De vegades, històries que ja havíem donat per perdudes, es redrecen i pareix que poden prendre per un camí que trobam més raonable. Aquest seria el cas de la barriada de Corea. Fa uns anys, semblava que les úniques opcions que es contemplaven per a aquest barri passaven per la seva demolició i per l´abandó per part de l´administració de tota iniciativa en mans de propostes d´empreses privades. Pareixia que es tornava a repetir el cas de sa Gerreria, encara tan recent, on es va deixar esbucar bona part d´un barri del centre històric amb la pèrdua que això suposa. Però de cop, fa un poc més d´un any, des de l´administració mateixa, es prengué la decisió que aquest no era el camí, i que Corea mereixia un tractament de rehabilitació, com el que tengueren en el seu moment el Puig de sant Pere o sa Calatrava. Es a dir, que qualsevol intervenció en el barri havia de passar per considerar-lo com un patrimoni del qual se n´havien de mantenir els aspectes tipològics, morfològics i, mentre fos possible, socials.
Aquest canvi en el plantejament, a més d´altres consideracions i d´allunyar Corea del perill potencial de ser considerada com un negoci purament especulatiu, tenia per a nosaltres un altre alicient, com era que s´aplicassin a un conjunt d´habitatges socials de la segona meitat del XX criteris d´intervenció que a Palma, fins ara, només s´havien assajat a barriades considerades històriques. Això volia dir que es reconeixien a aquest Grup d´Habitatges uns valors: els d´una proposta urbanística i tipològica que, tot i el seu to clarament menor, recollia bona part de les conclusions sorgides del debat europeu sobre l´habitatge social d´entreguerres i les experiències anteriors i contemporànies de l´avantguarda arquitectònica europea.
És sabut que el debat sobre l´habitatge a Europa després de la Primera Guerra Mundial –que coincidí amb un moment en què l´avantguarda arquitectònica estava canviant els plantejaments arquitectònics heretats del XIX– generà propostes d´habitatge i d´agrupació d´habitatges que han passat a formar part de la història de l´arquitectura i l´urbanisme del segle XX. I que gràcies a aquestes propostes ciutats com Berlín, Viena, Rotterdam… són encara avui referència obligada quan es parla de l´habitatge social.

Evidentment el nivell del Grup d´Habitatges de Corea és un altre, i no només comparat amb aquests exemples europeus, sinó també amb el més pròxims construïts a la resta d´Espanya en les mateixes circumstàncies polítiques i moment històric. Però això no lleva que, de qualque manera, participi de les idees sorgides d´aquell debat, i que la seva proposta urbanística, en la qual els habitatges disposen d´un espai públic amb un gran potencial, no mantengui el seu valor com alternativa a un eixample on la illeta tancada sovint no ha aconseguit arribar a fer ciutat.

Per tot això, ara que ja fa un any que es va fer pública la ressolució del concurs d´idees per a la renovació o substitució de dos blocs d´habitatges, fruit d´aquesta voluntat esmentada de rehabilitar el barri., i que sembla que aviat es podran començar les obres d´aquesta que seria una primera fase, hem volgut recordar tot allò que per a nosaltres té de bo aquesta iniciativa. Recordar com varen valer la pena els esforços per recuperar el Puig de sant Pere, i l´atractiu que suposa intervenir en una barriada "moderna" amb criteris de rehabilitació. Segurament aquesta és la millor manera per poder aconseguir que Corea –la idea arquitectònica i urbanística que durant molts anys només ha reflectit– arribi a poder ser un exemple de Grup d´Habitatges com els seus contemporanis espanyols o europeus. Lluny de la temptació especulativa, com un fragment de ciutat que la qualifica.

Grup d'Opinió d'Arquitectes