L'evolució econòmica i social té conseqüències territorials importants, de manera que "ciutat" no sempre és assimilable a l'àmbit que dibuixem uns límits municipals que tenen molts d'anys d`història, especialment quant el creixement urbà els depassa sovint, per tant cal demanar-se en quins casos el concepte administratiu de "municipi" no es equivalent al concepte territorial de "ciutat".

De les possibles definicions de ciutat com aquella que posa de relleu que és l'àmbit territorial on es produeix la major part de les relacions de base diària; son les relacions entre la residència i el lloc de treball i l'escola, les compres i els serveis quotidians. Mentre que el concepte de "comarca" es pot definir com l'àmbit territorial on es produeixen les relacions de base periòdica comercial i de serveis. Aquestes definicions ens permetran separar aquests conceptes del concepte "espai-econòmic" que és aquell on es produeixen la majoria de compres i vendes de productes industrials on es reflecteixen les relacions de producció que defineixen "regions econòmiques". Sense oblidar el que podríem anomenar "àmbits culturals" o històrics, que així i tot que són els que defineixen l'ordenació de territori en major intensitat també són els mes mals de sistematitzar i quantificar.

Estem dons en condicions de demanar-nos quines són les subcomarques que envolten la capital, o si pel contrari hi ha una sèrie de poblacions subordinades metropolitanament a ciutat de Palma. El concepte d'Àrea Metropolitana és relativament nou, a Catalunya s'introdueix en el camp urbanístic a principis dels anys seixanta amb el conegut Pla Director de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest concepte és equivalent al de ciutat quant el creixement urbà resultant resulta del creixement econòmic i la relació de base diària de diferents municipis s'interrelacionen al voltant d'un o varis municipis més grans.

A Palma igual que a Barcelona i a diferencia de Madrid per exemple, el fet metropolità deve "policèntric", tant en la seva formació com en totes les ordenacions que s'han realitzat oferint d'aquesta manera més possibilitats i potencialitats.

Cal reflexionar dons amb les mesures territorials a plantejar en un futur immediat ja que si no considerem aquests factors errarem amb les solucions a adoptar a curt i molt més a llarg termini per ser irreversibles. Quant es fan propostes tan simplistes com les dels darrers dies, consistents en ampliar la moratòria als municipis costaners i anul·lar-la pels municipis del centre de l'illa, estaríem cometent un greu error una vegada més. M'explicaré; no considerar tots els pobles que hi ha a la corona que envolta a Palma com a Municipis que pertanyen a una unitat metropolitana i per tant costanera al igual que Palma, (que sense cap dubte ho es), provocaria un nou allau de nova construcció a aquesta corona en detriment un cop mes de la rehabilitació tant de ciutat com la dels mateixos pobles metropolitans i els que els envolten immediatament. Això suposaria la afectació de la practica totalitat de les poblacions del centre de l'illa amb escasses excepcions, per tant anul·laríem tota possibilitat de rehabilitar, tant des del punt de vista de l'edificació com de la trama urbana no desitjable i a enderrocar, situació que no més es podria evitar amb una moratòria ben dissenyada i emprant criteris vàlids i no especulatius.

Antoni Borràs Seguí Arquitecte.