Aquest és un cas real del que pot arribar a passar amb els criteris actuals de concessió de llicències d´obra en el centre històric de Palma. Es tracta d´un cas exemplar, sobretot pel que té d´il·lustratiu de les conseqüències que l´aplicació d´aquest sistema té per a la ciutat i l´arquitectura que d´això en resulta.

Tot començà quan fa uns anys l´Ibavi (Institut Balear de l´Habitage) decidí, dins el seu programa de construcció d´habitatges de promoció pública, encarregar un dels projectes prevists a Josep Llinàs, arquitecte amb una trajectòria reconeguda de fa dècades, professor de projectes durant molts d´anys a l´Escola de Barcelona i, per a molts de nosaltres, a més de tot això, un mestre. L´encàrrec era el projecte de Restauració i Reestructuració d´un conjunt d´edificis en el barri de Sa Calatrava de Palma, els que fan façana als carrers de Bala Roja, Baluard del Príncep i Sant Cristòfol, i el programa consistia en projectar vivendes de lloger en règim de protecció oficial.

Aquesta iniciativa i el fet de convidar a Josep Llinàs suposava per part de l´Administració, el reconeixement del valor del projecte i l´aposta, per sobre d´altres consideracions, per una arquitectura de qualitat en la promoció pública.

La proposta presentada passà per dues fases. En una primera, Llinàs partia d´un plantejament conservador, en el qual es mantenien les façanes i l´estructura de parets mestres. L´actuació es concentrava a l´interior, que es buidava parcialment per obrir patis i poder il·luminar i ventil·lar totes les vivendes. De totes maneres, l´estat practicament ruinós dels edificis va fer que s´abandonàs aquesta primera idea i que després de la seva demolició, es començàs un projecte de nova planta.

Aquesta segona proposta, ja sense preexistències, parteix de la possibilitat d´aprofitar un dels avantatges de la seva situació, el tenir visuals cap al mar i a sud, i de voler aconseguir que en gaudeixin la majoria de vivendes. Per això, al carrer de Sant Cristòfol, en un exercici semblant al que ja havia assajat a les vivendes del carrer del Carme al centre històric de Barcelona (premi d´Arquitectura 1995 d´aquesta ciutat), la façana es plega cap endins per poder lliurar aquesta visual a les vivendes i obrir el pati al carrer, eixamplant-lo. El tractament de l´edifici manté totes les característiques dels del barri: volums de cares planes amb poc relleus, murs cecs i obertures formant balconeres amb persianes, disposades a eixos verticals. Volums senzills que cerquen integrar-se, sense pretensions de destacar ni per les formes ni els materials d´acabat.

I a partir d´aquí comença el procés de tramitació i, amb aquest, l´aparició de l´anomenada Comissió de Centre Històric i Catalogació de Palma. Aquesta és una comissió per la qual han de passar les sol·licituds de llicència d´obra dels projectes a realitzar en el centre històric. Originàriament, però, aquesta comissió va ser creada per jutjar només els projectes que actuaven en edificis catalogats i aquells que pel caràcter excepcional del que proposaven no podien dependre només de l´informe del tècnic municipal corresponent. També en un principi, aquesta comissió havia d´estar formada per poques persones, vertaders experts, independents del color polític i de l´organigrama variant de l´administració. El fet és, però, que amb el pas del temps, aquesta comissió ha derivat en tota una altra cosa. D´una banda ha augmentat de forma desproporcionada el seu número d´integrants, cosa que dificulta que sempre hi puguin ser tots, amb el component d´arbitarietat que això suposa. D´altra banda el que havia de ser una excepció, el sotmetre al seu arbitri un projecte en el centre històric, s´ha convertit en pràctica habitual fins i tot en projectes on això no es justifica.

En aquest context, el projecte de Josep Llinàs, i recordem que estam parlant d´un projecte de promoció pública d´habitatges de protecció oficial i, per tant, supervisat ja per una administració i gens sospitós de voler incumplir cap de les ordenances vigents, havia de passar per aquesta Comissió. Decidit el dia en què s´havia de reunir per jutjar aquest projecte, Josep Llinàs es desplaçà a Palma per explicar-lo. Després la comissió es reuneix, amb el resultat que tots els components llevat d´un, que considerà el projecte òptim, voten en contra, utilitzant els arguments que hagués pogut fer servir qualsevol tècnic municipal i no una Comissió que ha de considerar les excepcions.

La conseqüència immediata és que s´ha de modificar el projecte, i que es retarda una promoció pública d´habitatges, però el que aquí ens interessa remarcar és que això exemplifica -com dèiem al començament- com s´ha desvirtuat l´objectiu inicial de la Comissió i com aquesta forma d´actuar penalitza segons quines propostes arquitectòniques, justament aquelles que, per la seva qualitat, la Comissió hauria de valorar positivament.

Si qualque sentit té una Comissió com aquesta és el de fer viables -per la seva qualitat i validesa- propostes que no surten ni de l´aplicació literal de l´ordenança ni de la còpia mimètica de l´entorn, sinó que són el resultat de la reflexió inherent en la redacció d´un projecte d´arquitectura. En canvi, si la Comissió actua com en aquest cas -com passa generalment-, el resultat és que aconsegueix tot el contrari d´allò pel que va ser creada. De fet, les conseqüències d´aquesta situació són ja ben evidents i basta passejar pel centre de Palma per veure com són la majoria d´edificis de nova planta, amb l´excusa de la seva integració a l´entorn: una còpia epidèrmica i pintoresca de no se sap què. Com si momificàssim la ciutat. Justament a un centre històric que, per la seva llarga història, compta amb molts d´exemples de bona arquitectura de diferents estils que conviuen perfectament. Basta recordar la plaça del Mercat, on hi ha casals com Can Berga, edificis modernistes com Can Casassayas i el Gran Hotel i racionalistes com la Casa Ques, tots ells, a més a més, actualment catalogats.

Pensam que cada època ha de poder seguir deixant la seva empremta, amb una arquitectura lògica que s´integra en el lloc des del projecte -com la Josep Llinàs- i no des de l´estampa. Justament l´arquitectura que haurien d´estimar i possibilitar -no com passa ara- els integrants d´una Comissió de Centre Històric mereixedora d´aquest nom.