Amb les paraules del títol començava Jaume Freixa un article que es publicà a la revista D´A -aquella revista d´arquitectura que editava el Col·legi d´Arquitectes ara ja fa prop de quinze anys-. Es referia al taller de Joan Miró a Cala Major, l´obra de Josep Lluís Sert, que en aquells moments -era l´any 1991 i encara no s´havia acabat construir el projecte de Rafael Moneo per a la Fundació Pilar i Joan Miró- era un edifici pràcticament desconegut, tot i la seva importància i interès.

És curiós, però aquesta condició de quasi secreta és una característica que comparteixen moltes de les obres més rellevants realitzades a Mallorca al llarg del segle XX. Pareix com si haguessin de passar més de cent anys perquè una obra d´arquitectura meresqués ser coneguda i objecte de l´interès general. En literatura, en pintura, en música, en cinema, això no passa. Una obra recent pot ser considerada com a fet cultural gairebé tot d´una que es dóna a conèixer. De fet la premsa, i els mitjans en general, dediquen una atenció continuada a l´actualitat de totes aquelles disciplines. Però d´arquitectura moderna, qui en parla?

Quan Jaume Freixa escriví aquell article que esmentàvem, el taller de Miró ja tenia quasi quaranta anys i l´obra a la qual ens volem referir avui ja en té gairebé cinquanta. Parlam de l´edifici del Mallorca Tennis Club a Palma. Es tracta d´una obra de Francesc Mitjans (Barcelona, 1909-2007) autor del d´alguns dels edificis d´habitatges més interessants de la seva ciutat i d´obres tan conegudes com el Camp Nou, a més de membre del Grup R, que reuní arquitectes com Coderch, Bohigas i altres, i suposà un intent de revisió dels principis del Moviment Modern en clau realista, generant la millor arquitectura catalana d´aquella època.

Tots els esmentats tenen obra construïda a Mallorca i per ventura ens hi podrem referir qualque altre dia, però avui interessa parlar del Tennis de Francesc Mitjans. El motiu no és altre que l´avís que va donar el nostre company Joan Verger en una carta publicada en aquest mateix diari l´any passat. En aquella carta es lamentava de l´estat en què es trobava l´edifici del Club i es feia ressò del perill que l´any que ve -el 2009- quan l´Ajuntament recuperi la concessió d´aquest espai, no hi hagi cap garantia de què l´edifici es conservi com mereix, com ha passat i està passant amb altres obres d´arquitectura moderna a Palma.

Per això avui volem cridar l´atenció sobre aquest edifici i el conjunt sencer de l´illeta on se situa. I volem convidar a les persones interessades a què el visitin. Podran així comprovar les virtuts de l´ordenació del conjunt, del recorregut que ens proposa fins arribar a l´edifici, i com aquest, reuneix molts dels detalls propis de la millor arquitectura de la segona meitat del segle XX. Plantejat com un volum apaïsat de dues plantes, tot ell respira una sensació de lleugeresa aconseguida gràcies a l´ús de l´estructura metàl.lica i de l´esment en què es projectaren tots els tancaments, les façanes i les particions interiors, on -com es diu a la guia d´arquitectura de Palma-, "gelosies, mampares de fusta i vidrieres creen un joc de transparències que s´ha mantengut a pesar de les transformacions de l´interior realitzades al llarg del temps".

Comença a ser hora que l´arquitectura moderna de Palma i de Mallorca sencera rebi la consideració que es mereix, que es conegui i es respecti. Sense que hagin de passar cent anys.

Seria un símptoma de normalitat cultural i, a més, un bon antídot contra el mal gust.

Grup d'Opinió d'Arquitectes