"-Què hem de fer?.
-Vendre ses cases i anar de lloguer."

Fa uns dies va sortir als diaris que el Govern autonòmic volia posar en venda part del nostre patrimoni immoble per aconseguir liquiditat. En principi, i amb els temps que corren, podria parèixer una mesura correcta i lògica. Es parlava per exemple de finques, com ara l´hort de la carretera de Manacor on es col·locaren els troncs tallats a rel de les tempestes del 2001, que no tenen cap ús, ni es planteja que el puguin tenir en un futur immediat, i posar-les a la venda possibilitaria que qualcú en tregués un millor aprofitament.

Mes dubtós és que es vulgui posar a la venda un edifici de Palma, qualificat com equipament sociosanitari públic, quan amb la seva qualificació, un promotor privat no en pot fer quasi res a no ser que li facin una requalificació a la carta.

Però el que ja és incomprensible és que una Conselleria de Turisme i Esports, que tot el dia està parlant que hem de desestacionalitzar el turisme i fomentar activitats complementaries a les de sol i platja, se´n vulgui desfer de sa Coma d´en Vidal.

Sa Coma d´en Vidal és una finca d´unes 56 Ha situada ben a dins de la serra de Tramuntana. Un balcó a 600 metres d´alçada que s´obre cap el mar entre dues finques també publiques: l´àrea recreativa de Son Fortuny o Ses Serveres, del Consell de Mallorca i Galatzó, de l´Ajuntament de Calvià (adquirida justament quan era batle l´actual Conseller de Turisme, Carlos Delgado). Precisament aquesta posició entre dues grans finques és la que li dóna el seu valor estratègic, en ser el lloc natural per on es comuniquen; i així ho demostra la ruta de pedra en sec o GR 221, que passa per allà. Aquest Gran Recorregut que ens posa al mateix nivell que els Pirineus o els Alps amb els seus "Grand Randonee" és un dels projectes mes importants que s´està realitzant, tot i que més lentament del que seria desitjable, per desenvolupar els municipis de Tramuntana seguint el que defineix el Pla Territorial. La ruta, a més del seu eix vertebrador que va des d´Andratx fins Pollença, té nombrosos ramals i variants que la uneixen amb els distints municipis dels seus voltants, i un d´aquests és el que passa per la coma i que serveix per comunicar amb totes les zones turístiques de Calvià.

A més a més, en aquesta finca existeixen unes cases que l´any 2007 es varen adequar com a refugi de muntanya, que estan amb les obres completament acabades i pendent de la seva inauguració. Així aquest refugi és l´únic amb possibilitats immediates d´obertura en tota la zona sud i podria ser el portal d´accés des de Calvià del GR, i punt culminant dels petits recorreguts de la finca de Galatzó, que amb aquest en funcionament serien molt més atractius.

Tots sabem que ara les administracions no poden assolir cap nova despesa, però segur que si la gestió es donàs a grups excursionistes o federacions esportives tal com es fa a Catalunya, on el concepte anglosaxó de Custodia del Territori està molt arrelat, s´oferiria un bon un servei a la societat i, a més a més, amb la capacitat que tenen aquestes associacions per aconseguir voluntariat, segur que tendria una bona rendibilitat i una bona gestió.

Diuen que a la Serra hi ha dos pols d´atracció, un és Lluc i l´altre el Galatzó. Al voltant del primer comptem amb una gran bossa de sòl públic integrat per son Massip, son Amer, Menut, Binifaldó i Miner, mentre al sud amb la compra de les finques de Planícia i sa Coma s´havia configurat un altre gran paquet, que ben gestionat podria equilibrar la Serra i alliberar Lluc de l´excessiva pressió que ara té.Per acabar, si tenim en compte que la nostra comunitat autònoma és la que té menys sòl públic de totes les del Estat, hauríem d´entendre que perdre unes hectàrees d´un gran valor estratègic com són les de la coma d´en Vidal apart de ser una mesura que boicoteja el planejament insular és la pitjor inversió de futur que podem fer per a la nostra comunitat i per a la nostra Serra que, no ho oblidem i per sort de tots, és Patrimoni de la Humanitat.

Grup d'Opinió d'Arquitectes.