D´uns anys ençà l´aspecte i fesomia dels nuclis urbans de Mallorca, tant dels pobles com de les grans ciutats, està canviant a causa de la proliferació de nombrosos polígons industrials i de serveis. D´una manera bastant accelerada els principals accessos a moltes poblacions de l´illa s´han transformat, i ara, per arribar-hi, s´han de travessar polígons de molt baixa qualitat urbana i paisatgística que tapen, envolten i aïllen els nuclis tradicionals.

Davant un fet com aquest i vista la seva magnitud, podríem demanar-nos si una nova Revolució Industrial s´ha produït a Mallorca. Però això no és el que reflecteixen les dades econòmiques de l´illa i, com sempre, no quedarà més remei que cercar la causa a fenòmens mes propis de la nostra terra, com, per exemple, l´especulació i el mal planejament urbanístic.

En aquest cas concret ni tan sols podem parlar de planejament a gran escala, sinó d´una simple modificació d´un article de la normativa d´un planejament. És el que podem anomenar el cas de les zones M, tot un exemple de llibre de com una petita modificació -gairebé imperceptible en el conjunt de tot un pla- pot tenir unes conseqüències desastroses per a un municipi qualsevol i si aquest és Palma -com és el cas- per a tota l´illa.

Estam parlant d´una de les novetats que introduí la darrera modificació de les Normes Urbanístiques del PGOU de Palma (21-08-2004). Concretament d´aquella que eliminava el paràmetre d´edificabilitat (metres quadrats construïts) a les zones industrials anomenades M. Aquest simple fet -aparentment innocent- va implicar que l´edificabilitat dels polígons de Palma aproximadament es triplicàs. Abans d´aquesta modificació, a mes de definir-se uns paràmetres que fixaven un volum màxim, també es limitava la quantitat de metres quadrats que es podrien construir dins un volum predeterminat. Això permetia la configuració de naus amb espais diàfans on es podien desenvolupar activitats industrials o d´emmagatzematge que és del que es tractava. Amb la supressió del límit d´edificabilitat, els espais s´han pogut compartimentar i així aconseguir més metres quadrats construïts, fins arribar al màxim possible. I la consequència ha estat l´aparició d´edificis en els quals només es poden desenvolupar activitats terciàries com les oficines o els comerços. Per això, ara, els polígons de Ciutat han passat a destinar-se només a aquests usos i no als industrials, com realment corresponia.

El fet que es tripliqui la superfície i es canviï l´ús implica que també es tripliqui la població, i per tant el consum energètic i d´aigua i, com no, els aparcaments necessaris a un sòl que no estava dimensionat per aquestes càrregues. Això ja ho podem comprovar en el polígon de Son castelló, on ja és impossible aparcar i segurament aviat veurem com comencen a fer fallida les instal·lacions per sobrecàrrega.

Però hi ha una altra qüestió encara més preocupant: el fet d´augmentar l´edificabilitat ha tengut també com a conseqüència que el valor del sòl ha augmentat considerablement. S´ha arribat a dir que el m2 de Gran Via Asima ja té el mateix preu que el de primera línea de mar. Conseqüentment, les activitats industrials o d´emmagatzematge ja instal·lades a Palma han iniciat un procés de trasllat per poder especular amb el sòl i les noves activitats industrials s´han vist desplaçades de manera artificial als pobles, creant una forta demanda a llocs que per lògica territorial no els correspondria. O és que és normal fer un polígon a Ariany o Sencelles? Tot això, a més, contribuint a crear un model territorial que depèn completament de l´existència de grans vies de comunicació.

Per acabar amb aquest trist panorama causat per aquella petita modificació esmentada, una altra conseqüència és que les activitats menys rendibles o bé desapareixen o be cerquen ubicar-se a sòl rústic, en el millor dels casos mitjançant sol·licituds d´interès general impossibles o, directament, ocupant de manera il·legal el camp. Basta fer una volta pel Pla de Sant Jordi per veure els antics horts convertits en magatzems de material de construcció, aparcaments de camions, maquinàries, cotxes etc. Una cosa semblant al que està passant al port de Palma, també utilitzat com un espai de magatzem que ara jo no es troba al polígons.

Però per desgràcia això no és tot. També s´ha de recordar que la majoria dels planejaments han contribuït a crear aquesta situació amb la seva manca d´assignació de reserves suficients per usos terciaris dins el teixit tradicional. D´aquesta forma s´atempta contra el model propi de la ciutat mediterrània, aquell en què l´habitatge conviu amb el comerç i els llocs de feina no molestos, abocant-nos cap a un model de ciutats amb zones especialitzades.

En definitiva, un exemple de llibre, el d´una, en apariència innocent modificació de la normativa, perduda en el conjunt d´un pla general, que acaba repercutint a tot un sector de Ciutat i de rebot a tota l´illa.

Per això tornam a parlar de planejament, de la necessitat que aquest sigui un instrument adequat de gestió del territori, i també de la importància de ser capaços de corregir-ho, quan obri escletxes -com aquesta que hem descrit- que possibiliten que es pugui alterar la fesomia de tota Mallorca.

L´exercici responsable del govern municipal no hauria d´oblidar aquest fet. Com tampoc permetre que cap part del planejament sigui moneda de canvi de possibles pactes. Sabem que és difícil i més aquí. Però sempre hem pensat que la gestió urbanística ha d´estar per damunt d´interessos particulars. Per això insistim en reclamar -com hem fet sovint des d´aquestes pàgines- la necessitat de tenir un model de ciutat, que aquest servesqui a l´interès general i que el planejament sigui l´instrument que possibilita la seva gestió.

Esperem que pugui ser així. Palma -i també Mallorca sencera- ho necessiten.

Grup d'Opinió d'Arquitectes