Les mesures limitadores han de ser proporcionades i s’han de mantenir just el temps imprescindible per complir amb la finalitat per a la qual varen néixer.

Distinguida presidenta: Fa pocs dies, tots els arquitectes que residim a Mallorca vàrem rebre una atenta carta seva on, a part de trametre’ns el text de la Norma Territorial Cautelar que el Ple del Consell aprovà el passat dia 26, ens oferia la seva disposició a rebre suggeriments en el marc del procés de participació ciutadana al qual es pretén obrir el futur Pla Territorial Insular. Davant això, els Arquitectes, per als quals l’ordenació del territori és matèria de coneixement i competència professional, no podem romandre aliens a aquesta invitació de col.laboració.

En aquesta època històrica de reflexió sobre consum de recursos, de territori i de debat sobre quin es el model de territori mes adient, no podem oblidar que les mesures limitadores han de ser proporcionades i s’han de mantenir just el temps imprescindible per complir amb la finalitat per a la qual varen néixer. No ha de ser una qüestió d’oportunitat política, sinó de racionalitat. El contrari implicaria una greu irresponsabilitat política.

D’altra banda, no hem d’oblidar que el model d’ordenació del territori no és sinó una consequëncia del model socioeconòmic, i no a la inversa. Intentar aturar la saturació que ve suportant aquesta Illa en molts aspectes (població, consum energètic, consum d’aigua, parc automobilístic, residus, etc.) mitjançant limitacions urbanístiques, significa intentar eliminar un dels efectes sense haver-ne tractat les causes. No ens hem de confondre, la causa d’aquestes saturacions és en el model socioeconòmic (la qual cosa significa mode de vida) que hem escollit, no a la inversa. És fàcil eliminar els efectes, però el que és responsable és tractar-ne les causes. Ens preocupen els constants anuncis de Normes Cautelars sense cap relació amb el futur model socioeconòmic al qual haurien de donar resposta. Ens preocupa, i perdoni senyora presidenta el símil constructiu, el fet que aquesta importantíssima casa es comenci per la teulada. El risc de fracassar en aquest intent transcendental comportaria una dificultat molt més gran en el futur, i això si aconseguint arribar a disposar d’una nova oportunitat.

Tots nosaltres, com a professionals i com ciutadans, també aspiram a un desenvolupament sostenible i a un futur de qualitat per a l’Illa i, per tant, no som aliens a la necessitat d’aconseguir una ordenació territorial coherent amb un model econòmic i social, i per això aspiram a poder participar en el procés. Però és necessari recordar que aquest és un repte que exigeix el compromís de tota la societat i aixó comporta un esforç comú que, a causa de la carència d’una cultura urbanística, resulta molt difícil. Amb el desig de col.laborar en aquest debat col·lectiu, el Col·legi d’Arquitectes de Balears està organitzant unes jornades sobre ordenació i consum de territori que es duran a terme a finals d’octubre i en les quals esperam l’assistència i la participació del Consell de Mallorca.

La Junta del COAB agraeix i accepta la invitació a la participació i reitera la necessitat d’acabar, el mes breument possible, amb aquesta norma limitadora de caràcter general que, com ja hem esmentat en altres escrits, hauria estat més desitjable que s’hagués aplicat només sobre aquelles zones del territori o tipologies d’edificació que realment poguessin causar situacions irreversibles al model que definirà el PTI. No hi ha res més absurd que el sacrifici més enllà del que és necessari, i per aixó s’hauria de reflexionar primer sobre la possibilitat de revisar-la i concretar-ne els efectes suspensius, segon sobre el termini excessiu de permanència de dos anys, i tercer sobre la urgència de consolidar un consens social i polític per agilitzar l’aprovació del PTI.