En deim el Moll Vell. I ho és pel seu origen a la desembocadura original de sa Riera, al peu de l´Almudaina. Però no tant vell, si parlam del moll que coneixem en la seva configuració actual: una superfície d´uns 310.000 m2, situada davant la Seu, i que en diverses ampliacions realitzades en aquests darrers trenta-cinc anys, ha anat creixent „guanyant terreny a la mar, fent desaparèixer mar davant Ciutat„ a un ritme que podríem xifrar en uns 7.500 m2 anuals, és a dir una superfície similar a la del camp de futbol de Son Moix.

A rel de la darrera ampliació de 68.000 m2, acabada l´any 2007, s´alçaren veus com la del Col·legi d´Arquitectes o d´aquest Grup d´Opinió(*) mateix que denunciaren el fet que s´anàs a ocupar una superfície tan gran de mirall d´aigua davant Ciutat sense donar-ne una explicació convincent de la necessitat de fer-ho. De fet, el novembre del 2003, poc temps abans que es començàs aquella obra, durant unes jornades sobre el Front marítim organitzades pel nostre Col·legi a l´antic edifici de Gesa, per part de la Junta del Port es volgué justificar l´ampliació, dient que, a falta d´un pla global del Port de Palma, aquesta era una actuació que es feia d´urgència per resoldre problemes immediats d´espai. Però al mateix temps es varen contradir dient que si haguessin designat Palma com a seu de la Copa Amèrica „finalment concedida a València„ s´hagués hagut de resoldre ocupant el Moll Vell, encara que hi hagués hagut molt de problemes durant tot un any. És a dir, que era possible que el Port funcionàs durant un any sense bona part dels 240.000 m2 que tenia el moll llavors, i en canvi era imprescindible ampliar-lo 57.000 m2, que finalment es convertiren en 68.000 m2.

Hem recordat aquelles jornades per tractar de situar els termes del debat entorn al Moll Vell i els seus possibles usos, uns usos que aquestes setmanes han tornat a ser notícia en premsa a rel de les declaracions de l´Autoritat Portuària referents a la possibilitat de reconvertir en hotel l´edifici de la seva antiga seu, i de l´Ajuntament, manifestant-se a favor de l´enderroc dels antics edificis de Duanes i de Capitania de Marina. En relació a lo primer, el canvi d´ús proposat, no tindria una gran rellevància sinó fos que ens fa témer que aquesta intervenció no sigui un primer pas encobert d´una possible terciarització de tot l´àmbit del Moll Vell. I pel que fa al segon, ens pareix molt bé i lògic, i així ho hem defensat en diverses ocasions, la necessitat d´enderrocar aquells edificis per eixamplar les visuals de l´àmbit patrimonial de la Seu i l´Almudaina. La seva supressió suposaria una millora dels espais davant d´aquest conjunt històric potser més important encara que la que va suposar l´enderroc dels edificis militars del Baluard del Princep. A més amb aquesta demolició es millorarien notablement les visuals des d´Antoni Maura cap a la mar. D´aquest canvi, se´n parla ara per incorporar-lo a la revisió del Pla General, i si està clar que és possible no hauríem d´haver d´esperar vint anys o més, con va passar amb l´enderroc del Baluard del Princep, tornaria a ser un temps excessiu, i més si tenim en compte el protagonisme creixent de Palma com a destí turístic.

Ara bé, i retornant al vermell d´ou d´aquest tema, voldríem fer la nostra aportació al debat sobre els usos del Moll Vell. Des del nostre punt de vista, el seu futur no pot passar per la seva terciarització, ni com es diu „pensam que demagògicament„ per retornar el Moll Vell a la ciutat. Perquè quan és diu això, del que s´està parlant es de farcir la seva superfície amb restaurants, comerços, bars de copes, oficines, etc... seguint el model del Maremàgnum de Barcelona. I per fer això creiem que és molt millor retornar la seva superfície al mar i recuperar superfície de mirall d´aigua, ja que per aquests usos, Palma ja compta amb tot un teixit comercial existent i especialment amb el Passeig Marítim com a zona privilegiada de relació amb la mar. Un Passeig Marítim que evidentment necessitaria una intervenció -tal i com s´està impulsant des del Col·legi d´Arquitectes- per recuperar tot el seu potencial en benefici de la ciutat i de l´illa sencera.

En aquest escenari, el que defensam és, en primer lloc, la realització d´un Pla del Port que pugui ser consensuat per les diferents administracions i conegut per tothom, i en segon lloc, en relació al Moll Vell, i davant d´una possible terciarització que probablement només amagui una voluntat especulativa, „encara que sigui amb la finalitat de finançar altres actuacions no explicitades„, el que nosaltres proposam, és la utilització del Moll Vell quasi exclusivament per a usos portuaris. Activitats com el desembarcament de passatgers o bé les lligades al sector de la nàutica recreativa, en les zones més a prop del centre històric, pareix que poden seguir integrant-se en la vida del port i la ciutat com ha passat fins ara, i a més ser perfectament compatibles amb la possibilitat d´accés dels ciutadans al Moll, una enorme superfície on pareix que poden conviure les activitats portuàries, els amarraments de iots, les drassanes de reparació, i també algun petit bar o restaurant, sempre amb la condició que si s´han de fer noves construccions, que siguin lleugeres i de baixa alçada, reconeixent així el caràcter quasi provisional que haurien de tenir les ocupacions d´un espai com aquest, un espai que el mar ens deixa però del que ningú sen pot sentir propietari per sempre.

Es tractaria, en definitiva, que si hem guanyat espai al mar, i ja que pareix que el formigó és intocable i mai pot minvar, aquest espai s´utilitzi racionalment per acollir activitats del port que no poden estar a un altre lloc. Palma no és Amsterdam, ni Rotterdam o Hamburg (ciutats on s´han produït desenvolupaments urbanístics sobre el port), ni vol ser la Barcelona del Maremàgnum, tapant la mar davant les Rambles. El front de mar que tenim davant la Seu, la Llonja i l´Almudaina „el conjunt patrimonial més important que tenim„ és molt reduït, i s´ha d´utilitzar amb seny. I en un àmbit com aquest, que és únic i de tots, el que no pot ser és que les necessitats o els interessos particulars, passin una vegada més, per damunt del que és l´interès general, l´interès de tots.

(* ) L´article "Un polígon industrial amb vistes" d´Abril del 2005 es pot consultar al blog del Grup d´Opinió d´Arquitectes

Grup d'Opinió d'Arquitectes