Les propostes de les primeres Hipòtesis del Model Territorial, revisades i reduïdes a les posteriors Directrius d'Ordenació Territorial —seguint la pauta de la Llei d'Espais Naturals, que també fou revisada i reduïda— s'emmarcaven dins les idees de la sostenibilitat, la qual cosa sembla ben correcte, però entenem tots el mateix per desenvolupament sostenible? Alguns parlen de creixement sostingut que es justament la negació del desenvolupament sostenible, per tant convé, abans de res, fer algunes reflexions.

Si durant els darrers 40 anys la població del Planeta s'ha duplicat, la de Mallorca ha fet el mateix (362.202 a 677.014 habitant residents, amb un màxim assolit el 1999 de 1.047.208 h. comptant no residents) (Blázquez et al. 2001 i Salvà, con. per.). Per altra banda la despesa anabòlica en recursos i energia d'aquests habitants i la conseqüent excreció de residus ens donen una petjada ecològica de l'Illa, equivalent a unes 6-7 vegades la seva superfície (Murray, 2001), per tant, si hem de seguir amb aquest model de creixement sostingut l'únic que farem serà anar cap a una major obesitat ambiental amb el bany (Son Reus, els EDARs) embussat. Aquest creixement ens ha conduït a una superfície urbanitzada superior al 5% del territori, mentre la mitjana europea tan sols assoleix un valor inferior al 3%. Per altra banda la superfície protegida de què disposem per habitant és la més petita d'Espanya i d'Europa.

El creixement continuat, amb beneficis evidents a nivell privat, està socialitzant dues problemàtiques no quantificables econòmicament, per una banda externalitats ambientals negatives que es tradueixen en la petjada ecològica i per l'altre externalitats socials, provinents d'una saturació de mà d'obra, sovint importada i a cost mínim, amb una forta càrrega d'inestabilitat i patiment personal, amb una despesa social poc previsible i una integració cultural que necessita molts anys per esser assimilada o per a fer-se miscible, de fet, encara ara una bona part del boom de l'emigració dels 60 i 70 no practica la cultura de la integració.

El creixement quantitatiu, a més de saturar el medi des d'un punt de vista ambiental, impossibilita l'emmagatzament d'informació en el sistema, o sigui, l'organització, la reflexió i l'augment de la qualitat tècnica i cultural de les persones. De fet, el creixement és impropi dels sistemes madurs. Per a evitar aquesta situació de descapitalització de les regions desafavorides per una banda i sobresaturació de les regions desenvolupades per l'altre s'ha de promoure l'estabilitat, la inversió i el desenvolupament just a les regions exportadores de mà d'obra, on actualment la principal inversió que hi ha es realitza amb la seva pròpia reproducció.

Per altra banda, no podem renunciar a una qualitat estètica del paisatge on es desenvolupa la vida, no podem continuar immersos en el procés de vulgarització territorial actual. El paisatge de l'Illa és el resultat del creixement del patrimoni cultural sobre un substrat de patrimoni natural preexistent, podríem dir que és el resultat de la nostra història dins aquest territori i va des dels boscos pretalaiòtics fins els colors perduts dels taxis de Palma, és per això que el paisatge, tot ell, l'urbà, el rural i el natural, ens identifica i ens personalitza, a més resulta inqüestionable el valor que té, o tenia, el paisatge de Mallorca com a recurs turístic.

El PTI de Mallorca no ha de renunciar a la qualitat estètica ni a la funcionalitat ecològica per assolir un desenvolupament social i econòmic dins uns marges demogràfics i de consum assenyats. Si compartim uns valors ètics, com el de rebaixar la nostra petjada ecològica, que no és més que l'apropiació de la capacitat de càrrega d'altres regions, podrem ésser un país respectable i si compartim uns valors estètic, representatius de l'evolució de la nostra història i de la seva projecció, podrem assolir el paisatge adient.

Complir amb aquestes idees de sostenibilitat serà mal de fer, sobretot si en els darrers 5 anys s'ha crescut urbanísticament un 7.7%, tal i com s'exposa en el PTI de Mallorca i més mal de fer serà si la proposta del PTI de Mallorca proposa un 5% més per als propers 5 anys (10% en 10 anys és la proposta), i d'aquest creixement sols menys d'una tercera part (30%) s'ha de fer amb plans de reconversió territorial, o sigui amb el reciclatge del teixit urbà. Sincerament, un 1% en 10 anys seria més raonable i d'aquest percentatge, almanco dues terceres parts haurien d'anar dins els plans de reconversió territorial, en qualsevol cas tot és opinable, però la tendència que es marca en el PTI per al creixement és el mateix que està passant ara, però sense moratòries. No hi ha un futur escenari possible que ens condueixi a un ordre pacífic i just si seguim la mateixa tendència de les darreres dècades.

Antoni Martínez Taberner és professor d'Ecologia de la Universitat de les illes Balears, i Maria Isabel Riera Piña arquitecta i biòloga.