Que tenen les noves conurbacions que no tinguí el centre de ciutat?

Aquest teixit urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats o pobles pròxims i que arriba fins a fer desaparèixer l'espai rural intersticial, es el que entenem per conurbació. Aquestes gaudeixen i sostenen al mateix temps a les grans superfícies comercials i les seves infrastructures, que no públiques son privades, aprofitant-se de la situació avantatjosa d'averse apropiat d'un espai rural imprescindible per a la bona respiració de les ciutats i pobles als que envoltaven.

Així dons, que n'hem de fer amb aquest centre que ja no respira, que ja no te afores, que manca d'infrastructures tant de públiques com de privades, de parcs d'esbarjo, d'oferta cultural i de oci els cap de setmana, i que es va buidant de mica en mica tant com va omplint al mateix temps les dites conurbacions?. I com recuperar l'espai rural perdut definitivament e irremeiablement en favor de les conurbacions i les empreses privades que les han promogudes?. No oblidem que entre el 25 i el 30% de les vivendes de ciutat estan buides i es pot afirmar que mes o manco si podria haver allotjat el creixement de tot Palma dels darrers cinc anys que inclou el 5% de creixement natural i el 95% procedent de l'immigració, i que les infrastructures viàries que han estat necessàries per a aconseguir aquesta conurbació han col·laborat amb la pèrdua i l'ecrivallament d'aquest espai rural.

No sembla que hi haguí una solució ni tan sols provisional, com la provisionalitat que ha guiat l'urbanisme aquests darrers anys, per a recuperar les constants vitals, la respiració, l'estructuració d'espais destinats a l'esbarjo que s'han perdut. Molt manco, quant es veu la insensibilitat galopant alimentada pel propi lucre dels polítics dels conubats, no els nostres, que fan plantejaments tal com la substitució dels pocs espais verds i públics que resten a ciutat per a fer-hi aparcaments al seu servei, per a que aquests puguin venir a treballar, a prendre copes i fer renou a la nit, a tramitar els seus papers a les institucions públiques, i després marxar per autovia o autopista a la seva conurbació deixant el centre buit de contingut per mor de la seva perversa utilització.

Les avantatges son clares. Els conurbats no necessiten espais verds públics ja els tenen a casa seva ben domesticats, però si aparcaments. Els conurbats, no necessiten oci ni cultura al cap de setmana ja que el seu gran espectacle consumista ja el tenen a la gran magatzem que fins i tot ara ja disposen de cinemes, per a que mes cultura?, tot la resta sobra. Els conurbats no necessiten espais rurals per que els tenen a les seves afores o els intersticis deixats casualment. Les afores dels qui vivim a ciutat son les conurbacions i les infrastructures que les suporten i es per això que podem dir que no respirem, ni tant sols de l'aire del cel, que per altre banda està tan contaminat.

Antoni Borràs Seguí Arquitecte.