Definitivament, pareix que ni la nostra ciutat ni la comunitat tenen remei. En aquest moment en què hi ha retallades pertot, en què pareix que es volen reduir els serveis bàsics com la sanitat, la salut o la investigació, que són el suport del nostre sistema social... idò bé, en aquest moment, els nostres governants encara tenen cent vint milions d´euros per gastar en una obra que l´únic que farà es afavorir l´ús del cotxe privat i un model de desenvolupament equivocat per a la nostra ciutat i territori.

Efectivament, ara mateix, des del Consell de Mallorca s´estan donant les passes per convertir el segon cinturó actual en una autopista en el tram que uneix la de l´aeroport i la d´Inca. Concretament, fa una setmana que es va obrir el període d´al·legacions per al projecte de l´enllaç entre l´autopista de l´aeroport i el segon cinturó a l´alçada del Coll d´En Rebassa. Un nus, amb vials a tres nivells, que ell tot sol i segons el projecte presentat, ens costarà 45 milions d´euros.

Recordem que el març de l´any passat, ja vàrem publicar un article en aquest mateix diari on explicàvem els motius pels quals trobàvem incorrecte el plantejament que s´estava fent de la via connectora o segon cinturó. Bàsicament, la crítica consistia –i consisteix– en què s´estaven plantejant aquestes infraestructures únicament des de la lògica del cotxe (intensitat de trànsit, velocitats, radis de gir...), i es passaven per alt les consideracions més generals que haurien de constituir el veritable punt de partida: estudis a escala metropolitana de la mobilitat, possibilitats de millora dels sistemes de transport públic i mitjans alternatius, l´anàlisi urbanístic i la distribució d´usos en el territori, els costos energètics i ambientals...

Perquè en realitat, el que s´està plantejant amb aquestes solucions, no és altra cosa que fer una nova autopista al voltant de Palma, crear una nova barrera que impedirà la continuïtat dels camins ja existents i dels espais naturals, que dificultarà les possibilitats de desplaçaments no motoritzats (vianants, ciclistes...). Una nova barrera que, a més d´afavorir el trànsit privat enlloc dels sistemes de transport públic, també tendrà l´efecte de consolidar el sistema de grans superfícies comercials perifèriques en perjudici del petit comerç del centre i barris de la ciutat. Una autopista que, degut a la rigidesa intrínseca del seu plantejament, obligarà a fer una inversió enorme en enllaços a diferents nivells, vials alternatius... amb tot el que això suposa de despesa d´espai, diners i impacte ambiental.

Com d´exemple d´això que diem, basta analitzar la solució d´aquest projecte de l´enllaç que ara està a informació pública: fins a tres accessos possibles al Coll d´En Rabassa, vuit noves rotondes, vials a tres nivells amb importantíssims problemes de desguàs de les aigües pluvials al vials soterrats –ja que degut a la cota del nivell freàtic s´haurà de dependre del funcionament de bombes d´impulsió–. I un cost total de l´enllaç de 45 milions d´euros més el de les corresponents expropiacions.

En definitiva, volen fer un segon cinturó de Palma en el que cada kilòmetre ens costarà 11 milions d´euros, quan –des del nostre punt de vista– bastaria augmentar la capacitat del vial existent, a un sol nivell, amb dos carrils per banda i enllaços tipus rotonda, que podria costar uns 1,2 milions/km. Això vol dir que amb la resta, es a dir quasi el 90% del pressupost que ara es vol gastar es podrien finançar inversions en sanitat, educació..., i també les previstes en el transport públic que ara mateix estan aturades per falta de pressupost.

I per acabar, recordar que ara que es parla tant dels greus problemes econòmics que pateixen les comunitats autònomes –en part deguts a les inversions excessives en infraestructures sobredimensionades i buides, com aeroports, auditoris o ciutats de la cultura, iniciades en un moment d´expansió de la construcció– ara, aquí a Mallorca i en plena crisi, fer un plantejament equivocat per a una obra d´aquestes dimensions, a més d´afectar a la nostra economia, el que farà és endinsar-nos en un model de mobilitat i territorial erroni, i del que cada vegada ens serà més difícil sortir, en el cas que realment algun dia vulguem retrobar camins més assenyats i sostenibles.

Per tot això i si seguim així, no ens ha de sorprendre que aviat Sant Cristòfol –advocat dels conductors tot i que ell era un vianant– sigui nomenat nou patró de Ciutat.

Grup d'Opinió d'Arquitectes.