És això una zona verda? L´altre dia ens demanàvem si qualcú es feia la mateixa pregunta, si qualcú recordava aquell gran cartell que va estar mes de quatre anys penjat en el solar i que deia que allà s´habilitaria una zona verda.

Han passat els anys i ara ja es veu el resultat, un edifici de quatre plantes, amb reminiscències de la plaça del Parc Güell a Barcelona, d´Antoni Gaudí (i que Gaudí ens perdoni).

Segons recordam tot va començar quan ja fa més de sis o set anys s´inicià el debat sobre la crisis del model turístic, la reconversió hotelera, la recuperació mediambiental de l´illa, etc, i aparegueren les primeres grans operacions publicitàries de compra per part del Govern de qualque hotel obsolet. La intenció era enderrocar aquests edificis per convertir els seus solars en zones verdes que millorassin la qualitat d´àrees denses i degradades.

Recordam com publicaren tots els diaris la compra i el posterior enderrocament de l´hotel Rembrand, (es deia que per uns dos-cents milions de pessetes d´aquell temps).

"Mallorca ha iniciat el seu procés de recuperació territorial, s´han començat a tirar els primers edificis per esponjar el nuclis turístics...". Tot era un clam d´esperança.

Els primers problemes es presentaren quan es va haver d´adequar el solar resultant com a zona verda, no estava clar qui havia de pagar-ho. Es deia que l´acondicionament era molt costos i de difícil execució. Per complicar-ho tot una mica més, els terrenys comprats no eren del tot nets, tenien una servitud de pas de l´antic funicular de l´hotel situat al carrer de més amunt.

Els nostres governants, els mateixos que hi ha ara, en aquell temps anaven mes magres i no tenien doblers per soterrar passeigs marítims o fer i desfer parcs, i decidiren arribar a un acord amb els propietaris de l´hotel de dalt perquè ells fecin el parc i a canvi poguessin reobrir el funicular. Així va ser com aquests presentaren un gran projecte, que solucionava el greu problema de la topografia, definint una superfície totalment horitzontal al nivell superior de la parcel·la, mentre que, a davall d´aquesta, hi cabia l´entrada del nou funicular, i, per allò tan mallorquí de "ja que hi som", aprofitaren per aficar-hi tambe un hall per a l´hotel, una sala de convencions, un bar i qualque coseta més, fins omplir quatre plantes.

Ens diran que no hi havia altre solució possible i que la referència a Gaudí és tota una garantia, però, sense anar massa enfora, tenim un exemple resolt de manera totalment distinta, el parc de la Quarantena, de característiques i pendent molt semblants, i, si fa no fa, gràcies a na Beti Misiego i la seva famosa cançó d´Eurovisión* quasi tan conegut com el Parc Guell.

Realment això no és una zona verda, és molt més. Estam davant una nova aportació de Mallorca a l´urbanisme, ja han passat massa anys des de que inventàrem "la balearització". Ara les noves generacions que ho vestim tot de reconversió territorial, esponjament i sostenibilitat hem definit un nou concepte el "terrat verd públic". Si allò que fan al carrer de Joan Miró és una zona verda, a partir d´ara es podran comptabilitzar com a zones verdes tots els terrats d´accés públic on es puguin col·locar quatre cossiols i quatre plantetes.

Hem superat l´invent de la Barcelona d´en Porcioles, que proposà comptabilitzar els escossells dels arbres com a zones verdes.

El procés ha estat llarg i dur, primer vàrem haver d´acceptar que certes parts dels parcs podrien estar sobre aparcaments, desprès acceptàrem que tot un parc podia estar damunt aparcaments, zones comercials i estacions intermodals. El següent pas ja el coneixem, feim un hotel de quatre plantes i el terrat el definim com a zona verda publica.

La zona verda de l´antic hotel Rembrand és un exemple tan notori de la nostra manera de preservar el territori, de com reconvertir les instal·lacions hoteleres obsoletes, de com fer ciutat, que fins i tot abans que estigui acabat demanam que es catalogui com a conjunt a preservar i s´inicïi la declaració de BIC. Tanmateix si d´aquí dos anys el volem enderrocar el fet que estigui catalogat o no, tampoc serà massa problema.

* El video de promoció de la cançó "Cantemos Juntos", que va quedar en segon lloc al concurs d´Eurovision, es va rodar íntegrament al parc de la Quarantena.

Grup d'Opinió d'Arquitectes.