De poc han servit les declaracions d´intencions d´aturar el desmesurat desenvolupament de Ciutat. Palma creix i, el que és pitjor, de manera totalment desordenada i, com hem dit tantes vegades, sense cap idea o model general. Totes les decisions i actuacions que es fan són parcials i no miren més enllà dels seus límits ni dels interessos particulars del seus promotors.

Fins ara, a l´altre costat de la Via de Cintura es conservaven grans espais buits que feien que la zona de l´eixample, tan pobra en zones verdes, mantengués una certa qualitat, ja que era relativament fàcil sortir de Ciutat i es podia, si més no, gaudir de zones de camp, sense edificacions. No existia la sensació, que es té a moltes grans urbs, que el camp, la natura, estan molt lluny.

Fent un repàs general de tot el que s´està desenvolupant mes enllà de la Via de Cintura ens adonarem com s´estan omplint tots aquests buits, definint una nova corona urbana molt més inconnexa i d´una qualitat urbana pitjor.

Un dels exemples més paradigmàtics del que abans dèiem el trobam als voltants de la carretera de Manacor. El prat de Sant Jordi, amb els seus molins i camps d´alfals està desapareixent. Cada hort s´està convertint de manera independent en una nova taca urbana. Tot començà amb la ubicació, fora de tota lògica, del nou hospital a Son Llàtzer, desprès vengué la necessitat de millorar els accessos a l´equipament construït, sense tenir molt clar si la carretera havia de ser una via urbana o una autopista. Amb la millora d´accessibilitat cada hort inicià les tramitacions per al seu desenvolupament urbanístic, i així aparegueren la dessaladora, el polígon industrial de Son Malferit vora les instal·lacions esportives municipals i aquell intent avortat de zona universitària.

Actualment mentre s´aixequen les noves xemeneies de la central tèrmica de Cas Tresorer, a l´altre costat de la carretera-autopista, tambe es comencen els primers blocs d´edificis de la nova zona residencial de Son Guells. No han bastat anys de reivindicacions ciutadanes, exigint el trasllat de les centrals de Sant Joan de Déu del Coll d´en Rebassa o la de son Molines a La Soledat i Polígon de Llevant, per les molèsties que produïen aquestes instal·lacions, que per molt evolucionades i modernes que siguin, segueixen produint fums en cremar combustible, gas-oil o gas, que prèviament ha estat emmagatzemat en grans dipòsits que mai serien més segurs que si no hi fossin.

És això planificar una ciutat i el seu creixement? Es normal construir una central tèrmica i al davant permetre blocs d´habitatges?, es normal créixer a banda i banda de una via i fer que aquesta tengui secció d´autopista i per tant sia una frontera que divideix? De què serveixen normatives, plans generals o plans territorials?

Però no només és l´accés de la carretera de Manacor el que s´està destruint. El mateix passa, per exemple, a la carretera de Sóller i a la vella de Bunyola. Fins ara el polígon industrial de Son Castelló, tot i ser de grans dimensions, havia deixat unes franges lliures al seus voltants i quan entraves per aquestes carreteres el seu impacte no era molt gran. Ara amb els nous polígons de Son Rossinyol, Son Hugo i Son Fuster, per entrar a Palma serà necessari travessar quilometres de polígons industrials. És aquesta la millor manera d´entrar a una ciutat que vol ser capital turística? És això el resultat de tanta sensibilització paisatgística i de tans d´estudis d´impacte ambiental?

Podríem seguir per la carretera de Valldemossa, amb la presó, Son Pax i tot el que es generarà devora el Secar de la Real si s´arriba a fer el nou hospital de Son Espases, un altre magnífic exemple d´operació puntual que no segueix cap model de creixement.

Per acabar aquest recorregut depriment, si miram la carretera de Puigpunyent i els seus nous polígons industrials, veiem que aquesta tampoc se n´allibera: Can Valero creix per Son Valentí i per Son Ximelis, en aquesta finca, en forma de polígon de serveis i oficines, amb edificis de més de cinc alçades, aprofitant el gran buit de normativa que permet requalificar sol rústic en urbà, encara que el lloc no sia adequat per fer un centre d´oficines.

Realment el mal està fet, i cada dia que passa Palma es converteix en una ciutat més asfixiada per la seva pròpia perifèria. Però encara es pot salvar qualque cosa, encara hi ha temps de intentar millorar les malifetes.

Per això és urgent plantejar una idea general de ciutat, veure cap on anam i pensar si fan falta tans de polígons de serveis, i si gran part dels usos que es donen en aquests no es podrien integrar -com ha passat sempre- dins una trama més urbana. Encara es podria repensar què es pot fer perquè tots els accessos de ciutat no siguin un continu d´urbanitzacions inconnexes i polígons amb naus d´ínfima qualitat urbana, perquè no sembli que estam travessant una ciutat perifèrica americana. Encara es poden fer alguns dels anomenats corredors verds que permetrien que l´eixample respiràs i ajudarien a estructurar la ciutat. Encara hi ha temps de fer qualque cosa, pero es qüestió de reaccionar ràpid.

Com sempre es tracta de planejar la ciutat amb una visió de conjunt, de fer urbanisme per al bé de tots, d´entendre que l´ordenació del sòl i el seu aprofitament no és només un tema d´interessos econòmics.

Grup d'Opinió d'Arquitectes