Posats a treure les avantatges de la dreta respecte de l´esquerra, caldria fer una reflexió profunda sobre si les esquerres han fet un anàlisis acurat de la situació del proletari actual dintre del sistema capitalista en el que s´ha acostumat a viure. Com molt be podem deduir del resultat de les passades eleccioms autonòmiques, el treballador, ja be sigui per por o per submissió, a les passades eleccions va votar de forma aclaparadora a la dreta. I es que el treballador, i especialment l´immigrant, va a per feina i per sobre de tot a conservar el sou que li dona sustent.

El problema al que ens estem enfrontant actualment dista molt del que es va viure a la primera revolució industrial, on el treballador no formava part de l´engranatge capitalista del moment. Per contra en l´actualitat l´esquerra no es conscient, i pot ser la dreta si, de que el capitalisme rudimentari d´aquella primera època poc te que veure amb l´actual, on el treballador ha passat a formar part indissoluble del capitalisme.

Per aquest motiu cal fer una profunda revisió d´aquests conceptes a l´era de la societat de la informació. Quant anteriorment parlava de sustent no he considerat quin son els valors que el treballador d´avui considera com irrenunciables per sobreviure en el mon actual.

El capitalisme en la nova era mediàtica ha aconseguit la quadratura del cercle, de tal manera que l´antic proletari li doni el suport i formi part dels seus engranatges. Es més, es pot considerar que estem en front d´un nou tipus de proletari.

El proletari de la nova era ja no es el treballador sinó que es el consumidor. Com aquell ser que es veu abocat per les pressions mediàtiques a consumir desenfrenadament per poder sentir que te cobertes les seves necessitats bàsiques.

Avui l´industrial ja no lloga als seus treballadors els habitatges de les seves micro-ciutats o suburbis al voltant de les seves fàbriques perdudes per la ruralia, creant-los així la dependència del seu sou per poder habitar-los. El consumidor proletari del segle XXI compra el que sentirà el seu habitatge en terrenys al voltant de les grans superfícies comercials o centres d´oci que els nous industrials del consumisme i de l´oci anteriorment han requalificat urbanísticament. Una compra que realitzarà amb la mediació de la catedral del gran capital "la banca" mitjançant una hipoteca a quaranta o cinquanta anys del seu futur, convertint-lo en un esclau de les seves necessitats que prèviament li ha generat.

Creant-se així el nou model d´esclavitud: el capital marca mediàticament (televisió, cinema, publicitat, internet,..) les necessitats bàsiques a assolir per el consumidor proletari, requalifica els terrenys subornant les institucions municipals on pensa crear la seva fabrica de somnis (centres comercials, de oci, parcs temàtics, camps de golf,..) construeix al voltant la seva ciutat al estil La vida de Truman (al millor estil nord americà) i gràcies a la hipoteca que paga el consumidor proletari per sentir-se part de l´engranatge, pot mantenir els preus alts de les edificacions que promou i que li reporten un substanciós benefici.

Per tant es pot dir que el capital ha incorporat al proletari i l´ha sotmès a l´esclavitud de la nova era, convertint-lo en consumidor i accionista de la seva estructura financera i finalment en votant de la seva maquina de poder. Com es pot trencar aquesta quadratura del cercle? Pot ser en la resposta a aquesta qüestió es troba la clau del futur de unes esquerres renovades i adaptades als temps moderns.

Antoni Borràs. Arquitecte