A l'hora de fer el disseny de la mobilitat a la ciutat, el primer que s'ha de considerar són els itineraris de vianants, facilitant-los per damunt qualsevol altra casta de desplaçament.

Recentment s´ha inaugurat el nou pont per a vianants a la via de cintura a la vora de l´antic estadi del Balears. D´aquest pont, uns diran que els agrada, altres que no. Potser uns diran que el troben massa blanc, altres es demanaran si feia falta tant de ferro: "Dónde hay hierro, yerro hay" deia el gran arquitecte José Antonio Coderch, quan volia afirmar la superior bellesa que poden tenir les coses ajustades en despesa i forma. En tot cas, potser les persones que fan aquest comentaris, siguin una mica com el boig aquell, que mirant a qui li assenyalava amb el dit la lluna, veia el dit i no la lluna. Perquè aquí, en el cas del pont, la qüestió important és una altra. La qüestió és realment la de l´ordre de prioritats amb què s´ha de plantejar el disseny de la mobilitat a la ciutat.

Aquest darrers anys, al voltants de l´Estadi balear, a la zona de son Güells, ha anat creixent un barri enorme, en el qual hi viuran alguns milers de persones, i moltes més encara quan s´urbanitzi i construeixi la resta del sector tal i com ja està aprovat. A la passada legislatura, quan es va plantejar fer un nou enllaç de la via de cintura amb la carretera de Manacor, es va dissenyar la solució recentment construïda i que consisteix bàsicament en canalitzar el flux de vehicles fent un túnel per davall la via de cintura. Des del nostre grup d´arquitectes, ja en aquell moment varem qüestionar aquella solució quan es va posar a informació pública, explicant els arguments en un article que titulàrem La caiguda del mur (*). En aquell article explicàvem com en lloc de fer el pas cap a la carretera de Manacor en forma de túnel, era molt més lògic perllongar el tram ja soterrat de la via de cintura al seu pas per davall el carrer de Manacor, i fer el gir de la via de cintura cap a Manacor en superfície, ja que això hagués permès fer també el pas dels vianants i ciclistes a peu pla, eliminant la barrera que està suposant la via de cintura entre barris de la ciutat amb tanta població com són els de la Soledat - son Gotleu (al costat interior de la via de cintura), i el Rafal i son Güells al costat exterior. Potser la solució que plantejàvem era una mica més cara, però tenia la virtut de ser definitiva, avançant en la integració de la via de cintura a la ciutat tal i com preveu el Pla Territorial de Mallorca des de l´any 2004.

En relació a tot això hem de remarcar el que fa anys els millors enginyers i urbanistes estan defensant: que a l´hora de fer el disseny de la mobilitat a la ciutat, el primer que s´ha de considerar són els itineraris de vianants, facilitant-los per damunt qualsevol altra casta de desplaçament, ja que són els que permeten la comunicació entre les persones, faciliten el comerç i donen sentit a la vida de la ciutat. Després s´haurien de considerar els dels ciclistes i el transport públic. I finalment, en darrer terme, plantejar el disseny del trànsit del vehicle privat. Aquí, a Mallorca, pareix que encara estam massa lluny de plantejar les coses així. Basta veure com exemple, la forma en que s´està tractant al transport públic o la forma com s´està construint el segon cinturó: repetint molts dels errors que es varen fer fa trenta anys quan es va fer la via de cintura, tornant a crear una nova barrera entre la ciutat i el seu entorn.

En el cas que parlam en aquest article, en el de la connexió de la via de cintura amb la carretera de Manacor, és fàcil veure com l´ordre de prioritats seguits a l´hora del disseny de la solució ha estat exactament el contrari del que seria desitjable. No ha importat el que deia el Pla Territorial „el primer instrument de planejament de l´illa„ de la via de cintura. Pareix com si els desplaçament del vianants s´haguessin plantejat únicament al final. Pareix com si s´hagués considerat únicament la mobilitat del cotxes, com si no és existís la ciutat que hi ha al seu voltant. Com si s´hagués mirat únicament la solució a curt termini. Com dèiem al principi: la ciutat al revés.

(*) http://grupdopinioarquitectes.wordpress.com/2011/02/10/la-caiguda-del-mur

Grup d'Opinió d'Arquitectes