Per entendre què és es Jonquet i poder analitzar les propostes que fa el Pla Especial de Protecció (P.E.P) que vol aprovar l´Ajuntament de Palma, convé començar pel coneixement de la història del barri. Els orígens d´aquest barri estan en la sèrie de molins fariners que fa més de cinc-cents anys es construïren sobre el talús natural a la vorera del mar. Posteriorment, s´anirien aixecant vivendes a l´entorn d´aquells primers molins, respectant sempre de forma estricta una limitació d´alçades (planta baixa o planta baixa més un pis) per no tapar el vent necessari per al funcionament dels molins.

Per sort, aquell talús i aquelles primeres construccions que foren l´origen del barri, són encara els trets més característics del mateix, i per això han de ser els que, bàsicament, s´han de tenir en compte per a qualsevol intervenció al Jonquet, tal i com reconeix la declaració de Bé de Interès Cultural (B.I.C.) aprovada l´any 2011 pel Consell Insular de Mallorca.

El fet però és que ara ens trobam davant un Pla Especial que pareix no reconèixer aquests elements bàsics d´interès del barri i que inclou propostes que consideram que el fan incompatible amb la declaració de B.I.C. Són propostes com la possibilitat d´obertura de forats al talús per accedir als nous aparcaments, la construcció d´un centre comercial o supermercat que seria en part la nova façana d´aquest talús o la possibilitat d´edificar fins a tres plantes d´alçada just a la vorera del desnivell a la parcel·la del Mar y Tierra, totes tres difícilment compatibles amb l´escala i amb la resta de valors que trobam que s´haurien de preservar en es Jonquet.

Una altra història seria la de com hem arribat fins aquí. Com pot esser que si al 1985 ja s´havia aprovat un Pla Especial que era respectuós i volia preservar el barri „en el sentit del que hem estat parlat fins aquí„ ara, vint i vuit anys després, ens trobem amb una proposta de Pla Especial molt més especulativa, molt menys sensible al que és es Jonquet? I tot això encara agreujat pel fet que mentrestant hi ha hagut una declaració de B.I.C., i que pel que sabem aquests canvis, que el que fan és donar més aprofitament als promotors, no suposaran cap benefici per a l´interès públic de la ciutat.

Tornam a ser davant un exemple de progressiva perversió del planejament a base de diferents modificacions del Pla General, la del 98, la modificació del PERI del 2003 i la del 2006, tot per arribar al que ara ens trobam: una proposta de Pla Especial de Protecció que justament el que fa és no protegir es Jonquet tal i com l´entenem: com una peça fonamental i irrenunciable del front marítim de Palma.

Si la proposta volgués realment preservar les característiques del barri, hauria de sortir de l´estudi acurat de la volumetria, retirar les edificacions del límit del talús, fer un estudi detallat d´alçades, de connexió amb les tipologies característiques del barri... No proposar foradar el talús per permetre l´entrada als aparcaments des del passeig Marítim, quan es podria entrar-hi des del carrer de Sant Magí o des del de Monsenyor Palmer i fer que aquests aparcaments fossin només els necessaris per als nous habitatges. I tampoc proposaria alterar la façana del talús per afavorir un aprofitament purament especulatiu i possibilitar un centre comercial.

Haurem de tornar a recordar per què es Jonquet és un BIC?, que permetre l´entrada als aparcaments des del Passeig Marítim impediria ja per sempre eliminar el carril lateral que separa els jardins de sant Domingo de la Calzada de l´esplanada del bar Marítim i poder tractar tot el conjunt com un gran espai públic? Haurem de tornar a insistir en què el perfil històric del Jonquet és irrenunciable i no es pot fer malbé només per una mala gestió urbanística que no defensa la façana de la ciutat?

Grup d´opinió d´arquitectes.