Feia mesos que es veia venir, però pareix que ara ja es confirma: el consistori actual ha anunciat que suspèn la recuperació iniciada fa uns anys de la barriada de Corea, en el Camp Redó de Palma. El motiu ja ens ho podem imaginar, des de Cort afirmen que es una iniciativa econòmicament inviable en aquests temps de crisi i que demolint el barri sencer i fent-ho de nova planta sortiria més barat. El que ningú diu és com s´han fet aquests càlculs, ja que, a la vegada, també diuen que encara no saben com ho gestionarien. Justament en aquesta època, en la qual s´ha de gestionar molt bé la crisi i quan assumptes de gran importància como els que afecten a la vida i a la residència de les persones cobren una especial magnitud, i més encara quan aquestes persones són majors i amb menys capacitat de defensa enfront a la conjuntura en què ens trobam.

La rehabilitació integral de barris sencers i la seva metodologia per tal d´atendre també als aspectes socials, morfològics i tipològics per tal de conservar allò que de forma genèrica s´ha anomenat memòria col·lectiva ja no és una novetat i al llarg de la segona meitat del segle XX ja es desenvoluparen diferents sistemes per intervenir a la ciutat. Pareixia que ja ningú contemplava la possibilitat de fer com després de Segona Guerra Mundial, quan s´aplicaren polítiques de sventramento, de demolició de parts de la ciutat i de la seva arquitectura popular, llançant els seus habitants a la perifèria i permetent que les classes emergents s´apropiassin del centre de la ciutat. Des dels anys seixanta, quan André Malraux a França instituí els "plans de salvaguarda i revalorització", es posà l´èmfasi en defensar les tipologies domèstiques i no només els monuments com s´havia anat fent fins aleshores. Posteriorment a Itàlia, a finals dels anys 70, es posaren en marxa els plans de recupero, en els quals es preservaven no només les arquitectures domèstiques, sinó que es posaven tots els mitjans per a assolir la permanència dels habitants en el seu barri.

A Espanya i a Palma també (formam part de la cultura europea) s´implementaren plans de protecció i reforma interior com els del Raval o els del sector oriental del centre històric de Barcelona, els plans del Carme i Velluters a València o els del Puig de Sant Pere i Jonquet a Ciutat.

Però a Palma també ja hem demostrat la capacitat de retrocedir en la història com es demostrà a sa Gerreria, amb un PERI projectat com es feia 40 o 50 anys abans. Es destruí el traçat històric, es va fer un brutal sventramento, s´expulsà a la població, es falsificà la història fent una imitació de carrers i tipologies, còpies maldestres del que era la nostra ciutat. Amb l´inconvenient afegit que després de més de quinze anys d´iniciar-se aquesta operació la meitat dels nous habitatges estan buits.

I ara el cas de Corea. Fa falta recordar que la ciutat no s´acaba en el centre històric? (tan poc valorat fa trenta anys, ningú ho recorda?). I que l´eixample té intervencions molt interessants que reflecteixen també la nostra història i que no s´han de perdre: vivendes modernistes, edificis racionalistes i també habitatges socials.

I que en aquest darrer àmbit, que no interessa a segons quins sectors per considerar-ho arquitectura menor, o per a "pobres", hi ha exemples molt dignes d´arquitectura com les viviendes de Gesa de l´arquitecte José Ferragut, les del carrer d´Andrea Dòria d´Antoni Roca Cabanellas i les de Corea d´aquest mateix arquitecte.

Les viviendes del barri de Corea construïdes per iniciativa de la Obra Sindical del Hogar el 1954 són hereves dels principis de l´arquitectura moderna europea de les dècades dels 20 i 30 del segle XX, i més concretament –salvant les distàncies– dels exemples de siedlung berlineses, proyectats per l´urbanista Martin Wagner i els arquitectes Bruno Taut i Mies Van der Rohe.

Del debat europeu sobre habitatge social d´entreguerres aquest grup de vivendes en recull conceptes com la "cèl·lula d´habitatge", que amb poca superfície aconsegueix tots els serveis, ventilació creuada i orientacions adequades; la racionalitat de l´agrupació de la cèl·lula per configurar el bloc, a partir de dues vivendes per replà d´escala, que evita les passeres i dóna tranquil·litat i privacitat als veïnats; la disposició dels blocs cercant la bona orientació i generant espais lliures d´un gran potencial urbà... Tot això ja s´explicà fa uns anys a les jornades que organitzà justament l´Ajuntament de Palma a l´anterior legislatura i que es realitzaren a la sala d´actes del COAIB; unes jornades que comptaren amb la participació entre d´altres de Carlos Sambricio, catedràtic d´Història d´Arquitectura de l´ETS Arquitectura de Madrid, Miguel Seguí que va ser professor d´Història de l´Art a la UIB, i Antonio Vázquez de Castro, arquitecte coautor d´uns dels millors exemples d´habitatge social construït a Espanya durant la postguerra, el de Caño Roto a Madrid.

Per tots aquests motius resulta encara més sorprenent aquest anunci de fa uns dies de què l´actual consistori ha decidit suspendre la rehabilitació de Corea.

La falta temporal de recursos de les arques municipals, no pot suposar en cap cas la destrucció de la ciutat, ni justificar l´abandó de la solució dels problemes socials. Com tampoc es pot deixar en mans només de la iniciativa privada, el que és un deure col·lectiu. La iniciativa privada vetlla pels seus interessos, l´administració ho ha de fer pels públics.

Per altra banda no hauríem de permetre que es malgastin d´aquesta manera les actuacions municipals fetes fins ara. Cap empresa privada solvent podria resistir aquests canvis radicals de direcció cada quatre anys. De la mateixa manera que per responsabilitat institucional altres administracions continuaren projectes anteriors (son Espases, palau de congressos, el metro…) l´actual administració municipal hauria de continuar i respectar les actuacions iniciades per a la renovació del barri de Corea i veure´n els resultats de la rehabilitació dels blocs en què aquesta ja s´ha començat.

La definició i configuració de la ciutat precisa d´un temps de reflexió molt llarg (amb debats i consens) que no sol coincidir amb les presses polítiques d´una legislatura. I només quan es té un projecte ben contrastat des de tots els punts de vista (històric, social, urbanístic, econòmic...) i debatut amb els ciutadans implicats, té sentit proposar canvis o millores a una actuació com la de Corea. Si no és així és millor no contribuir a crear una confusió que només genera inquietud en els veïnats que poden perdre la seva vivenda i preocupació en els ciutadans que poden veure com desapareix una peça més de la història de la ciutat, un dels pocs exemples d´habitatge social construït seguint els principis del moviment modern que es feren a Mallorca.

Grup d'Opinió d'Arquitectes.