en general per a la seva consulta.

“Evidentment aquesta donació és molt important pel COAIB per la confiança que diposita José Ferragut Canals en l'entitat col·legial com a custòdia d'una part de l'arxiu professional familiar i per la importància que té per al coneixement de l'arquitectura a Mallorca del segle XX”, afirma la degana del COAIB, Marta Vall·LLossera.

José Ferragut Pou (Palma, 1912-1968) va estudiar a Barcelona i es va llicenciar en 1942. En una mica més de vint anys d'exercici professional va realitzar treballs que abasten totes les escales i temes del quefer arquitectònic, des del planejament urbanístic, l'habitatge, l'arquitectura religiosa fins al disseny de mobiliari i objectes, reflex de la seva capacitat com a projectista i de la varietat dels seus interessos, per la qual cosa està considerat un dels principals representants de l'arquitectura mallorquina de la immediata postguerra.

Bona prova d'això són obres primerenques com l'edifici d'habitatges al carrer de Aragó escaira Margalida Caimari (Palma, 1945), hereva del racionalisme anterior a la guerra, o el situat enfront de l'església de San Miguel (Palma, 1952) realitzat en col·laboració amb Carles Garau i Gabriel Alomar, amb qui també va participar en l'obertura del carrer Jaume III a Palma, en la qual va projectar diversos edificis que s'adapten a l'estil tradicionalista de postguerra.

D'entre la seva ingent producció posterior cal destacar l'àrea residencial de la central tèrmica de Alcudia (1957-1961), concebuda com un barri en el qual els habitatges reflecteixen els trets que caracteritzen bona part de la seva obra: la combinació de tècniques i materials locals amb plantejaments moderns; també l'Església de Sant Alonso Rodríguez (Palma, 1955) i la de Sant Agustí (Palma, 1964), aquesta última ja exemple de la maduresa i depuració formal a la qual havia arribat en la seva obra.

Però Ferragut és conegut principalment per dues obres, l'edifici d'oficines de GESA en la façana marítima de Palma (que ell ja no va poder veure acabat) i l'Església de la Porciúcula (s’Arenal, Palma, 1965-1968), obres ambdues que testimonien la qualitat de la seva aposta per uns plantejaments arquitectònics plenament contemporanis i la varietat de registres que podia utilitzar: l'expressió de l'estructura i la seva coherència amb la forma i materials utilitzats en el cas de l'església; l'abstracció, puresa i lleugeresa formal a l'edifici d'oficines, actualment una fita en el paisatge d'una ciutat que encara no ha sabut apreciar-ho com es mereix.

 

180410