"A les darreres dècades, degut a l´elecció del ciutadà adult i treballador com a paràmetre de desenvolupament i de canvi, la ciutat ha perdut una de les seves característiques originaries, la de ser un lloc de trobada i intercanvi entre les persones. Ha renunciat als espais publics que com punt de trobada i d´intercanvi eren imprescindibles. Els patis, les voravies, els carrers i les places han adquirit, cada vegada mes, funcions associades a l´automòbil i al comerç llevant-les als ciutadans...

Cal canviar el paràmetre i passar de l´adult home treballador, al nin... una ciutat adequada als nins és una ciutat adequada per a tots".

La ciutat dels nins, Francesco Tonucci

Si analitzam la nostra ciutat i pensam, tal com ens diu Francesco Tonucci, amb els nins, ens adonam de l´inhòspita que pot ser i entenem perquè moltes famílies aspiren qualque dia a poder fugir-ne i anar a viure a un poble on encara els nins puguin jugar a les places, anar a peu a escola o sortir als afores per estar en contacte amb la natura.

És cert que en aquests darrers anys a Palma s´han condicionat moltes placetes o eixamplades de carrers per instal·lar-hi zones de jocs infantils, però encara se n´hauríen de fer més, ja que aquests són espais per als infants més petits i el seu radi d´acció és bastant reduït i no supera els tres-cents metres.

Però els infants aviat passen a ser nins i ja no els hi basten aquests espais d´uns trenta o quaranta metres quadrats, necessiten parcs on poder córrer i jugar amples i també necessiten poder arribar-hi d´una manera segura. Aquí també podem dir que si bé s´han fet o reformat alguns parcs a Palma, encara hi ha zones de Ciutat que estan a més de cinc-cents metres, distancia màxima recomanable, d´un d´ells. Pero tot i que encara ens faltin alguns parcs, lo pitjor de tot són els recorreguts que s´han de fer per arribar-hi, ja que els nostres carrers nomes estan pensats per als cotxes. Hauríem d´intentar que els carrers fossin més segurs per als nins i, per tant, per tothom, amb voravies amples, arbrades i lliures d´obstacles creant com a mínim alguns recorreguts dins cada barri on qualsevol vianant, se sentís el protagonista enfront dels cotxes i pogués arribar tranquil fins els parcs, escoles, equipaments... És el que podríem definir com eixos cívics (1).

Però els nins que anaven als parcs també creixen i amb ells les seves necessitats. Ja no els hi basta un poc de verd, necessiten el contacte amb la natura, el joc es transforma en esport, van d´excursió, van a córrer, van en bicicleta. De la mateixa manera que als majors i la gent gran els petits parcs de barri no els hi serveixen, ja que ningú es posa a fer voltes a dins un parc com un ocell engabiat. Així les coses, com pot desenvolupar aquestes necessitats un adolescent o un adult a Palma? Senzillament no pot, llevat que visqui a prop de Bellver. Palma necessita grans parcs urbans, que tal com exposàvem a altres articles, es podrien estructurar com a corredors verds que connectassin l´eixample amb el camp i la muntanya, són el que dèiem dits verds (2).

Però aquesta mà que proposàvem ha quedat mutilada amb les darreres intervencions de l´ajuntament, ja que dos dels possibles dits verds s´han perdut, el de sa Riera i el de les Vies. La famosa falca verda ha passat a ser un nou parc tancat en si mateix que no resol els problemes de la ciutat que l´envolta i que no ha contemplat la possibilitat de lligar-se a altres zones verdes i configurar el gran corredor que havia d´unir sa Feixina amb els camps d´Establiments.

El mateix i de manera més dramàtica ha passat amb el Parc de les Estacions, engabiat per una estacada de llances d´aire medieval en el mes pur estil "Foro de Mallorca" i el corredor de Jacint Verdaguer, que senzillament ha quedat com un carrer més, amb voreres una mica més amples.

Ens demanam que hem fet per merèixer-nos un Parc de les Estacions com aquest, totalment condicionat al seu subsòl, ple de xemeneies, escales i rampes d´accessos que apareixen sense cap control i que s´intenten amagar amb les pobres solucions formals del conjunt: pèrgoles, pontets i pasteretes.

Però no nomes s´han perdut unes oportunitats úniques, també hem perdut, i pensant que no només de pa viu l´home, l´oportunitat de fer uns parcs que quedin com una aportació interesant a l´arquitectura contemporània.

(1) Alguns possibles eixos cívics podrien ser: General Ricardo Ortega-Caracas, Nuredunna Indalecio Prieto, Arxiduc, Blanquerna-Colliure, Francesc Marti Mora, Carrer Son Espanyolet- Anibal.

(2) Els possibles corredors proposats serien: Torrent gros, Vies del tren, Sa Riera, Torrent de San Magí, Torrent des Mal Pas.

Grup d'Opinió d'Arquitectes