Consideram que el més adient en la situació actual, és convocar un concurs d’idees, que en aquest cas podria ser no vinculant i que gràcies a la tasca realitzada, podria tenir unes bases i premises bastant clares.

Passat un temps des de la presentació de la proposta de l’Ajuntament de Palma per a la reconversió del sector de Llevant del front marítim de la ciutat, i una vegada que s’han pogut anar coneguent amb més detall, tant els problemes a resoldre, com les oportunitats i també els desitjos que han anat expresant els diferents col·lectius ciutadans, voliem presentar aqui la nostra recapitulació del procés, que vendria a ser la continuació d’un primer article, publicat ja fa uns mesos, en el que demanavem una exposició clara i amb difusió de la proposta municipal, a la fi de permetre obrir un debat ciutadà sobre el tema.

En primer lloc, s’hauria de dir que amb relació a la difusió de la proposta redactada per l’arquitecte Joan Busquets, creim que l’Ajuntament ho ha fet bé, l’ha donat a conèixer i explicat clarament, i això a permès iniciar un important debat ciutadà. Ara pareix que del que es tractaria, és de treure’n el màxim profit pel bé de la ciutat, evitant la possibilitat que quedàs com un tràmit per a cobrir les aparences.

Quan l’Ajuntament va fer l’encàrrec a l’arquitecte Joan Busquets de replantejar el tractament que d’aquesta part de la façana marítima preveia el Pla General de Palma, ho va fer, pel que hem pogut saber, per dos motius concrets: per una part les propostes edificatòries que havien presentat alguns dels propietaris dels solars situats a l’illeta a on està Gesa, no eren satisfactòries, i per altra era necessari decidir sobre la possibilitat de situar un Palau de Congressos a l’àrea i la seva relació amb el futur recinte firal. Per tant se demanava a l’arquitecte l’estudi d’una redefinició de l’edificació a l’àrea, amb el possible encaix d’aquells equipaments i la conseqüent resolució dels problemes d’accessibilitat, imatge, etc., que això pogués suposar.

A la proposta de Joan Busquets que finalment s’ha exposat al públic, l’arquitecte ha plantejat, per una part una nova redistribució de les edificabilitats a l’àrea, aprofitant el fet que part dels propietaris de la illeta de Gesa (Gesa, Mapfre i Ibavi) ho són també del bona part dels solars lliures al Polígon de Llevant, amb el que es facilitaria l’operació de minvar l’edificabilitat de la primera línia -inclosa la demolició de l’edifici de GESA- a camvi d’augmentar l’edificabilitat a la segona línia, ja dins el Polígon de Llevant. Per altra part es proposen una ubicació concreta del Palau de Congressos a la vora del recinte firal com final del C/. Joan Maragall, i una reordenació del trànsit a la primera línia transformant l’autopista, a partir de l’enllaç amb la via de cintura, amb un boulevard que en principi podria canalitzar el fluxe de vehicles actual, però amb una velocitat més reduida.

En quant a la definició volumètrica que es fa a l’estudi, volem suposar que és tracta d’una primera passa, com declaració d’intencions, que hauria de passar encara per successius filtres abans de la seva concreció en projectes d’edificació.

Fins aqui molt bé. Ara bé, el que ha fet aquest procés, ha estat descobrir als ciutadans la gran quantitat de possibilitats que existeixen, així com els problemes que s’han de resoldre en aquest sector de la ciutat. També s´ha vist com era necessari una ampliació de l’àmbit i de les variables que s’havien considerat en l’encàrrec que s’havia fet a Joan Busquets.

Així s’ha vist que es possible plantejar solucions tan diverses com serien la de crear un gran espai lliure públic a primera línia -amb el manteniment o no d’una certa edificabilitat- desviant el trànsit pel carrer Joan Maragall; la de soterrar parcial o totalment el trànsit a primera línia; la de mantenir l’edifici de Gesa, la de donar continuitat al Parc del Mar en direcció a la platja i al Molinar, o fins i tot la d’arribar a suprimir l’autopista front al Parc del Mar, desfent el que hauria estat l’error històric de la seva construcció.

Per tot això, pensam que és necessari completar el procés d’anàlisi iniciat, anar fins el fons del tema, i per això s’ha de mester més de temps. L’ajuntament pot, amb el mateix equip, continuar l’estudi considerant totes les alternatives plantejades i fer una nova exposició pública de les alternatives resultants. Emperò nosaltres consideram que el més adient en la situació actual, és convocar un concurs d’idees, que en aquest cas podria ser no vinculant i que gràcies a la tasca realitzada, podria tenir unes bases i premises bastant clares. D’aquesta manera tots tendriem més garanties de què l’actuació que es vol realitzar, s’ha estudiat amb l’intensitat i deteniment que mereix un lloc tan important de la ciutat.