Fa trenta anys Lisboa era una ciutat meravellosa. Per la seva arquitectura, per la seva relació amb el riu, per la seva gent, però especialment per la vitalitat i animació que li donaven els molts diversos comerços i botigues que omplien la ciutat. Alguns anys després, es varen construir a Lisboa dos enormes centres comercials, d´una mida que llavors no coneixíem aquí: l´Amoreiras, vora el més important pont d´entrada a la ciutat, i el Colombo, vora l´estadi da Luz. La ciutat es va anar buidant ràpidament de les seves botigues tradicionals que varen començar a ser substituïdes per franquícies internacionals. José Saramago, el Nobel portuguès, va escriure La caverna, un llibre a on descriu un lloc en el qual un enorme centre comercial va xuclant la vida de la ciutat, fins al punt que la major part de la gent va passant a viure-hi, allotjada dins l´espai existent entre la zona de vendes i la façana quasi cega de l´edifici. Tan sols alguns artesans sobreviuen a l´exterior, acostant-se de tant en tant a vendre els seus productes a l´organització propietària del centre. Saramago associa la vida d´aquesta gent a la imatge que Plató descriu al mite de la caverna, a on els homes, tancats dins una cova, coneixen el món tan sols a través de les ombres i reflexes fugissers que van passant pel sostre de la cova.

En aquests darrers tres anys, a Palma s´han construït o començat a construir dos nous grans centres comercials: S´Estada Mallorca Shopping, com ampliació del Carrefour del Coll d´en Rabassa, amb 170.000 m2 i 2.800 places d´aparcament i el Palma Springs a ses Fontanelles amb 75.000 m2 més 105.000 per a 2.150 places d´aparcament; i a més, al menys dos establiments de gran superfície com són el Bauhaus, amb 32.000 m2 vora el Festival Park i el Brico Depot, al polígon de serveis d´Ikea. Des del nostre punt de vista, una autèntica tragèdia pel que fa al model de ciutat i territori que tot això pressuposa, ja que a més de les repercussions que tot això té per al comerç tradicional, que és el que en definitiva dona vida als carrers i places dels nostres pobles i ciutats, aquestes intervencions són així mateix, tal com hem explicat en diverses ocasions, altament perjudicials en tant en quant suposen incrementar notablement el tràfic amb vehicle privat de cotxes, les emissions de CO2, i una dispersió gens desitjable de l´edificació en el territori.

La sacralització del consum i la fe cega en el liberalisme econòmic, està duent a les administracions a afavorir, i podríem dir que finançar, a les grans empreses multinacionals que promouen aquests grans centres comercials. Perquè és així, en tant en quant se´ls hi facilita l´obtenció del sòl o es construeixen les infraestructures viàries al seu servei. Com exemple, bastaria donar aquí el de l´enorme nus a tres nivells que es construirà al Coll den Rabassa, entre l´autopista de Llevant i el segon cinturó, i que amb un cost de 45 milions d´euros servirà, entre altres coses, per a facilitar l´accés a l´ampliació del Carrefour, el nou magnífic S´Estada Mallorca Shopping del que ja hem parlat. O passant a una altra escala, podríem parlar del cas del poble de Sóller, a on l´Ajuntament ha estat proposant fins ara, cedir un espai lliure públic per a construir un supermercat privat.

Així les coses, ens agradaria saber si l´illa te població suficient per tanta superfície comercial o estam davant d´una guerra en la qual segur que part del petit comerç desapareixerà, i fins i tot algun dels centres comercials possiblement també, quedant-ne les instal·lacions com un més dels edificis-zombi que ja poblen el nostre territori.

En definitiva, tot patètic. I encara pitjor quan anem entrant en el detall. En el cas de les Fontanelles, el nou centre comercial es vol construir sobre el que era la darrera zona humida de la Platja de Palma, la mateixa Platja de Palma la rehabilitació integral de la qual havia de ser el projecte estrella de vàries legislatures. I d´aquell nom "Fontanelles" li ve al futur centre comercial, sense vergonya, el brillant nom de Palma Springs (springs: fonts en anglès).

Davant la maqueta, hem vist embadalides a les autoritats. Els autors del projecte diuen haver-se inspirat en l´obra de Joan Miró per al disseny de l´edifici. Segurament la seva incultura „afortunadament per a ells„ no els deu permetre endevinar a on els enviaria el pintor de ser encara viu.

Grup d´opinió d´arquitectes