El temps passa volant i per això, de vegades, de temes sobre els quals ens hagués agradat opinar –per la seva dificultat, perquè no ens posàvem d´acord o per qualsevol altre motiu– no hem arribat a escriure´n cap article. Però aquest fet no vol dir que el tema ja no ens interessi o que trobem que ja no importa donar a conèixer la nostra opinió, sinó només això, que el temps i els fets sovint fan més via que nosaltres.

Per aquest motiu són molts el articles pendents, el cas de Ca ses Castellones a Formentera, la ubicació del Recinte Firal a Palma, el tramvia un altre pic, també a Palma... Però avui volem recuperar un tema de fa més d´un any, del qual, tot i afectar-nos de prop, no arribàrem a fer públic el nostre punt de vista.

Es tracta del cas del sinistre ocorregut el desembre de 2008 a l´Hotel Son Moll de Cala Rajada. Tothom segur que ho recorda. Parlam de l´esbucament parcial de l´hotel mentre s´hi feien obres de reforma i en el qual moriren quatre treballadors. El cas es troba pendent de judici i no volem ara entrar a considerar qüestions que no ens pertoquen, però sí que volem fer –i ho volíem fer de fa temps però per la naturalesa del cas sempre ens havia estat difícil– una sèrie de observacions.

Primer de tot dir que, per desgràcia, en el món de la construcció –com a tants d´altres– sempre hi podrà haver accidents, i que és evident que s´ha de fer tot el possible perquè això no passi, acció de la justícia inclosa si és el cas. Ara bé, el que no podem compartir en absolut és aquesta necessitat que es manifestà tot d´una –sobretot en els mitjans de comunicació– d´haver de trobar immediatament un culpable. Només aquesta necessitat pot explicar el tractament mediàtic que sofriren els nostres companys i resta de tècnics implicats just després d´haver passat el sinistre. Sense haver tengut temps d´analitzar les possibles causes de l´enfonsament, tots ells –com si no bastàs el que estaven passant– hagueren de sofrir una autèntica persecució dels mitjans de comunicació per aconseguir "la foto" i hagueren de suportar la publicació d´articles d´opinió sovint només argumentats des de la demagògia. I això que ells no s´havien amagat de res, al contrari col·laboraren tot d´una que conegueren els fets en les tasques de rescat de les víctimes. (Ben al contrari, per cert, del que va fer qualque representant de les administracions responsables de vetllar per la legalitat de les obres, que aviat i sense cap exercici d´autocrítica sobre el que suposen de vegades les tramitacions i la casuística i presses que això genera, declararen que no en tenien cap culpa.

I és que al final, pareixia que es tractava només d´això, de trobar immediatament culpables. Sense esperar l´anàlisi de les circumstàncies que envoltaren els fets per poder aclarir-ne les causes, ni preocupar-se pels parents de les víctimes. Ah, i a més, afegint-hi també un joc ambigu i confús de declaracions sobre la legalitat o no de les obres (mesclant l´estat de la tramitació purament administrativa amb la seguretat exigible per als treballadors).

És el signe dels temps que vivim, pareix que ja ens hem acostumat a tot. I tothom pontifica immediatament sobre qualsevol tema, sense reflexió prèvia, sense pensar el mal que es pot fer amb la manera d´informar... i al cap d´uns dies ja es passa a una altra cosa.

És això el que convé quan parlam d´una desgràcia?

Si hi va haver culpables, a qui toca decidir-ho és a la justícia. I el que hauríem fer tots és insistir en què s´han de posar tots els mitjans possibles perquè fets com aquest no tornin a passar i atendre degudament als familiars de les víctimes. Però sense oblidar que estam parlant d´un accident, i a un accident hi concorren moltes circumstàncies. I encara que és vera que hi pot haver responsables en diferent grau, no té perquè haver-hi sempre culpables.

Grup d'Opinió d'Arquitectes