La ciutat radial, heretada de la tradició clàssica romana, i mitjaval àrab o cristiana, que s'havia mantingut fins els anys 80, i que fins i tot avui ens costa molt d'interpretar-la d'altra manera aquí a Mallorca, ja ha passat a la historia. Ens agradi o no!

Estem en hora bona a ciutat, desprès de vàries centúries de pensar i construir una ciutat radial i de caire centralista com a nucli principal aglutinador de la major part de l'activitat cultural, comercial i recentment industrial, als primers burgesos i als seus seguidors els hi ha sortit foradat. Ja que com totes les coses que s'improvisen les decideix el destí, un destí que segons els postulats utòpics de la Ciutat Lineal, manté la unió de classes socials, no en la versió antiga vertical, sinó en la versió horitzontal a on tothom té idèntic accés als serveis i vies, i al mateix espai d'oci. Davant la disposició amb anells concèntrics que resolia la ciutat radial, on els obrers es localitzaven a les àries perifèriques.

La ciutat radial, heretada de la tradició clàssica romana, i mitjaval àrab o cristiana, que s'havia mantingut fins els anys 80, i que fins i tot avui ens costa molt d'interpretar-la d'altra manera aquí a Mallorca, ja ha passat a la historia. Ens agradi o no!.

El moviment modern va fer propostes d'avantguarda dintre del camp de la Ciutat Lineal emprant la ciutat jardí com objecte d'anàlisi i subjecte propositiu, una d'elles fou la ciutat lineal de Brasilia de la que Lucio Costa fer els primers detalls del pla pilot. Concepte de Ciutat Lineal postulat primerament per el pensador Arturo Soria y Mata (1844-1920) i Ebenezer Howard (1898), i que desprès reprengué l'arquitectecte Xilè Carlos Carvajal Miranda (CCM), el qual digué sobre les seves propostes: (...) Así, esa Avenida del Centenario será una gran vía de 60 metros de anchura; con doble línea de tranvías eléctricos en comunicación con los del centro de la ciudad; con anchos andenes, debidamente pavimentados, con amplias y cómodas aceras, con plantación de varias hileras de árboles y macizos de arbustos y flores (...).Revista Ciudad Lineal Nº 500, Madrid, 1912, págs. 369-372.

Soria imagina les ciutats-via, es a dir nuclis urbans encadenats com vagons al llarg de la línia férrea, amb el tren com eix. Però a principis del segle XX es produeix una eclipsa de las utopies socials y literàries per donar pas a la utopia física de disseny urbanístic de la ciutat lineal, promulgades por Frank Lloyd Wright y Le Corbusier. Aquests dos arquitectes idearen utopies adequades al segle XX, basades en els avanços de la tècnica y en el si de la societat urbanitzada pròpia de la època. Le Corbusier tractà d'integrar, a les seves planificacions per a Argelia de 1934, els carrers amb els edificis lineals.

Però tornant a Brasília la diferencia fonamental (totes les altres son bàsiques) respecte a l'eix metropolità de Palma, radica en que és una ciutat de nova planta mentre que la nostra Ciutat Lineal ha sorgit, com deia abans, de la casualitat i la superposició d'algun encert i de no pocs errors. Si observeu un plànol podeu apreciar que pràcticament es pot traçar una linea recta contínua de sòl urbà consolidat, partint d'Andratx passant per Calvià, Palma, Marratxí, fins pràcticament arriba a Santa Maria. Desprès de forma més o manco discontinua però seqüencial, es van succeint els diversos pobles o vagons (Consell, Binissalem i Lloseta) fins arribar a Inca (tot coincidint amb el traçat de l'autopista que va des d'Andratx fins Inca creuant Palma per la via de cintura). Desprès, i també gràcies a la casualitat, el tram fins arribar a Alcudia només ens trobem Sa Pobla com a nucli important (tram qui sap si per acabar de consolidar en un futur llunya). Dintre d'aquest esquema la trama edificada del litoral de les badies de Palma, Alcudia i Pollença no serien més que uns incòmodes tentacles(especialment el de palma).

Així dons, permeteu-me comparar la cita de (CCM) amb la nostra realitat; l'autopista amb la "Avenida del centenario será una gran via de 60 m."(més o manco el que fa l'autopista), el transport públic de ferrocarril front el privat d'autopista (això si!, sense peatge, tot gràcies) "con plantación de varias hileras de árboles y macizos de arbustos y flores" arbres que els posa el paisatge natural i matolls a les mitjanes.

La ciutat lineal que estic caricaturant tot i que no és volguda ni desitjada, és un fet consumat al manco el primer tram fins a Inca, tot i contant que el sòl rústic intersticial està també prou consolidat. I per tant, tot i per que no la hem volguda, la mos hem trobada o la ens han imposada, caldrà temps i esforços molt importants per redefinir-la i donar-li forma i coherència. Tot allò que manca de conceptes clars, i es va improvisant sense un pla ben definit a priori, acaba essent el que no es vol. Els burgesos volien una ciutat radial i central, i el que han obtingut és una mala Ciutat Lineal pel proletari.

Antoni Borràs Seguí és arquitecte.