En temps d´eleccions –amb els seus renous, declaracions i promeses per a un termini de quatre anys...– seria convenient pensar amb calma en el futur que desitjam per a la nostra ciutat. Pensar-la des del punt de vista urbanístic, però també tenint en compte la seva història, la memòria col·lectiva i, si és possible, també valorant les múltiples i diverses mirades que sobre la ciutat tenen els seus habitants.

Són moltes les ciutats que es reconeixen en la seva memòria (el París de Napoleó o dels impressionistes, la Córdoba islàmica...) o en les il·lusions compartides (la Barcelona de les Olimpíades, el Madrid de la movida o l´urbanisme cívic de ciutats com Vitòria o Gijón...), i per ventura a Palma no hem sabut construir una història compartida que servís de base per a la projecció cap al futur. Però nosaltres pensam que Palma pot tenir un gran futur i que s´ho mereix. Que és possible trobar un argument i uns reptes i unes il·lusions que arribin a ser de tots. Perquè per damunt dels errors del passat més pròxim (l´autopista davant la Seu, la ubicació de la UIB i, darrerament, Son Espases, el Parc de les Estacions...), Palma conserva la gran fortalesa que li donen la seva història –un centre històric magnífic– i la seva geografia, amb la presència del mar i les muntanyes, aquesta imatge de fons que, encara que de vegades pareix que no la notam, ajuda tant a fer amables molts dels seus llocs i carrers. I encara podríem dir que Ciutat compta també amb un capital humà i cultural real, un capital que de vegades està com amagat, potser pel que ens costa als mallorquins participar en coses públiques, però que amb les condicions adequades hauria de servir per a la construcció de la ciutat del futur que volem.

Però sovint, quan sentim segons quines declaracions o s´anuncien segons quines iniciatives tenim la sensació que no és això en el que pensen els nostres polítics. De fet a Palma, durant anys, ha paregut que la ciutat s´anava fent sense una planificació o al menys sense una direcció clara que indicàs cap a on es volia anar, i no ha estat fins aquesta darrera legislatura quan, a la fi, hem sentit, després de molts d´anys, que l´equip de govern parlava d´un model de ciutat.

Per això volem insistir en la necessitat de saber escollir bé els reptes i avaluar adequadament les possibilitats que tenim per a afrontar-los correctament. Sense improvisar i sense negar perquè sí el que han començat uns altres.

És vera que estam parlant d´una tasca molt complexa que exigeix uns coneixements molt diversos i un debat i reflexió molts grans, i que són moltes les assignatures encara pendents. Però també ho és que en el cas de la Palma d´ara, pareix clar que molts dels ciutadans compartiríem aquests objectius per als pròxims anys:

- La millora de la relació de la ciutat amb la mar –el front marítim, però també les reconversions de la Platja de Palma, de Cala Major i Sant Agustí – El primer objectiu és clau perquè afecta a la recuperació i potenciació d´un actiu que Palma ja té: la vorera del mar, la platja, la situació dins la Badia... En aquests pròxims anys, s´hauria d´aprofitar la reforma dels nusos d´enllaç de les autopistes de Llevant i Ponent amb la via de cintura, per aconseguir un front marítim amb menys trànsit, i una ciutat més ben relacionada amb la mar, amb un Passeig marítim –des del Portitxol fins a Portopí– que a la fi s´assembli al seu nom. També en aquests propers anys, ja s´haurien de veure resultats en la reconversió de la Platja de Palma, mirant d´aprofitar –amb les correccions necessàries– el treball fet fins ara, i d´actuar amb l´energia i el seny necessaris per aconseguir els objectius proposats. I a Cala Major-Sant Agustí, plantejar qualque esponjament estratègic i petites operacions de microcirugia urbana, que permetin aturar la degradació de la zona i recuperar la connexió amb la mar i la ciutat d´aquests barris que actualment ja són quasi exclusivament residencials.

- Una revisió del Pla General de Palma amb voluntat de millorar de l´estructura urbana de la ciutat, les condicions de vida de cada un dels seus barris i la relació de cadascun d´ells amb el conjunt de la ciutat. En aquest moment, en què ja s´han iniciat els treballs previs per a la realització de la Revisió del Pla General, ens hem de plantejar com volem que sigui la Palma del 2020. Hauríem d´aconseguir que l´Avanç de la revisió arribàs a definir un Pla estratègic que pogués esser consensuat entre els diferents partits i entitats ciutadanes. Aquest Pla Estratègic, sense un gran nivell de detall, hauria de permetre l´acord sobre les línies bàsiques relatives a aspectes com el tipus de xarxa viària i l´aposta pel transport públic, els pols d´activitat econòmica, els sistemes generals d´espais lliures, les grans infraestructures i equipaments així com altres actuacions d´escala general que és considerin necessàries per a equilibrar els barris i la millora de la connexió urbana i territorial. S´ha d´insistir en la necessitat que aquest Pla o model de ciutat sigui consensuat, ja es tracta d´una eina imprescindible per a assegurar l´estabilitat mínima necessària en el procés de planejament i desenvolupament de la ciutat, i per facilitar tant la presa de decisions sobre actuacions concretes, com la redacció del nou Pla General, l´horitzó del qual seria aproximadament l´any 2020.

Si tots volem treballar per al bé de Palma, hem de ser capaços d´exigir als polítics apostes de futur i ganes d´ arribar a un acord general en els objectius generals. I futur també vol dir carril bici, carrers per a vianants i una mobilitat més sostenible i també vol dir memòria històrica per evitar casos com el de sa Gerreria. I vol dir política d´habitatge i aplaudir iniciatives com la de la rehabilitació de Corea (que també és memòria col·lectiva). I per acabar, vol dir també que no tenguem la sensació que s´improvisen decisions tan importants per a la ciutat com són el futur del Lluís Sitjar, del Recinte Firal i d´altres. Perquè les ciutats, amb independència dels partits polítics que les governen, tenen una sèrie de condicions –la seva història, la seva realitat geogràfica, la seva morfologia urbana o la seva problemàtica social– que fan que en un determinat moment tenguin unes oportunitats concretes i no unes altres; i també una sèrie d´il·lusions que els polítics haurien de conèixer

I els ciutadans hauríem d´exigir.

Grup d'Opinió d'Arquitectes