Fa un parell de mesos Elvira Lindo publicà un article en El País on exposava irònicament l´afany de la majoria d´administracions, consorcis, fundacions, museus? de posar un arquitecte de marca a la seva vida. Parafrasejant aquest article, els ciutadans de Palma ja podem estar tranquils, tendrem -ja tenim- un Calatrava i a més a més al Baluard de Sant Pere.

La bona nova s´ha anunciat amb comentaris com aquests: "será como un mascarón de proa", "será el hito de la bahía", "será el nuevo símbolo de la ciudad", i això encara que sigui a costa de tapar el propi Baluard (recordem que el segon nivell de la muralla, davant el qual es col·loca, només té 12 metres).

És cert que no és un edifici, sinó que es tracta d´una escultura, però per la seva situació i per la seva mida (16 metres), pensam que primer s´hauria d´haver plantejat si la façana marítima del centre històric de Palma necessitava aquesta instal.lació, si no té ja els seus símbols i si aquests -la Seu, la Llotja, les pròpies murades- no eren suficients. Ens fa falta -li fa falta a Palma- vertaderament "un mascarón de proa"?

Però com que ningú vol quedar-se sense vestir la seva ciutat amb una firma, ja sigui un Calatrava, un Nouvel o un Foster, el resultat és que l´escultura d´un dia per l´altra ja està instal.lada, s´anuncia que el pròxim dia 2 de febrer s´inaugura i el que es ven al públic és el toc pretesament audaç i contemporani de la firma que, com deia Elvira Lindo, pel que es veu tota ciutat necessita.

Però les ciutats no es construeixen acumulant firmes prestigioses perquè sí, ni col·locant escultures d´una d´aquestes firmes quan no pot ser un edifici. La ciutat necessita qualque cosa més que la imprompta genial (¿) d´un arquitecte (en aquest cas d´un arquitecte/enginyer/escultor). I molt més si estam parlant de la façana marítima d´un centre històric de la importància del de Palma. I més encara si parlam d´un espai públic. En un entorn com aquest, qualsevol intervenció ha de ser primer de tot necessària, després ha de ser molt meditada i sobretot no ha de paréixer que està només al servei de l´espectacle i la propaganda, aquest vici actual de moltes obres sobre el qual s´ironitzava a l´article esmentat. I això no vol dir que no sigui posible actuar en un entorn d´aquestes característiques, com demostraren els arquitectes Elías Torres y José Antonio Martínez Lapeña en el Baluard de ses Voltes, un exemple d´actuació contemporània y a la vegada repectuosa amb el seu entorn: les mateixes murades i el mateix front marítim en el qual ara s´instal·la aquesta escultura.

Per tot això, ens estimariem més que la instal.lació de l´escultura Bou fos provisional i que es desmuntàs en acabar l´exposició de l´obra escultòrica de Santiago Calatrava en Es Baluard. En cas contrari, Palma passarà a formar part de la llista de ciutats víctimes de la necesitat i la urgència dels seus gestors de vestir-les amb una firma. Potser sigui el moment de recordar -salvant les diferències- el que està passant en un baluard veïnat, el del Príncep, que ara, després de tants d´anys, pareix que se´n lliurarà dels habitatges que en el seu dia hi construiren damunt; no fos cosa que d´aquí uns anys -quan passi aquesta moda de les firmes-, haguem de desmuntar el "mascarón", per molt que els nostres polítics ja ens comencen a tenir avesats a aquest esport de fer per tornar a desfer.

Grup d'Opinió d'Arquitectes