Cada vegada hi ha més zombies a Mallorca. Cada vegada hi ha més morts esperpèntics i ruïnosos que es van descomponent lentament. Molts són fruit d´una mort traumàtica i ara ningú els vol donar un final digne. Ens referim, entre d´altres, als apartaments de ses Covetes, als blocs de pisos de Monport a Andratx, a l´edifici de Son Dureta, a l´estadi Lluís Sitjar...

De qualcun com els apartaments de ses Covetes, pareix que aviat, gràcies a la intervenció decidida, encara que lenta, de la justícia, en veurem un final. Així desapareixerà aquest autèntic monument-demostració de com l´urbanisme en mans d´administracions perverses pot generar monstres. Esperem que una vegada desaparegudes les estructures fantasmagòriques que hi ha ara, deixem en pau aquest lloc i el retornem al seu estat natural. Si fóssim un país civilitzat, podríem fer com els nostres veïnats catalans, que desprès de la demolició del Club Med, un conjunt turístic en estat ruïnós al parc natural de Cap de Creus, han aconseguit que aquest lloc es converteixi en un referent mundial de restitució paisatgística gracies al projecte (guanyador del premi europeu del paisatge Rosa Barba 2012) de l´estudi d´arquitectura del paisatge Marti Franch. Això seria una proposta feta pensant de veres en el futur, però com que per aquí pareix que l´únic que importa és l´especulació i sembla que l´ajuntament de Campos nomes sap posar traves i més traves per intentar aturar la demolició, no sabem què acabarà passant.

Si aquest cas desprès de 10 anys pot arribar a tenir un bon final, el dels blocs d´apartaments a Monport d´Andratx, ara per ara és incert, ja que encara està pendent de resolucions judicials. En concret estam parlant de la peça més important de l´anomenat cas Andratx, i que afecta a uns dotze blocs d´edificis de cent cinquanta habitatges construïts sobre uns terrenys classificats com Area Rural d´Interès Paisatgístic, amb llicències presumptament mal donades per l´Ajuntament i que, segons com es vagi desenvolupant l´expedient, pot acabar amb indemnitzacions milionàries de tal magnitud que seran molt difícils d´assolir per les nostres administracions.

Si a ses Covetes l´impacte paisatgístic és brutal, en aquest cas els blocs estan darrera una zona urbanitzada i parcialment deprimida i per tant no han tingut tant de ressò popular. Això no lleva que si realment creiem en les lleis i la seguretat jurídica ben entesa (no com aquella que només defensa els interessos dels promotors), si els jutges determinen que l´ajuntament es va botar les regles de joc, hauríem de tenir molt clar que el més important és la restitució de la legalitat i no cercar excuses per evitar les indemnitzacions que s´haurien de pagar als promotors. (Això si quedàs molt clar que aquests varen actuar sempre de bona fe i no amb ple coneixement de les irregularitats que es cometien).

Seguint aquest tour pels escàndols urbanístics i els morts que aquests van deixant, a Palma trobarem el conjunt de l´antic hospital de Son Dureta. Tenim clar que la opció de construir el nou Hospital a Son Espases fou totalment errònia i els continus problemes que ara patim els seguirem patint per molts d´anys. De Son Dureta podríem dir que és el monument a la NO planificació, en la qual el creixement de la ciutat es va improvisant sobre la marxa, cremant territori innecessàriament i deixant zones devastades sense saber massa bé què és pot fer. El que és cert, és que una administració responsable ja hauria de saber què fer amb els edificis existents, perquè segurament d´aquí a un any, el conjunt estarà tant deteriorat que la possibilitat d´aprofitar qualque edifici ja no serà viable. Sense haver-ho estudiat amb molt de detall, sembla lògic que el que demanaria la ciutat és que es conservin alguns edificis i altres es demoleixin per alliberar espai i aconseguir que el bosc de Bellver, un dels principals pulmons de Palma, tengués més presència i aconseguís un gran accés des d´una de les vies d´entrada de la ciutat com és el carrer d´Andrea Dòria. Creiem que és un deure del nostre consistori definir ja d´una vegada, què i com volem resoldre aquesta part de Ciutat.

Si en el cas anterior fa falta aclarir les idees, en el cas de l´antic Camp de futbol del Lluís Sitjar, ja fa molts d´anys que els distints planificadors han deixat clar que allà no hi ha cabuda per un gran estadi.

Així l´antic camp del Mallorca, el podríem definir com el monument de la ineficàcia per gestionar la solució que totes les propostes d´idees que s´han fet sobre sa Riera han evidenciat i que diuen que allà el més important és resoldre la falca verda, i que la resta, tot i que pugui mantenir-se com equipament esportiu, ha de ser de dimensions a escala de barri i no supramunicipal. És vergonyós veure com els distints ajuntaments que es van succeint divaguen sobre aquest emplaçament i permeten que els antics propietaris segueixin fent càbales especulatives amb una peça tan important per la ciutat. Amb el temps que corren, hem de ser clars i fer patent que si ara ja tenim un gran estadi, no ens podem permetre tenir-ne dos. Ja és hora de demolir l´edifici i gestionar bé l´obtenció d´aquest bocí de ciutat que amb una correcta gestió urbanística no hauria de costar res a l´Ajuntament.

Aquests són uns exemples dels distints tipus de zombies que es passegen per la nostra illa, però n´hi ha molts més, en tenim per les carreteres, per les zones turístiques, per les muntanyes. Comença a ser hora d´enterrar-los abans que no ens guanyin la partida i ens converteixin també en fantasmes en pena deambulant per una illa morta.

Grup d'Opinió d'Arquitectes