´No está hecha la miel...´ (Si tractam així un Bé Catalogat)

Diario de Mallorca
28
3.1 Ord. Territori i M. Ambient
Illes Balears
Grup d'Opinió d'Arquitectes
04/07/2013

L'any passat a la seu del Col·legi d´Arquitectes va tenir lloc un acte de reconeixement a l´arquitecte català Francesc Mitjans Miró (1909-2007). Es va parlar de la seva persona, de la seva arquitectura, es varen contar anècdotes i es varen comentar algunes de les obres més significatives que va construir a Barcelona i a Palma. Quedaren clares les seves influències i preocupacions, malgrat que el més interessant de la seva obra és sens dubte l'aportació que va fer a l´arquitectura des d´una lectura personal dels principis del Moviment Modern. Observar imatges del projecte original de l'obra més delicada que edificà a Palma, el Mallorca Tennis Club, ens recordà lo millor d´aquesta aportació; l´edifici que levita sobre lleugers pilars metàl·lics, la gelosia contínua i misteriosa, la rampa generosa, i els desnivells interiors i exteriors que multipliquen les dimensions d´un espai certament reduït, creant malgrat això una rica diversitat d´utilitats i ambients. Així mateix, la col·locació escalonada de les cinc pistes alineades permet una gran riquesa visual i ens remet a reflexions profundes relacionades amb la pràctica del tennis, concretament amb les components hedonista i plàstica que sense cap dubte enclou aquest esport i que ajuden a enaltir el seu gaudí i a fomentar la seva pràctica. I les instal·lacions del Mallorca Tennis Club han estat i encara són en totes aquestes qüestions, les millors.

Però aquesta realitat s´enfosqueix malgrat la recent declaració de tot el conjunt com a Bé Catalogat pel Consell Insular de Mallorca. L'Ajuntament de Palma, propietari de les instal·lacions des de 2009, ha tret a exposició pública (IME, Son Moix, de 10 a 13 hores, fins al 6 de juliol) un preocupant Estudi de Viabilitat previ a la publicació de les bases del concurs d'adjudicació de les obres de reforma i gestió del conjunt esportiu. En aquest s'intueix una malintencionada utilització dels serveis tècnics de l'Ajuntament a fi de trobar escletxes en la protecció que, com a Bé Catalogat, el conjunt del Mallorca Tennis Club té, i així permetre la modificació d'elements importants com les pistes, la piscina i fins i tot la rampa d'accés a la planta superior. La mesquinesa d'aquesta actuació i de tot l'Estudi de Viabilitat sembla tenir com a objectiu la possibilitat d'incorporar al lloc activitats esportives més o menys de moda com el pàdel o el futbito entre d'altres, posant aquest magnífic conjunt a l'abast d'inversions especulatives que desvirtuaran l'esperit de la instal·lació i minvaran un cop més el patrimoni de la ciutat per, diuen, "adaptar les instal·lacions als nous requeriments de la societat actual", és a dir, per satisfer interessos privats llevant·se de damunt la responsabilitat de les instal·lacions de qualsevol manera.

Epílog

A principis dels anys 60 Pere Alomar Valent i un grup de idealistes va aixecar l'actual Mallorca Tennis Club en uns terrenys cedits per l'Ajuntament. Era el començament del desenvolupament turístic a l'illa que no es va caracteritzar precisament per tractar el territori amb delicadesa. Però ell va optar per un arquitecte sensible i per un projecte de qualitat, iniciativa que fou capdavantera en l'esport balear i que ha tingut molt a veure amb l'aparició de jugadors mallorquins com Carles Moyà o Rafel Nadal, referències del tennis mundial dels últims 15 anys. Amb aquests antecedents s'hauria de pensar a recuperar aquestes instal·lacions des de la perspectiva del tennis com a activitat central i gairebé única, aglutinadora d'altres activitats especialitzades però directament relacionades amb ell. De no fer·ho, la ciutadania, en aquests moments paralitzada per la gravetat de la situació econòmica i per la manera d'abordar·la dels nostres polítics, en qualque moment reaccionarà i assenyalarà i demanarà responsabilitats a tots aquells que, aprofitant la crisi, no només desmunten l'estat del benestar sinó que a més torpedegen, destrueixen i malvenen el que queda del nostre territori insular i del nostre patrimoni.

"Podrán cortar
todas las flores
pero no podrán detener
la primavera"
Pablo Neruda


Grup d'Opinió d'Arquitectes.