Ningú ja no dubta del paper que jugarà en un futur immediat l'enderroc d'edificis obsolets per ser reconvertits en espais públics, com molt bé ja està passant, tot i que molt lentament, amb alguns hotels fora de servei i de lloc en el litoral per convertir-se en places d'esbarjo i esponjament de la trama urbana. Els dubtes i controvèrsies sorgiran a l'hora de dur a terme el seu finançament i els objectius a assolir.

A les Jornades d'Ordenació del Territori «Societat i territori» celebrades el passat novembre, a on d'entre els conferenciants que participaren hi trobem: Pere Salvà Tomàs, catedràtic de Geografia Humana de la UIB; Carlos García-Delgado Segués, arquitecte; Camilo Cela Conde, catedràtic de Filosofia de la UIB; Javier Domínguez Anadón, arquitecte; Baltasar Porcel, escriptor; i Manuel de Solà-Morales i Rubió, arquitecte, foren les primeres i úniques organitzades pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Balears (COAB), i que ara després de prop de tres anys de debat polític sobre el tema, sembla que aquest debat social i tècnic ja hagi caducat. Tot i que no roman tant com caldria esperar, és vigent, sense que això resti la necessitat més que urgent de promoure'n d'altres.

Així doncs, s'hi feren afirmacions (unes més encertades que altres) com les aclaparadores dades que el Sr. Pere Salvà Tomàs aportà, i segons les quals, del creixement total de la població de les Balears als darrers cinc anys, un 95% era degut a la immigració, mentre que el restant 5% era el creixement natural de la població resident (nadius i forans), dades que es confirmen a les conclusions del llibre Blanc de l'Habitatge de les Illes Balears. Les menys encertades foren de part del senyor Guy de Forestier, en proposar fer ciutats noves, i a les que ja vaig fer referència en un altre article. Però tot i això, va fer referència a l'estat de degradació de la barriada del Terreno i de la necessitat d'enderrocar els edificis obsolets de la primera línia del passeig marítim de Palma que, a primer cop de vista, sembla una proposta bastant sostenible i que caldria matisar.

A l'escrit que el Grup d'Opinió d'Arquitectes publicà al Diari de Balears el passat 30 de març en la mateixa línia discursiva abans esmentada, van més enllà i proposen l'elaboració d'un llistat dels edificis a enderrocar amb el suport dels diners recaptats amb l'ecotaxa i al seu valor de mercat.

Jo no dubto en absolut de la bona voluntat dels companys components del Grup d'Arquitectes als que em sento molt lligat, així com als seus objectius! Tot plegat sembla que el grup roman com a oposició controlada, i pateix d'un cert dirigisme per part d'alguns arquitectes pertanyents a la seva directiva com és el cas del senyor Guy de Forestier, tot i que desconec l'origen real del citat article, sembla que qui afirmà a pit descobert que «yo hablo el castellano porque me da la gana» ara s'escudi rere aquest escrit i grup d'opinió, per la clara referència a la seva exposició originària feta a les citades jornades.

Tot ve a compte de que posar com a exemple d'enderrocament a dur a terme, en una primera instància, la dels edificis obsolets del passeig marítim o d'altres costaners amb els diners recaptats amb l'ecotaxa, i al preu de mercat, resulta un tant pervers. Ja que d'aquesta manera, estaríem finançant els mateixos especuladors que destruïren la barriada del Terreno i tota la costa, i els mateixos hotelers propietaris de no pocs d'aquests edificis que s'han oposat radicalment al cobrament de la citada taxa. Quan el que caldria fer, per davant de tot, seria la utilització d'aquest diners per a la rehabilitació de la pròpia barriada i de tot l'interior de l'illa que roman més degradada per la manca d'inversions. Desprès, a molt més llarg termini, i no al preu de mercat sinó a poder ser per sota del de mercat, emprendre la batalla final per recuperar el que han fet malbé els especuladors. Tot a l'inrevés del procés que ens ha dut a la situació de destrucció actual del paisatge. Primer es degrada la costa i desprès l'interior, per tant: primer es recupera l'interior i desprès la costa.

Tot i que la lògica és la menys comú dels raonaments dels especuladors, ja que juga en contra dels seus plantejaments interessats, i destrueix l'ordre natural de les seves contradiccions. El primer que necessiten és fer llistats per a marcar un camí del qual no sortir-se'n, i al mateix temps aquest serveixi per establir l'ordre i el preu de les coses. Tot després d'haver donat temps mentre tant d'especular, és clar! Un exemple recent el tenim, tot i que calia ser rehabilitada, amb la dubtosa compra de Raixa, quan amb els mateixos doblers es podrien haver adquirit i demolit a molt baix preu gran quantitat d'edificis que atenten contra el paisatge interior, o restaurar els qui romanen ruïnosos.

Per concloure estem d'acord amb els objectius (enderrocar els edificis obsolets), però la diferència radica en una qüestió d'ordre i per tant de prioritats. Primer a l'interior que és el que a més a més ara ven (vaqueries, naus i indústries obsoletes i/o nocives) i als preus més baixos (a la baixa), després amb l'experiència per davant seguir amb els edificis distorsionadors dels pobles d'interior, i més endavant passar a les trames urbanes obsoletes de les capitals. I pot ser, si fem via però no precipitadament, podrem arribar a la tan volguda corona litoral, que per l'espectacularitat que comporta ens captivarà a tots.

Antoni Borràs Seguí és arquitecte.