En aquests darrers anys a Palma, qualsevol ciutadà pot tenir la sensació que no hi ha una planificació urbanística global, com si el Pla General hagués entrat en crisi com instrument de planificació, ja que els projectes més importants es van proposant sense coordinació, fins arribar a extrems insòlits com és el de fer i desfer un parc central dues vegades i mitja. I mentrestant la ciutat es va estenent, omplint en taca d´oli el seu entorn i destruint, en alguns casos de forma irreversible, elements importants del seu patrimoni natural i arquitectònic. A la vegada es produeixen acords i canvis en la normativa -sovint afavoridors de l´especulació- que moltes vegades els ciutadans ni arriben a conèixer -com seria el cas de la darrera, al nostre parer molt negativa, modificació de les normes del Pla General-, però que són realment els que van dirigint aquest procés de creixement de la ciutat.

Davant aquesta situació nosaltres volem reivindicar la necessitat d´un model i que aquest es manifesti a través del planejament. Palma necessita tenir una idea de ciutat que il·lusioni i que conegui tothom. Per això volem proposar un conjunt d´idees que creim que aquest model hauria de tenir present. Són idees que permetrien encaixar les diferents necessitats que una realitat viva i complexa com és una ciutat pugui anar plantejant al llarg del temps; idees per recuperar un tipus de planejament que servesqui per un termini raonable i que integri no només un esquema clar de circulació, sinó també un esquema de parcs, de transports públics, d´eixos cívics de vianants, de carrils bici, d´equipaments... Palma necessita saber també cap a on pot créixer i cap on no hauria de créixer mai.

D´aquest conjunt de principis que formen la nostra proposta, el primer ens donaria una imatge gràfica de la ciutat que volem:

- La ciutat, com una mà amb dits verds. A fi d´aconseguir una integració més gran de ciutat i naturalesa, es tractaria de seguir l´esquema basat en l´establiment d´un conjunt de dits o corredors verds que lliguin el camp amb el centre de la ciutat. En general, es tracta de recuperar o mantenir com espais verds, zones que han quedat lliures del creixement urbà, seguint la traça de torrenteres o infraestructures. De llevant a ponent: torrent Gros, Vies del tren, sa Riera, torrents de Sant Magí i Mal Pas. Al mateix temps s´hauria de potenciar l´ús com espai natural de tot el front marítim, cercant la continuïtat del espais lliures i evitant que augmenti l´ocupació del port davant la ciutat.

- Revitalitzar el centre. Revitalitzar el centre històric suposa mantenir la seva funció de centre administratiu i evitar així la dispersió per tota la ciutat de les distintes administracions, que l´únic que fa es potenciar l´ús del cotxe i complicar les gestions dels ciutadans, peró també aconseguir fer-ho atractiu i assequible per viure. L´eix Rambla-Born, amb un tractament unitari des de la Font de les Tortugues fins a la mar, n´hauria d´esser l´element central vertebrador. Continuar amb polítiques de rehabilitació integral com la del Puig de sant Pere o sa Calatrava seria una bona estratègia, i sobretot impedir la destrucció de barris sencers com el de sa Gerreria.

- Monumentalitzar la perifèria. Construir equipaments i espais públics funcionals i amb un bon nivell de disseny, que permetin la identificació dels ciutadans amb els seus barris. Aquests haurien de poder funcionar com unitats més equilibrades en quant als usos i amb més autonomia respecte del centre, evitant així la concentració excessiva d´usos en zones concretes de la ciutat i en conseqüència la multiplicació dels desplaçaments innecessaris.

- Creixement seguint models de densitat mitjana, amb edificació que no té perquè esser sempre amb illetes tancades, però això sí, formant carrers i places i valorant molt especialment la qualitat de l´espai públic. Aquesta aposta per la densitat mitjana no vol dir que s´hagin de desfigurar -per deixar-hi construir una o dues plantes més- barris amb bona qualitat ambiental tal i com està passant ara mateix a es Rafal, Santa Catalina o Son Armadans.

- Xarxes viàries amb continuïtat i de fàcil identificació per als diferents tipus de trànsit: eixos cívics per als vianants (carrers de Ricardo Ortega, Nureduna, Blanquerna, Martí i Mora, Industria, Fàbrica...) potenciant en ells l´ús de comerç tradicional; xarxa carril bicis que cobreixi tota la trama de la ciutat, xarxes de transport públic i xarxa de automòbils tractant de que no deshumanitzi ni sigui en cap cas una barrera per als barris del seu entorn. Això implicaria un re-disseny, entre altres, de les Avingudes i la Via de Cintura.

- Control dels usos al polígons industrials i d´emmagatzematge, evitant la seva invasió per altres usos com són oficines o espais comercials, que és millor que estiguin repartits de forma uniforme pels diferents barris de Ciutat. En aquest sentit, mesures com la darrera modificació de les normes de Pla General, estan ara mateix provocant efectes contraris al desitjat i per tant s´haurien de corregir.

- Un sistema còmode, ràpid e interconnectat de transport públic, potenciant els recorreguts transversals tant com els radials, lligat a grans aparcaments dissuasoris (Son Fuster, Campsa, Son Molines...) situats en els accessos a la ciutat. Un sistema basat preferentment en la introducció d´una xarxa de tramvies, dels quals el Tramvia de la Badia en podria esser el primer, i en un sistema de bitllet únic amb el cost de l´aparcament perifèric inclòs.

I per acabar, pel que fa a la imatge de la ciutat, seria necessari un esforç més gran i ser exigents per tal d´aconseguir la millora del paisatge urbà. Seguint la línia del que s´ha explicat abans, es necessari no tan sols cuidar la imatge del centre, sinó també la de zones tan maltractades fins ara com són les Avingudes o la majoria de barris. Per això es necessari tenir molt d´esment amb l´espai públic, augmentant-ne l´arbrat i cuidant el tractament i mobiliari de carrers i places, i això també molt especialment a les zones properes als grans eixos de comunicació i entrades a ciutat, deixant zones arbrades entre els sistema viari i l´edificació. Tot això hauria d´anar junt amb una aposta per l´arquitectura contemporània de qualitat. S´hauria de fer una aposta clara per l´arquitectura contemporània, sensata i adequada al lloc, evitant tota aquesta arquitectura mediocre o de pastitx que hem hagut de sofrir durant massa temps, des de les faroles kitch fins al parc de les Estacions que ara es vol fer, passant per la no-reforma del Born. Per això es necessari que l´Administració doni exemple potenciant la convocatòria de concursos, i canviar el criteri en general pel que fa al tipus d´arquitectura i a la gestió dels projectes. S´ha d´evitar aquesta idea que pareix que hi ha ara, que l´únic que val és construir aviat i inaugurar, sense que comptin gaire ni la qualitat arquitectònica ni la constructirva dels edificis.

Amèn.

Grup d'Opinió d'Arquitectes