Vivim temps difícils. Tots ho sabem i des d´aquesta plataforma hem volgut exposar amb puntualitat el nostre parer sobre aquells aspectes d´aquests temps que afecten a la nostra disciplina. Però la feina se´ns acaramulla i per això, ara que ve l´estiu i tots voldríem poder badar un poc els llargs horabaixes que s´acosten, no podem deixar passar més temps sense parlar d´un conjunt de temes que ens preocupen.

Per exemple en el camp del urbanisme, desgraciadament, sembla com si la crisi, en lloc de servir com un temps de pausa i reflexió que ens permetés ordenar, planificar i construir les bases per a una millora real dels nostres barris i la reconversió de les zones turístiques, s´estigués aprofitant per donar carta blanca a l´especulació i amnistiar a l´infractor. Només així s´entén que es deixin perdre a la Platja de Palma espais lliures estratègics com el de ses Fontanelles o el situat entre la Porciúncula i la mar i que havien de servir, segons el Master Plan aprovat per tots els partits, per ajudar a regenerar el seu entorn. O autoritzar noves grans superfícies comercials que aniran vampiritzant el petit comerç de pobles i barris i que aniran augmentant la dependència del cotxe privat a l´illa; o que es permeti l´ocupació abusiva de l´espai públic, tant a les terrasses de carrers i places de la ciutat „de vegades amb un excés de superfície o mobiliari fix i inadequat„ com a les platges, on pareix que s´està produint un procés progressiu de privatització encoberta per part dels concessionaris, hotels i beach clubs i de permissivitat absoluta per poder tenir música a tot volum i a tota hora, i això fins i tot a platges verges o parcs naturals com el de Mondragó.

Tot un conjunt d´iniciatives contràries a un tractament sensible del territori i a les esperances de bona part de nosaltres, sorgides dels esforços llargament sostinguts durant anys a la nostra història recent, i que ara pareix que s´esvaeixen amb l´excusa de la crisi i de crear llocs de feina de baixa qualitat a qualsevol preu.

Anam cap enrere. A zones a on el planejament municipal i autonòmic (com és el cas del POOT, el Pla d´Ordenació de l´Oferta Turística) feia temps que preveien una política d´esponjament i reordenació de les alçades i ocupacions excessives que s´havien produït durant l´onada constructora dels anys seixanta i setanta, ara sembla que tot es pot arreglar amb una senzilla neteja de façanes, cosmètica d´interiorisme i un millor servei en els hotels. Edificis com el bloc de l´Uto a Cala Major-Sant Agustí o l´Aguamarina a la platja de Portals Nous, vertaders atemptats paisatgístics totalment amortitzats que havien estat molt de temps abandonats i que pensàvem que algun dia veuríem enderrocar, ara s´han pogut rehabilitar sense cap contrapartida a favor de l´espai públic, i fins i tot a partir d´ara „amb les noves lleis i decrets turístics„ a edificis similars potser se´ls permetrà ampliar l´edificabilitat o l´alçada.

Pareix que tot ja val i que l´urbanisme, es a dir la planificació i regulació de l´ús de l´espai públic i privat de la ciutat, ja no tengui sentit. S´està substituint el sistema de participació ciutadana i garanties (exposició pública, al·legacions...) que li era propi, per decrets i lleis fetes ad hoc per resoldre casos concrets a la carta. Se sacralitza en definitiva l´interès privat en detriment del públic, com si altra cosa fos utòpica, com si no hi hagués hagut una llarga història, la de la societat tractant de construir els mecanismes per a una convivència cada cop més justa.

Per sort, també hi ha moments per a l´esperança i es recullen fruits de sembres llunyanes. Un d´ells és l´enderroc dels apartaments de ses Covetes. Pareixia que no arribaria mai i que totes les traves i travetes „de la nostra classe política també, quina vergonya!„ esgotarien a tothom. Però gràcies a l´existència d´un sistema judicial de vegades just, d´algunes persones dins les administracions públiques amb seny i sensibilitat, de tots els col·lectius i ciutadans que es manifestaren i molt especialment a l´esforç de grups com el GOB o el PSM i els que en el seu dia varen tenir el coratge de posar les demandes judicials corresponents, arriscant-se fins al punt de comprometre el seu patrimoni en el procés, s´ha pogut arribar a bon port i fer desaparèixer aquest atemptat urbanístic que havia arribat a ser emblemàtic.

Des d´aquí, com part de la societat mallorquina que som, volem agrair el seu esforç. De la mateixa manera que en un futur, potser també haurem de recordar i donar a conèixer els nom i llinatges dels polítics que encara pareixen insensibles a la fragilitat del nostre territori, i que en lloc de la difícil lluita per a la millora del que és comú segueixen, massa sovint, la via fàcil d´escoltar i afavorir interessos exclusivament privats.

Grup d'Opinió d'Arquitectes.