Començarem l´estiu discutint sobre el nou pla director del port de Palma i ara l´acabam amb el debat obert fa mesos de l´ampliació del club marítim del Molinar. Tot i la diferència d´escala, les dues propostes pateixen els mateixos problemes de plantejament, i és que són propostes pensades exclusivament des de la perspectiva d´entendre que els ports són elements autònoms i que han d´aconseguir la màxima rendibilitat. I així, a l´hora de plantejar els seus desenvolupaments no es consideren el seu entorn urbà ni les necessitats dels seus veïnats. Prima per damunt de tot la capacitat de fer negoci, quan més grans, més benefici.

En referència al Molinar, en ser un projecte d´àmbit més domèstic i acotat, els seus efectes són molt mes tangibles i fàcils de comprendre i per això han despertat un ampli rebuig social. La ciutadania ha vist immediatament que l´aparició d´un gran port esportiu ben al mig del Molinar transformaria totalment la idiosincràsia del barri. Que els estrets carrers de la zona es veurien afectats pel trànsit que generaria una instal·lació com aquesta i que la restricció actual al pas de cotxes pel front marítim ja no seria possible; que el comerç i els locals de restauració ara integrats en el barri i d´unes mides i número raonables s´haurien d´adaptar a una nova situació incerta, que possiblement el teixit social també es transformaria lentament, desplaçant poc a poc a la gent en menys poder adquisitiu i que, sobretot, es crearia un fort impacte visual sobre l´element més representatiu del barri que és la seva façana marítima.

Si canviam d´escala i miram el nou pla director del port veurem que la problemàtica es la mateixa, però que en aquest cas els seus efectes ja no només incideixen damunt un barri sinó que afecten a tota la ciutat. Si ho recordam a grans trets, el que proposa el nou pla director és: convertir tot el moll vell en una zona d´oci amb bars, tendes i restaurants, amb dues marines per grans iots, una a cada banda de port; construir un gran aparcament soterrat davant la Llotja i el passeig Sagrera; millorar el moll de Peraires per donar cabuda a més creuers, i concentrar totes les activitats pròpiament industrials i de mercaderies al dic de l´oest amb una nova ampliació d´aquest que el duplicaria per defora gràcies a una nova escullera que s´iniciaria davant del castell de Sant Carles.

Així les coses, ¿estam segurs que volem que el moll vell es converteixi amb una marina de l´estil de Puerto Portals o Port Adriano davant del nostre centre històric? ¿Acceptam que perdrem per sempre l´oportunitat de reduir el trànsit en el passeig marítim, ja que tal com reconeix la mateixa proposta és necessita un gran aparcament de 55.000 m2, cosa que faria augmentar encara més la intensitat del transit existent. ¿Estam segurs que volem traslladar i possiblement concentrar gran part de l´activitat d´oci del centre històric i del passeig marítim al moll vell i deixar aquesta darrera zona com a terra cremada tal com va passar amb Gomila?

¿Podem cedir alegrament 200.000 m2 del moll vell per a la creació del centre d´oci que es proposa com a gran negoci i desprès haver d´assolir l´immens cost d´omplir la mar de milers de tones de pedres i formigó enfront del dic de Sant Carles i variar el perfil de la costa amb les greus conseqüències paisatgístiques i mediambientals que això generaria?

Tot i això, no volem adoptar una posició immobilista. No negam la necessitat de què el port del Molinar i el port de Palma s´hagin de renovar i modificar. El que tenim clar és que els primers preceptes que s´haurien de considerar són els que demanda la ciutat. Així, en el cas del Molinar, considerant els seus accessos, tenim clar que aquest, si s´ha de mantenir, ha de ser com un port de barques petites, bàsicament dels residents, per així no generar un trànsit no desitjat en aquell indret; que s´ha de resoldre la discontinuïtat i disfuncionalitat de l´actual passeig al seu pas per darrera el club, que el seu impacte sobre el front marítim i el litoral ha de ser mínim. És a dir, que la integració amb el barri ha de prevaler per damunt del possible negoci.

En el cas del port de Ciutat, quan reclamam el port per al ciutadà, no ens referim a què hàgim de donar els seus terrenys a la ciutat. Es tracta de reinventar el moll vell a partir de l´idea de mantenir l´ús portuari i de fer-lo compatible amb l´accés del ciutadà, per exemple recuperant una cosa tan senzilla com el passeig de la Riba i fer possible l´arribada dels vaixells de línees regulars, tal com ja fan ara de manera eventual. En referència a Porto Pi i Peraires, tot i que una part sigui una zona militar, un nou pla del port hauria de contemplar com poder resoldre la continuació del passeig marítim cap al moll de ponent fins a Cala Major.

En definitiva el que ens agradaria tenir és un port al servei de la ciutat i no una ciutat al servei d´un port.

Grup d´opinió d´arquitectes.