- Inici >
- Arquipremsa
Palma, la millor ciutat del món?
Convertir el Front Marítim en el gran espai lliure de la ciutat pot ser clau per a la millora de la qualitat de vida i l'atractiu turístic de Palma.
Perquè un article del Sunday Times, hagi qualificat Palma com "la millor ciutat del món", seria d'il·lusos oblidar tantes deficiències que any darrera rere any, legislatura darrera legislatura, queden pendents d'esmenar, millorar o simplement començar a resoldre. I tot això en perjudici de molts ciutadans que no tenen, ni de lluny, la qualitat de vida que amb un titular d'aquestes característiques els correspondria.
Evidentment, els nostres visitants es beneficien de les qualitats d'aquesta ciutat mediterrània, carregada d'història i que resisteix heroicament les agressions, però no coneixen les millores que molts ciutadans reivindicam de fa molts anys. Per això, ara, en aquest any d'eleccions, hem volgut exposar aquí deu objectius, que trobam que necessitaria aconseguir la nostra ciutat.
1.– Una mobilitat sostenible
– Amb una planificació basada en un urbanisme de proximitat, cercant una combinació d'usos (residència, treball, oci) que permeti minvar els desplaçaments motoritzats.
– En què l'ordre de prioritat en la mobilitat i en la definició de les xarxes corresponents fos la següent: Vianants, ciclistes, transport públic i finalment el vehicle privat.
– Amb una promoció d'actuacions tendents a completar les xarxes de desplaçaments de vianants (especialment eixos cívics, entorn de via de cintura i connexió Passeig Marítim amb el Terreno i Cala Major) i de carrils bicis, donant un nou impuls al sistema de bicicleta pública.
– Redactant un estudi integral per a la integració a la ciutat i la humanització real de la via de cintura (seguint els criteris del Pla Territorial) i Avingudes, amb l'objectiu que deixin de ser barreres dins la ciutat.
– Revisant el projecte del 2on cinturó, especialment el disseny dels nusos (per simplificar-los i reduir-ne el cost) i millorar la permeabilitat transversal dels camins històrics i els corredors territorials entre la ciutat i la part forana.
2.– Una xarxa d'espais lliures connectats
– Avançant cap al desenvolupament d'una xarxa d'espais lliures (corredors paisatgístics i ambientals, millorant la seva definició en el planejament i iniciant la redacció i realització d'algunes actuacions concretes. (Corredors de la Falca Verda i Lluis Sitjar, de les Vies, Torrent Gros i Sant Magí, Bellver i Torrent del Mal Pas i el Front marítim).
3.– La reconversió del front marítim
– És la gran oportunitat de transformació urbana i també econòmica de la ciutat, possible a partir de la reducció de l'espai actualment destinat al trànsit i de la velocitat permesa. Convertir el Front Marítim en el gran espai lliure de la ciutat, amb un altíssim valor paisatgístic, pot ser clau per a la millora de la qualitat de vida i l'atractiu turístic de Palma.
4.– Una ciutat de barris
Voldríem una ciutat policèntrica, formada a partir de barris ben equipats, amb diversitat de població i usos, i ben connectats entre sí amb carrers de passeig i transport públic.
A l'Eixample:
– El desenvolupament progressiu dels eixos cívics amb propostes adaptades a la especificitat de cada un i a la possibilitat de creació de nous nuclis de centralitat urbana dotats d'activitat econòmica i equipaments (zona Nord del C/Arxiduc, C/Indalecio Prieto-Son Gotleu, C/Ricardo Ortega-Polígon de Llevant, Foners, C/Martí i Mora-Son Cotoner).
– Creant aparcaments estratègics per guanyar espai per als vianants, especialment als eixos cívics, i afavorir el petit comerç.
Als barris històrics:
– Fer estudis particularitzats donant més protecció patrimonial i ambiental a El Terreno, Sta. Catalina, Son Espanyolet, es Jonquet, es Vivero, La Vileta, Son Rapinya, Establiments, La Soledat, es Coll de'n Rabassa, Sant Jordi...).
– Al Jonquet la elaboració d'un nou Pla Especial a partir de les directrius de protecció de la seva declaració BIC, amb participació ciutadana i definició volumètrica de la proposta. No al centre comercial i macro aparcament davall del talús.
Als polígons d'habitatge i barris perifèrics
– Una renovació no especulativa, evitant el desplaçament de la població actual, però afavorint la coexistència de sectors de diferents edats i poder econòmic (Corea, Son Roca, s'Indioteria, Son Gotleu...)
Al Centre Històric
– Una revisió de la distribució d'usos (evitar l'excessiva concentració de locals d'oci i limitació horària en zones residencials).
– A l'eix Rambla-Unió–Born: a partir de l'estudi integral de mobilitat veure la possibilitat d'eliminació d'un sentit de circulació al Born.
– La rehabilitació de les Torres del Temple i Ca'n Serra
5.– Més protecció del patrimoni i el paisatge urbà
– Millorant el catàleg actual. Incorporant la protecció ambiental especialment als barris històrics.
– L'elaboració d'un catàleg de impactes negatius sobre el paisatge urbà amb estudi de mesures correctores
– Millorant la gestió dels usos comercials, evitant una excessiva concentració i ocupació inadequada de l'espai públic per part de bars i restaurants
6.– Reciclatge urbà
Utilitzant espais sense ús al mig de la ciutat, reciclant els habitatges desocupats i obsolets i renovant els barris degradats, com alternativa al consum de nou territori.
– Rehabilitant la Platja de Palma i Cala Major
– Revisant i recuperant les propostes d'Interès del Plans de Rehabilitació de Platja de Palma. Amb una intervenció pública en la millora urbana i ajuda a la rehabilitació de les zones degradades d'ús residencial que difícilment es podran recuperar sense ajuda pública.
Reciclant edificis o equipaments existents
– A Son Dureta, fent residencia sociosanitària a l'edifici principal, potser substituint la residència de la Bonanova i aprofitat la resta del solar de l'antic hospital per a ampliar el Bosc de Bellver fins a Andrea Dòria.
– A l'edifici de GESA fent un equipament administratiu i cultural lligat al parc públic.
7.– Protecció del petit comerç i diversificació de l'activitat econòmica
– Fent una política d'aparcaments dissenyada per afavorir els desplaçaments de vianants, protegint i fomentant el petit comerç tradicional en front de les grans superfícies.
– Fomentant una adequada distribució de l'activitat econòmica, així com la diversitat d'usos en els barris i assegurant la viabilitat de la petita industria i magatzems dins els barris i polígons industrials.
8.– Limitant els creixements de l'aeroport i el port
– Limitant el creixement de l'aeroport, en coherència amb el principi d'afavorir el turisme de qualitat i no només la quantitat.
– Revisant els criteris de l'Avanç del Pla Especial del Port. En lloc de la creació d'un nou Dic de l'Oest, admissible tan sols si servís per a eliminar els 200.000 m2 afegits al Moll Vell durant els darrers trenta anys, apostar per la remodelació dels espais ja existents.
– Al Molinar el Port petit, i també a la resta de clubs nàutics de la Badia.
9.– Una millor protecció del sòl rustic
– Evitant nous creixements en sòl rústic, reciclant d'espais urbans degradats.
– Protegint el sòl d'interès agrari i d'interès natural. Fent un Pla de protecció del Pla de Sant Jordi. Fomentant l'agricultura ecològica de proximitat.
10.– Potenciant una millor planificació i gestió dels projectes urbans
Un moment de crisi és un bon moment per a la planificació de la ciutat. Quan més ben planificada estigui, millor s'optimitzarà la inversió que s'hi faci. Però per això es necessària la millora dels mitjans tècnics i recursos humans dels serveis municipals de Planejament i Projectes urbans. S'hauria d'aconseguir un alt nivell professional en un treball reconegut socialment i la seva continuïtat més enllà dels canvis polítics, a partir d'un model de ciutat consensuat i que també tengui en compte la relació de Palma amb els municipi.
Grup d'opinió d'arquitectes