Sense cap dubte el conjunt que formen la Seu i l´Almudaina, en el perfil del centre històric de Palma, són símbols d´aquesta ciutat. Així i tot, el que ha anat passant davant aquest conjunt en aquests darrers cinquanta anys no sempre han estat actuacions respectuoses. Són coses de la història diran uns, fets ja irreversibles diran els altres. Potser és el que passa quan fa massa temps que no es pensen les coses amb una visió a llarg termini, més enllà de l´òptica dels quatriennis de les legislatures.

I així, ara mateix tenim una autopista davant la Seu, una autopista, a més, que en aquest punt es traçà corbada per passar entre els edificis bessons d´aduanes i de l´autoritat portuària, per enfilar el Passeig Sagrera. En definitiva una nova murada entre la ciutat i la mar. Es vera que aquesta autopista del litoral ha permès obtenir un punt de vista nou i de conjunt del Centre històric, i també el Parc de la Mar, però qualque dia aquesta autopista haura de deixar de ser-ho i convertir-se en un passeig urbà. Desapareixeran el seu traçat peraltat i s´eixamplaran les voreres, i el cotxe passarà a ser un intrús i no el rei com ara. De moment s´ha augmentat el número de semàfors per intentar minvar la velocitat del trànsit, però només és una passa en un procés que ha de conduir a la humanització d´aquest indret tan sensible de Palma.

Pensar així la ciutat, com una aposta a llarg termini i no només a quatre anys vista, permet també somniar que els edifici esmentats, que condicionaren el traçat de l´autovia i la seva trobada amb el Passeig de Sagrera, haurien de tenir també una data de caducitat, i en un futur pròxim, de 10 a 20 anys –que és el temps que va costar enderrocar l´edifici de damunt el Baluard del Príncep–, aconseguir que ja no hi siguin. Es produïria la mateixa sorpresa, i per ventura molt més gran, que quan es tomà el del Baluard, ja que s´alliberaria l´espai davant del conjunt de la Seu-Almudaina tant des del Passeig Sagrera, com des d´Antoni Maura-Hort del Rei cap a la mar.

Quan això passi (que passarà), quedarà a la vista l´edifici de La Trasmediterránea, obra molt interessant de l´arquitecte Enric Juncosa, ja dins el moll vell. Però això serà si no sofreix, i mai més ben dit "sofreix", la tranformació que fa poc s´ha anunciat a la premsa, per convertir-lo en oficines de l´Autoritat Portuària. Una transformació il·lustrada amb una imatge de render, però sense donar cap altra explicació del projecte.

D´aquesta imatge se´n dedueix que es mantendrà la façana i el primer aigovés, com una ruïna, o un fòssil –és difícil trobar la paraula adequada– i la resta s´esbucarà per fer un edifici "modern" que, como un paraigües, cobrirà la ruïna conservada.

Es sabut que dins l´àrea portuària les competències d´Ajuntament i Consell son escasses, però també és cert que qualque dia aquest edifici pot arribar a ser part –si s´acompleix el nostre somni del començament– del nou paisatge que es veurà des de la Catedral.

Pensam que tot forma part de la ciutat i que no és bo per aquesta que es descuidin punts tan sensibles. I, a més, protegir un edifici no és això. No és deixar només l´esquelet de l´únic bocí que es considera que té valor. Un edifici si té un valor, el té tot ell, no un troç de la seva façana. No hauria de tornar passar el mateix que al cap de cantó de Colom-Cort. O se manté l´edifici, la tipologia, l´estructura dels murs i es condiciona i adapta el nou ús a allò que volem mantenir o si no, és millor tomar-lo sencer i fer-ne un altre totalment de nova planta.

Propostes com aquesta que sortí en premsa per a l´antic edifici de la Tras no protegeixen el nostre patrimoni, més aviat el degraden. I permetre aquestes actuacions i creure que així es protegeix qualque cosa denoten també poca seguretat per part de qui hauria de protegir i, de rebot, molt poca confiança en la capacitat de fer un edifici nou més digne. O és que no som capaços de fer un edifici nou a Cort que no desmeresqui dels altres?, o de substituir el de la Trasmediterránea amb dignitat?

Hem començat parlant del patrimoni indiscutible i imaginant com seria una visió de Ciutat a llarg termini que permetria engrandir aquest patrimoni a escala urbana; i hem acabat parlant d´un cas concret del dia a dia d´ara mateix, de l´arbitrarietat i incoherència amb què es tracta el patrimoni arquitectònic menys conegut. És un exemple que dibuixa el camí que encara falta per arribar a poder fer possible aquella visió de Ciutat que imaginàvem.

Per això ens agradaria que es pogués replantejar la proposta publicada per a l´edifici de la Trasmediterránea. Seria com donar una petita passa cap a l´enteniment del patrimoni arquitectònic com una cosa viva i en creixement i no com una colecció morta d´elements aïllats.

Grup d'Opinió d'Arquitectes