La proposta, apuntada també per l'Autoritat Portuària, de solucionar l’accés de camions cap a l'autovia a través d'un túnel submarí seria, a part de molt costosa, una raó més per consolidar la presència permanent del port de mercaderies en un lloc, en el nostre parer, inadequat.

L’ajuntament de Palma acaba d’atorgar l’Aprovació Inicial al projecte d’ordenació del front marítim de Palma redactat per l’arquitecte Joan Busquets. La Junta de Govern del COAIB vol manifestar el següent:

1. Que és opinió majoritària d’aquesta Junta que el projecte esmentat conté notables encerts que, sens dubte, contribuiran a millorar la situació urbanística de l’àrea inclosa en el seu àmbit d’actuació (és a dir, les àrees més properes a la mar situades al llevant del centre històric i bona part de l’anomenat polígon de Llevant). Així, per exemple, es considera encertada la prolongació dels carrers de la trama urbana cap a la mar, la conversió d’un tram de l’autovia en passeig urbà o la remodelació de l’edificació prevista pel Pla General a l’illa limitada pel carrer Joan Maragall i l’autovia.

2. Això no obstant, aquesta Junta de Govern considera que el front marítim de Palma abraça un àmbit molt superior al considerat en el Projecte de què parlem. Així, per exemple, són sens dubte part important del front marítim de la ciutat, al ponent de l’àmbit considerat en el projecte, el Moll Vell i la seva possible connexió amb l’autovia; i, al llevant de l’àmbit del projecte, l’àrea compresa entre l’autovia i el Portitxol. Ambdues àrees són fonamentals per definir de manera adient el front marítim de Palma, i les accions que en elles es duguin a terme podrien desvirtuar allò que té de positiu el projecte municipal.

En efecte, no es pot intentar solucionar arquitectònicament el tram de front marítim adjacent al carrer Joan Maragall (l’illa longitudinal on avui s’ubica l’edifici de Gesa), tal com encertadament proposa el projecte de Joan Busquets, obviant la muralla edificada que emergeix a l’altra banda de l’autovia i que també se situa pròxima al litoral marítim. Aquesta muralla és ja un element de singular potència, definitori del front marítim de la ciutat en aquest tram, i la seva reconversió hauria, almenys, de proposar-se per a un futur. Errors com l’edifici militar construït sobre el Baluard del Príncep en els anys setanta causen un enorme dany urbanístic, a part d’econòmic, a tots els habitants de la ciutat, que es triga molts anys a solucionar. Permetre, com s’està fent (perquè ho permet el Pla General de Palma), la construcció d’una pantalla en aquesta part del front marítim és quelcom que hauria de corregir-se el més ràpidament possible, mitjançant una proposta de reconversió que no pot ser aliena a un projecte del front marítim de Palma, per molt costosa que sigui.

Quelcom de semblant pot dir-se de les propostes recentment aparegudes a la premsa sobre la futura ampliació del Moll Vell. L’ocupació impune de la superfície marina per decisió de l’Autoritat Portuària creant superfícies i volums edificats de diverses desenes de milers de metres quadrats significaria la consolidació, a l’àrea marítima més propera a la ciutat vella, d’una activitat -la pròpia d’un moll de mercaderies- la ubicació de la qual és més que discutible, i convertiria en lletra morta la proposta del projecte municipal -en el nostre parer encertada- de convertir el tram d’autovia davant l’illa de Gesa i el Parc de la Mar en passeig urbà.

La proposta, apuntada també per l’Autoritat Portuària, de solucionar l’accés de camions cap a l’autovia a través d’un túnel submarí seria, a part de molt costosa, una raó més per consolidar la presència permanent del port de mercaderies en un lloc, en el nostre parer, inadequat.

També és extremadament dubtosa la proposta de convertir el Moll Vell en lloc d’atracament de grans transatlàntics. Aquests enormes vaixells presenten, avui dia, una imatge que se situa més a prop d’un enorme edifici d’apartaments turístics de deu plantes que de qualsevol imatge marinera que pogués ser compatible, a escala volumètrica, amb un conjunt monumental com el que conformen el castell de l’Almudaina, la muralla renaixentista i la catedral gòtica.

Davant aquestes propostes (blocs d’habitatges al Molinar, ampliacions successives del moll de mercaderies, enormes transatlàntics, túnels submarins), el projecte municipal podria quedar desvirtuat i, fins i tot, ridiculitzat.

3. Aquesta Junta proposa que les àrees esmentades del front marítim (Moll Vell i Portitxol) siguin declarades Àrees de Reconversió Preferent, i que les decisions que en elles s’adoptin es prenguin després de considerar les diferents propostes que s’obtinguin de la convocatòria de concursos internacionals de projectes.

4. La Junta del COAIB, si bé reitera la bondat que en diversos aspectes presenta el projecte municipal del front marítim, lamenta que aquest projecte no hagi sorgit de la convocatòria d’un concurs lliure de projectes.

5. Així mateix, es proposa que la resolució de l’illa on avui s’ubica l’edifici de Gesa, tant des d’un punt de vista urbanístic com arquitectònic, sigui objecte de concurs internacional obert de projectes, una qüestió que ja sembla que es contempla a l’esmentat Projecte de Joan Busquets.

La Junta de Govern del COAIB considera que les solucions que s’executin en aquestes àrees (Portitxol, Moll Vell, illa de Gesa) són de capital importància per al futur urbanístic de la ciutat de Palma i, en definitiva, per al futur econòmic dels seus habitants. No s’han de repetir errors que suposin una nova hipoteca per a la ciutat.

Antoni Ramis Ramos és president del Col.legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears