Fa unes setmanes, a l´article que dedicàrem al sinistre de l´hotel Son Moll, dèiem que era un dels temes que, per diferents motius, havia quedat pendent dedicar-li un comentari. Un altre d´aquests temes pendents –tot i que molt diferent– és el del cas de Ca ses Castellones a Formentera. Per ventura aquí, a Mallorca, no tengué tant de ressò, però no deixa de ser un cas exemplar de la trista història que sovint s´escriu en parlar de la defensa del patrimoni d´aquesta comunitat autònoma.

Ca ses Castellones era una casa pagesa situada a l´àrea de protecció del conjunt històric de Sant Ferran, a Formentera, que es va demolir l´octubre del 2005 per construir-hi un edifici de locals comercials, tot i l´oposició de bona part de la població que opinava que la llicència amb què comptava el nou projecte estava mal donada per tractar-se d´una zona protegida.

Davant aquests fets, un company i amic nostre d´Eivissa, l´arquitecte Salvador Roig presentà una demanda contra la concessió de la llicència i l´enderroc, demanda que després de diferents recursos i de què ja s´hagués construït el nou edifici, arribà al Tribunal Superior de Justícia de Balears, el qual decretà una sentència ferma, declarant que el l´edifici comercial de nova planta era il·legal i, per tant, n´ordenava la seva demolició.

Pareixia que, tot i que el mal ja estava fet i la pèrdua de la casa pagesa ja era irreparable, al manco la qualitat de l´entorn urbà podria recuperar-se i que s´acabaria imposant l´interès general per damunt del particular. Però, com tantes altres vegades a la nostra història urbanística recent, pareix que finalment no serà així. A finals de l´any passat, dins un conjunt de decrets de mesures urgents aprovats pel Govern Balear, n´hi havia un que facultava excepcionalment al Consell de Formentera per modificar justament l´àmbit de protecció en què es basava la sentència del Tribunal Superior, facultat que aquest Consell va exercir deixant fora de l´àmbit de protecció l´edifici que s´havia de demolir. L´excusa per justificar aquesta decisió era que les possibles indemnitzacions a la promotora derivades de l´execució de la sentència posarien en perill la viabilitat del Consell Insular de Formentera.

Davant aquest raonament només podem demanar-nos de què ens serveix una institució que per mantenir-se impedeix que s´executi una sentència contra un atemptat patrimonial i urbanístic?

No havia de ser precisament aquesta mateixa institució la que vetlàs pel compliment de la legalitat urbanística, per la conservació del nostre patrimoni? Es vera que, com en el cas l´Hospital de Son Espases i altres exemples, es tractava de corregir decisions preses a la legislatura anterior, però, no comença a ser hora d´exigir un exercici del poder responsable, que no s´amagui rera l´excusa del cost econòmic? Sempre hem pensat que el patrimoni és un bé de tots i que no té un preu sinó un valor que no es pot quantificar econòmicament. I que justament defensar-lo per damunt dels interessos particulars i pel bé de tots és una de les coses que pot legitimar l´exercici de la política.

Però es veu que per a una part de la nostra classe dirigent no és així, que els responsables d´aquestes decisions sobre Ca ses Castellones no se´n donen compte que, en casos com aquests, és més important legitimar les institucions amb actuacions correctes que no fer quadrar el pressupost de l´any. I així, seguint la seva línia d´argumentació, ens podríem demanar quants de nosaltres no ens estimarien més acceptar el cost de les indemnitzacions a la promotora, fer complir la llei i conservar l´entorn de ses Castellones, que no l´haver de mantenir un poder polític que no és capaç de defensar els principis ni valorar quines haurien d´esser les autèntiques prioritats de les institucions.

Grup d'Opinió d'Arquitectes