La setmana passada va ser a Mallorca l´arquitecte australià Glenn Murcutt, premi Pritzker d´Arquitectura (com se sol dir, l´equivalent al premi Nobel). Vengué a dictar una conferència amb motiu de l´exposició que sobre la seva obra ha preparat i exposat a la seva seu el Col·legi d´Arquitectes.

Ens va explicar que al seu país els aborígens feien les cases de tal forma que es poguessin desfer i deixar el lloc com estava abans, a fi de no ferir la mare Terra; que si recollien ous de tortuga de les platges, en lloc d´agafar els cent o dos-cents ous que es podien endevinar davall els muntets d´arena, tan sols en recollien uns vint i llavors marcaven el lloc per indicar que ningú més n´havia d´agafar. També ens va dir que al seu país, fa uns anys i per iniciativa d´un ciutadà particular, es va instaurar el dia de "netejar Australia" i que tothom aquell dia recollia la brutor que hi havia pels camps, els rius i fins i tot bussejaven al fons del mar per netejar-lo. I que si al principi hi va haver un dia de "netejar Australia", després varen passar a dos dies a l´any, i que ara ja ho fan quatre. I que des de llavors, i gràcies a la importantíssima consciència ecològica de la gent i dels governs, a la badia de Sidney, per exemple, han retornat molts de peixos que feia anys que no es veien, i més envant darrera aquells peixos varen tornar els dofins i ara també les balenes.

Glenn Murcutt fa cases, i el primer que fa quan les projecta és mirar quins vents hi ha al lloc, la humitat de l´aire, les temperatures i el règim de pluges. Analitza minuciosament l´entorn i selecciona els materials tenint en compte el treball i l´energia que requereix la seva producció. I amb tot això fa una arquitectura sàbia, totalment contemporània i en harmonia amb el terreny i el paisatge. Les seves cases no necessiten aire condicionat encara que es trobin a zones amb un clima extremadament calorós.

Sovint situades al mig de la natura, pareixen surar sobre el terreny, "tocant suaument el terra", com diuen els aborígens australians que a ell li agrada esmentar.

Glenn Murcutt no té ni mòbil, ni web, ni tan sols personal assalariat. Treballa tot sol, amb la seva dona o altres companys. Els seus clients fan cua durant anys per aconseguir que els hi faci una casa, però això no fa alterar el ritme i el temps que ell considera necessari per poder realitzar amb rigor la seva feina. Una de les seves frases predilectes és: "Com que la majoria de nosaltres ens passam la vida realitzant tasques quotidianes, el més important és realitzar-les extraordinàriament bé".

Al final de la conferència, el degà del Col·legi d´Arquitectes, Lluís Corral, va tancar l´acte felicitant-se de la gran assistència que hi hagué -més de dues-centes persones- i ho va comparar amb la pobre acollida d´un altre acte, que per presentar la nova Llei del Sòl de les Illes Balears, s´havia realitzat aquell mateix horabaixa a Ciutat. No s´ha d´estranyar Lluís Corral d´aquest fet. La majoria d´arquitectes i no arquitectes desconfiam de com s´està fent el planejament urbanístic. Estam cansats de veure plans i normes que utilitzen -especialment en el seu pròleg o introducció- les paraules sostenibilitat, reconversió territorial... -sense que després això tengui cap repercussió positiva real-. Cansats de la demagògia que es fa amb les paraules, cosa que permet que es pugui dir parc a una urbanització, per parlar d´un cas recent.

Per això, malgrat la gran importància que té una bona Llei del Sòl i l´urbanisme en general, mentre això no canvii, ens estimam més escoltar paraules de veres, com les de l´arquitecte australià: "Si el que has de dir no és millor que el silenci, val més callar. Si el que vols construir no millora el paisatge, al menys que no l´espanyi (...). Tan sols així els edificis estaran al servei de les necessitats reals dels homes, i no creant-los noves preocupacions".

Grup d'Opinió d'Arquitectes