Aquestes setmanes passades hem pogut assistir a una polèmica que ha estat un exemple típic de com el debat que genera una part poc justificable d´un treball més general, unida a unes manifestacions inoportunes, poden fer perillar una bona iniciativa i enterbolir la valoració de tot el treball que aquesta du darrera. Estam parlant de la notícia que va sortir fa poc a la premsa de què una de les actuacions previstes pel Pla de Reforma Integral de la Platja de Palma contemplava la demolició de vàries illetes de cases a can Pastilla per obrir un bulevar i fer aparcaments soterranis.

Vagi per endavant que pensam que la intervenció a aquesta zona és una necessitat prioritària i irrenunciable que segurament fa anys que s´hauria d´haver començat. També que el Projecte de Reforma Integral (PRI), redactat a partir del Master Plan de l´equip West 8 que guanyà el concurs fa uns anys parteix d´una sèrie de decisions molt interessants com per exemple: l´aposta per la diferenciació dels diferents sectors que composen Platja de Palma des de can Pastilla fins a l´Arenal de Llucmajor; l´ampliació dels espais lliures existents entre aquests sectors per facilitar la seva diferenciació i la recuperació del contacte amb el paisatge; la naturalització de bona part de la primera línia, des de les Fontanelles fins a la Porciúncula, acostant així els hotels a la platja, la previsió de nous equipaments de qualitat lligats a l´industria turística; una bona organització del sistema viari, d´aparcament i de trànsit per tal de reduir la presència dels cotxes als carrers; l´aposta decidida per la sostenibilitat i la millora de les infraestructures...

Però ara que seria l´hora d´aprofitar el període d´exposició pública per poder jutjar les propostes derivades de l´estructura general del Master Plan, i analitzar com les seves directrius s´han anat completant amb les aportacions d´estudis sectorials (turístic, enginyeria de les infraestructures, històrics i sociològics...), i amb estudis en detall de les zones mes complexes realitzats per diferents equips d´arquitectes, el debat s´ha centrat en la polèmica sobre una sola proposta –discutible i al nostre parer innecessària– que ha fet aflorar el fantasma de les expropiacions i que s´ha tancat, com tots sabem, amb la marxa enrere ordenada pel president de la comunitat autònoma.

Tot junt un espectacle lamentable, que de moment ha impossibilitat l´estudi serè del Pla i que enlloc d´encetar el debat i la il·lusió per la proposta de futur que s´Arenal es mereix, obliga a repetir arguments que crèiem que en començar una actuació tan ambiciosa com aquesta ja haurien d´estar assumits.

Primerament demanar-nos com és que els representants de totes les institucions implicades en el Consorci de la Platja de Palma –Govern, Consell, Ajuntaments de Palma i Llucmajor...– no varen avaluar adequadament i corregir abans, una proposta tan mala de justificar com la del Bulevar per no dir que inoportuna. Tan mal de veure era que les actuacions que efectivament necessita can Pastilla han d´esser d´una altra escala?

És evident que la millora que es vol aconseguir de la Platja de Palma és impossible sense la realització d´operacions d´esponjament sense la reducció puntual d´alçades a edificis concrets, sense alguns canvis d´ús... Però precisament perquè aquestes són actuacions que afecten interessos particulars, sempre ha de ser fàcilment justificables i necessàries urbanísticament. Tothom ha de poder entendre que són imprescindibles per a evitar la degradació progressiva de la zona afectada i coherents amb l´objectiu general que es vol assolir. Només així es pot començar a assumir el sacrifici per part dels interessos particulars afectats i evitar les polèmiques esgotadores i estèrils. Així i amb les garanties per als propietaris afectats que els hi donaran alternatives que igualin o millorin les condicions dels habitatges o locals afectats.

És trist que en la primera exposició pública del Pla –procés en el qual s´ha trobat molt a faltar una campanya divulgativa amb publicitat dels seus objectius i propostes– s´hagi pogut produir aquest efecte de descoordinació entre les institucions implicades (descoordinació o desinterès pel detall del Projecte) i sembrar la sospita d´arbitrarietat en les decisions, quan tothom sap que en un projecte tan important són precisament les institucions les úniques que poden assegurar la protecció del interès general front als interessos particulars.

Hem de pensar que el repte de la Platja de Palma és en bona part el repte de Mallorca sencera, i que com havíem escrit en una altra ocasió, la nostra gran oportunitat podria ser la d´aconseguir que aquestes illes que varen donar al món la paraula balearització, és puguin arribar a convertir en un futur no gaire llunyà, en un referent internacional pel que fa a la reconversió, la sostenibilitat i en general l´equilibri respectuós amb el medi natural.

Grup d'Opinió d'Arquitectes