Fa poc dies va morir a Dinamarca Jorn Utzon, un dels més importants arquitectes del segle XX que com es ben conegut, va establir durant els darrers trenta anys una estreta relació amb Mallorca. Autor d´edificis tan emblemàtics com l´Òpera de Sidney, l´església de Bagsvaerd, el Parlament de Kuwait o les cases Kingo, Jorn Utzon representa avui, a la història de la arquitectura recent, un referent insubstituïble a l´hora de definir el que hauria de ser la arquitectura per al temps que vivim.

Davant l´arquitectura de focs de artifici, feta igual per a un lloc o un altre, davant l´arquitectura del star-system, de l´embolcall i la pura forma, la d´Utzon és una arquitectura profundament atenta a l´home i al seu entorn. Aprèn de la natura i respecta d´una forma extraordinària el que les coses volen esser. Els materials -la fusta, la pedra o el formigó- són utilitzats en les seves obres fent-ne un ús just i savi, cercant sempre donar resposta de la forma més adequada possible a les necessitats més reals i autèntiques dels homes.

La revisió de les obres d´Utzon és un recorregut per les aspiracions més nobles de la humanitat: la grandesa i la gosadia en l´Òpera de Sidney -una obra monumental, però també subtil en la forma i en els matisos del joc de la llum sobre la ceràmica de les seves cobertes-; la senzilla adequació al lloc en el cas dels conjunts residencials Kingo i Fredensborg, amb el seu ús precís dels materials i l´intel·ligent aprofitament de les diferents situacions de les cases per a crear una estructura diversa utilitzant elements similars, -com passa amb les flors a una branca, deia Alvar Aalto-; o la meravella mig amagada al bosc que és l´església de Bagsvaerd, una obra aparentment senzilla amb el seu aspecte exterior de construcció utilitària -quasi com un gran i estrany magatzem- però que vista al lloc i recorregut el seu interior va revelant una poderosa estructura posada al servei de una bellíssima idea poètica.

Tres imatges ens poden servir per a acostar-nos a la figura d´Utzon. La primera es una coneguda fotografia en la que l´arquitecte apareix amb el que pareix una branca, a la mà. Es tracta de una branca de ferro, feta a partir de una altra que ell ha recollit al bosc o a la platja. La imatge suggereix una subtil lligam entre aquella branca allargada i l´home alt que la té a les mans. Subtilitat de la forma, delicadesa del gest de l´arquitecte.

A la segona imatge apareix la seva casa de Porto Petro, Can Lis, vista des de la mar. Una construcció de marès sobre un alt penya-segat. La casa pareix, en aquesta vista, una construcció de un temps antic,com una ruïna grega o romana mirant al mar. A la tercera fotografia veim l´interior d´aquella casa. De la seva sala d´estar. Un espai alt amb unes finestres fondes, espais-finestra retallant la vista de la mar. Un banc semicircular de marès amb rajoles blanques i una xemeneia -un buit rectangular a la paret-. Un raig de llum del sol ponent il·lumina, des d´un costat, un mur de l´estança. El raig ens mostra les marques de serra de les peces del marès. Hi ha alguna cosa com intemporal al lloc. Alguna cosa que té a veure amb antics espais sagrats. Espai en el límit de l´experiència humana, lloc d´arribada de l´home, del viatger que després de una llarga vida, s´asseu al banc, mira el mar i espera. Jorn Utzon, gràcies.

Grup d'Opinió d'Arquitectes