Hauríem de demanar-nos, abans de posar-nos a fer polígons industrials de forma compulsiva si la indústria que volem o necessitem respon al model tradicional i es pot materialitzar segons els esquemes convencionals.

Per definició polígon es aquella porció del pla limitada per rectes, però quant parlem de polígons industrials direm que es aquell nucli de creixement urbà que respon a una localització específica de les indústries. Tot això ens diu poc del com, de quina quantitat o qualitat i a quin lloc ubicar-los, però per sobre de tot ens diu poc del per què els necessitem.

Si tenim en compte que, segons les conclusions del diagnòstic sectorial del sector industrial que es va fer a l'avanç de les directrius d'ordenació territorial (DOT), la indústria en conjunt perd posicions a l'economia balear en un procés creixent de terciarització, que efecte sobre tot a la indústria tradicional, i que manté una forta interrelació amb el sector turisme, la qual cosa la fa depenent a les seves oscil·lacions. Hauríem de demanar-nos, abans de posar-nos a fer polígons industrials de forma compulsiva (com ha passat als polígons residencials), si la indústria que volem o necessitem respon al model tradicional i es pot materialitzar segons els esquemes convencionals. Tot plegat, probablement només un bon pla sectorial ens permetria donar una resposta mínimament coherent.

És clar que l'ordenació del territori no es pot tractar de forma unívoca , o només des del punt de vista sectorial, ja que cada parcel·la o sector romanen comunicats com si d'un sistema de vasos comunicants es tractes. I ja que parlem de fluïts, permeteu-me establir un símil sobre aquest tema: si comparessin el tassó de cafè amb llet que remenem cada matí al berenar amb l'ordenació del territori, on el tassó representaria a una de les illes que conformen el nostre país, i el cafè amb llet (líquid) seria l'equivalent a l'ordenació de territori, així i tot que pugui semblar un tant forçada la relació entre un líquid i l'ordenació del territori, espero demostrar que no ho és tant com sembla a primer cop de vista. D'aquesta manera, si infringim un moviment o calor (energia al cap i a la fí) a aquest líquid remenant amb la cullera , el seu grau de saturació augmenta i per tant podrem fer-lo més dolç, tot i que desprès en repòs es precipitarà en diferents capes tot el que ha superat la càrrega crítica de saturació, i la anàlisi del colesterol serà positiva o el grau d'excitació provocat pel cafè pot ser serà vertiginós. Els residus precipitats en el cas del territori (infraestructures viàries portuàries i hidràuliques i energètiques , polígons residencials i/o industrials), tot i que ho faran també de forma estratigràfica (segons el seu pes jeràrquic), no resultarà tan evident la seva distribució geogràfica i afectarà, en la mesura que superin la seva carrega crítica, a la sostenibilitat física econòmica i social del territori (a la seva salut). Així dons caldria verificar si el més convenient és remenar fins a fer vessar el tassó, o si pel contrari hauríem de fer de forma més sostinguda i pausada per a poder saborejar-ho millor.

Tot això venia a compte de la lectura automàtica que estan fent alguns ajuntaments(culleres), gaire bé tots, especialment els que es veuen (o es veren) afectats per la moratòria, en resoldre el seu creixement econòmic i urbà fent un transvasament directe de l'activitat constructora fins ara abocada als polígons residencials, als polígons industrials. Descobrint aquests, la dimensió polièdrica dels polígons industrials, penso en Alcudia però podríem citar-ne molts d'altres casos, que a sobre ho fan en un lloc poc congruent i del tot reprovable.

Finalment no mes cal saber si el que volem es cafè amb llet (territori) descafeïnat o no, o si volem remenar-lo en cullera o cullereta (govern i/o consells), però el que sí es cert és que com cada matí l'ens empassarem amb sucre o sacarina per trobar-el més dolç.

Antoni Borràs Seguí és arquitecte.