Can Angelí, o es negoci de na peix frit

Diario de Mallorca
26
3.1 Ord. Territori i M. Ambient
Mallorca
Grup d'Opinió d'Arquitectes
11/02/2014

Can Angelí són uns terrenys situats més enllà de la via de cintura de Palma que confronten amb aquesta, el camí dels Reis, sa Riera i la carretera d´Establiments. Estan qualificats com a sistema general d´espai lliure públic segons l´actual pla general d´ordenació urbana, és a dir, són uns terrenys destinats a formar part dels grans parcs de la ciutat i tal com el seu nom indica haurien de ser un espai lliure sense edificar i públic, és a dir per a ús de tots els ciutadans. Can Angelí també és un exemple més de la història trista de l´urbanisme a Palma, ja que és un retall resultant de la mutilació que sofrí la falca verda quan s´amplià el cementiri i es creà el polígon de serveis de Son Valentí.

Aquests terrenys ara tornen a ser actualitat ja que l´Ajuntament, un cop expropiats per més de nou milions, vol cedir-los en concessió a una empresa privada que, a canvi de condicionar-los, explotaria econòmicament part de la seva superfície. Malauradament a Palma, tenim precedents molt negatius d´aquestes concessions d´espais que havien de ser parcs, com el solar de l´antic hotel Rembrandt a Joan Miró o les zones a primera línea de mar de la Platja de Palma, ses Fontanelles o el golf Fantasía, exemple de zona verda pública que ha acabat totalment tancada i només s´hi pot accedir pagant per emprar les instal·lacions, que a més a més, s´han transformat en un beer garden de disseny.

D´altra banda hem de recordar que Can Angelí forma part del que hauria de ser el gran parc de sa Riera i també de la zona de protecció dels entorns de la Real. Aquests dos espais estratègics per a Ciutat encara tenen pendents de desenvolupar els seus projectes, pel que hauríem d´anar molt alerta amb les actuacions que es puguin fer en els seus àmbits per tal que no ens tornem a trobar amb un altre "Fortí", el club militar que hipoteca tot el gran corredor de sa Riera i que està situat en una posició privilegiada ben enmig de la ciutat i només és accessible per una minoria.

Per tot això trobam que torna a ser una equivocació que en lloc d´arreglar la zona amb una senzilla plantació d´arbres, com pins i alzines, i obrir qualque camí, tal com es va fer als voltants de Bellver, es vulgui tornar a desenvolupar una parc sobre-edificat amb un centre esportiu que tendrà un club social, una pista de pràctiques de golf i pistes de tenis i pàdel davall de les quals es construiran uns vestuaris, gimnàs i wellness. És a dir tot un complex esportiu en una parcel·la amb una edificabilitat molt reduïda, pensada per ser a una zona verda amb el típic bar i edifici de manteniment i qualque petita pista esportiva.

També s´ha de dir que aquesta proposta esgota totalment els metres quadrats permesos i necessita segurament d´una interpretació laxa de la normativa per implantar tot un equipament esportiu privat, enterrant edificacions i no computant pistes no pavimentades, pèrgoles etc. A més a més, ningú parla que en aquestes parcel·les existeixen edificacions al voltant de la carretera d´Establiments que superen de molt els metres construïts permesos i que per tant s´haurien d´enderrocar, encara que en les perspectives publicades als diaris sembla que es mantenen. Així les coses, o bé es demoleixen aquestes cases, tot i que alguna té un cert interès patrimonial i per tant seria digne de ser protegida, o tota la proposta seria il·legal. Per altra banda si s´ha de demolir tot el conjunt d´edificacions, els costos de tot això poden ser bastants elevats i no pareix que l´empresa privada vulgui assolir-los. En definitiva, que si als nou milions de les expropiacions hem d´afegir els costos dels enderrocs, per aconseguir uns terrenys que havien de ser de tots i al final serviran principalment perquè una empresa faci negoci amb un centre esportiu privat accessible només per als abonats, podrem dir que els ciutadans de Palma hem fet el negoci de na peix frit que comprava peix a dotze, el fregia i el venia a sis.


Grup d'Opinió d'Arquitectes