Ens trobam amb una administració que a la fi pareix decidida a passar de les paraules als fets, i que té l’oportunitat, fent bé les coses, de que sigui tota la societat la que s’il.lusioni amb un nou model territorial i d’utilització dels nostres recursos.

Quan Varem formar el Grup d’Opinió d’Arquitectes la nostra intenció era la de fer arribar a la societat una veu raonada sobre els temes urbanístics i arquitectònics des de els nostres coneixements professionals anant més enllà dels interessos corporatius.

En aquestes darreres setmanes, s’han anat succeint fets molt importants per al futur de la nostra illa , com som les moratòries del Consell i del Govern, amb les respostes i opinions diverses per part de diferents col.lectius, de forma que poc a poc aquest moment s’ha anat configurant com a decisiu en el debat sobre el model d’illa que volem.

Des del nostre punt de vista, ens trobam davant una oportunitat única que no podem perdre. Per una part, el creixement clarament excesiu que s’ha produit durant els darrers anys, tant del turisme com de la construcció, ajudat per l’arribada de capitals i promotors de fora de l’illa, ha fet que ja una gran majoria dels mallorquins tenguin molt clar que això no és el que volen, mostrant una consciència creixent pel que fa als temes ambientals. Per altra, ens trobam amb una administració que a la fi pareix decidida a passar de les paraules als fets, i que té l’oportunitat, fent bé les coses, de que sigui tota la societat la que s’il.lusioni amb un nou model territorial i d’utilització dels nostres recursos, de manera que pugui arribar a cohesionar-se entorn a un projecte que capgiri el significat del que fins ara s’ha entés per "balearització".

Segons els nostre criteri perquè aquest projecte sigui coherent des del punt de vista territorial, els elements bàsics a considerar haurien d’esser els seguents:

- El control del creixement, que començant per la limitació de places turístiques, i tenint en compte la pressió de la demanda, ha de servir per a una efectiva reconversió i diversificació de l’activitat económica, com condició necessària per a poder tenir un entorn físic, social i cultural que permeti mantenir una qualitat de vida real que no es pot mesurar tan sols amb la renda per capita.

- Una decidida política de protecció del medi natural i rural, concentrant els posibles creixements urbanístics en els nuclis urbans, augmentant la protecció del sòl rústic, i especialment els d’interés agrícola, paisatgístic i les vores de les vies de comunicació.

- La limitació de les urbanitzacions de tipus extensiu, amb vivendes unifamiliars aïllades, afavorint els creixements amb densitats mitjes, similars als tradicionals de la nostra àrea geográfica.

- Una ordenació racional dels transports, de la localització d’usos i de gestió dels recursos.

- Una aposta molt important per la reversibilitat, es a dir per a la reconversió i millora de zones turístiques o urbanes degradades, poguent arribar a l’enderroc d’edificacións ja amortitzades o a la recuperació d’elements naturals o paisatgístics preexistents.

Ara bé, perquè tot aquest procés sigui viable i pugui esser acceptat per la societat -inclosos els sectors que es poden veure més afectat per la reconversió que tot això suposa- es imprescindible, en primer lloc, que en cap moment es puguin entendre les mesures que es van adoptant, com fruit d’un oportunisme polític, sinó que responen a conviccions realment fonamentades, amb una voluntat clara d’anar superant les dificultats que es presentin; i en segon lloc, que , tant del punt de vista tècnic com legal, les diferents normes tenguin el màxim de coherència posible, cercant un consens que pot esser dinàmic en el temps –per exemple, a futures eleccions els diferents partits poden plantejar diferents cupos de creixement– però que servesqui per assegurar la màxima estabilitat possible del model proposat, evitant l’inseguretat jurídica.